(Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1410)
Bisbe de Girona (1408-09) i de Barcelona (1409-10). Fill de Ramon de Blanes, i germà de Jofre i de Ramon. Havia estat canonge de Mallorca i ardiaca de la Selva (Girona).
Fou conseller i canceller del rei Martí I l’Humà i referendari del papa Benet XIII, que acompanyà en la seva fugida d’Avinyó, el 1403.
A l’estiu del 1409 féu anar Vicent Ferrer a predicar a Barcelona; continuà les obres de la catedral d’aquesta ciutat.
(València, segle XIV – Barcelona, 15 juliol 1433)
Bisbe de Barcelona (1416-20 i 1431-33) i de Girona (1420-31). D’origen jueu, convertit al cristianisme per Vicent Ferrer, prengué part a la disputa de Tortosa del 1414.
Almoiner i penitencier de Benet XIII, aquest el féu canonge de València. L’acompanyà a Peníscola (1416) i dirigí al resistència al decret de sostracció d’obediència a Benet XIII, publicat el 1416 per Ferran I d’Antequera.
Després de l’elecció de Martí V (1417) aconsellà a Benet XIII la renúncia i rebé el legat del nou papa; aquest el nomenà bisbe de Girona.
El 1431 fou de nou bisbe de Barcelona a la mort del bisbe Francesc Climent. Hom el considera autor d’un ofici en vers sobre la pasió de Jesús.
(Provença ?, França, segle XI – Barcelona, 1095)
Bisbe de Barcelona (1086-95).
Fou abat del monestir agustí de Sant Ruf, a Provença. Més tard fou nomenat bisbe de Barcelona, on succeí Umbert de Cervelló.
En 1093 convertí en monestir dels agustins l’església de Sant Adrià de Besòs, que pertanyia a la canonja de Barcelona. El primer prior del nou establiment fou Oleguer, futur prelat i sant.
Consta que Bertran es deixà arrossegar per les pràctiques simoníaques pròpies de l’època. Vengué l’ardiaconat de Barcelona a Berenguer de Montcada.
Fou succeït a la diòcesi per Folc de Cardona.
(Catalunya, segle XI – Barcelona, 1107)
Prelat. Fou abat del monestir de Sant Cugat. El 1098 o 1099 fou nomenat bisbe de Barcelona, a la mort del seu antecessor Folc II de Cardona.
El 1100, en unió dels bisbes de Girona i de Carcassona, aplegat amb ells a Vilabertran, ordenava als clergues de la diòcesi de viure segons la regla de sant Agustí, per acabar amb la relaxació dels costums eclesiàstics.
Consagrà almenys nou esglésies, entre elles les de Sant Sadurní d’Anoia i de Sant Andreu de Palomar.
Fou succeït a la seu barcelonina per Ramon Guillem.
(Catalunya, segle XI – Barcelona ?, 1069)
Prelat. Fou bisbe de Barcelona des del 1063, succeint Guislabert.
El 1068 reuní la gran assemblea eclesiàstica que declarà la pau i treva de Déu per acabar amb els desordres civils.
Prosseguí les obres de la segona catedral, consagrada pel seu antecessor.
Fou succeït per Umbert de Cervelló.
(Barbuñales, Aragó, 19 setembre 1727 – Barcelona, 24 juny 1797)
Eclesiàstic. Fou abat de Santa Maria d’Amer i de Roses i prior de Sant Cugat del Vallès.
Elegit bisbe d’Eivissa (1788-94), hi fomentà l’estudi amb la creació d’un seminari i de tres càtedres, de primeres lletres, de llatí i de retòrica (1794), l’establiment d’una indústria primària i la formació de petits nuclis de població aglomerada al voltant de les parròquies de Santa Eulària des Riu, Santa Gertrudis de Fruitera i Sant Miquel de Balansat, acabades de crear.
El 1794 passà a ocupar la seu de Barcelona (1794-97). Protector de les lletres i de les arts, féu editar la Gramática filosófica y razonada de la lengua castellana de Josep Pau Ballot, i hom li deu la construcció de l’ala dreta del palau episcopal barceloní, amb les pintures del Vigatà.
(França ?, segle IX – Catalunya ?, segle IX)
Bisbe de Barcelona (vers 856 – vers 860). El primer d’aquesta diòcesi del període de la dominació franca documentat amb certesa.
Ocupava la seu episcopal el 858, quan passaren per Barcelona els monjos Usuard i Odilard de Saint-Germain-des-Prés, els quals ajudà a reprendre el viatge cap a Còrdova, a fi de recollir-hi les relíquies dels màrtirs Jordi, Aureli i Natàlia.
Instituí canongies per a fomentar la vida comunitària i semiclaustral del clericat. El 860 assistí al concili de Tuzey (França).
(Catalunya ?, segle X – Còrdova, Andalusia, 1 setembre 1010)
Bisbe de Barcelona (995-1010). Es dedicà a la restauració d’esglésies i de la mateixa catedral, després de la destrucció de la ciutat per Almansor el 985.
Annexà Santa Maria del Mar a la canonja, a la qual donà nous estatuts; la reformà el 1009.
Intervingué en l’expedició militar dels catalans a Còrdova al costat dels altres bisbes i comtes, perdé la vida en la lluita.
(Catalunya, segle XIII – l’Arboç, Baix Penedès, 1344)
Eclesiàstic dominicà. El 1323 fou nomenat bisbe de Neopàtria (Grècia catalana) per Joan XXII, on no hi arribà a anar.
Del 1330 a 1335 fou bisbe de Mazzara (Sicília) i des del 1335 fins a la seva mort, fou bisbe de Barcelona, on a partir del 1337 impulsà les obres i consagrà l’altar major de la catedral. El 1339 celebrà un sínode.
Durant el seu pontificat foren traslladades les relíquies de Santa Eulàlia a la cripta de la catedral. Establí l’ordenament de la casa de l’Almoina.
Morí tot fent la visita pastoral al deganat del Penedès amb motiu de la presència de nuclis begards.
(Santa Coloma de Farners, Selva, 12 agost 1913 – Barcelona, 26 desembre 1996)
Cardenal (1973). Estudià al Seminari de Barcelona, on fou ordenat sacerdot (1939).
Llicenciat en teologia i doctor en dret canònic, professà aquesta matèria al seminari de Barcelona i és autor de diverses obres sobre aquests temes.
Canonge (1954) i consiliari de diverses obres apostòliques, entre les quals l’Associació Catòlica de Dirigents, i primer delegat episcopal als Habitatges del Congrés.
Bisbe auxiliar de Barcelona (1955), residencial de Girona (1964) i arquebisbe de Barcelona (1971). Com a cardenal, prengué part a les sessions del concili Vaticà II i en el Sínode (1974).
Presidí diverses Comissions Episcopals en el si de la Conferència Episcopal Espanyola i formà part de la Comissió Pontifícia per a la Reforma del Dret Canònic.
Cardenal prevere del títol de sant Llorenç in Damaso (1973), fou també Gran Conseller de la Facultat de Teologia de Barcelona.
El 1999 les seves despulles van ésser dipositades a la catedral de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 