Arxiu d'etiquetes: Aragó (nascuts a)

Fernández de Heredia, Juan -1315/96-

3 Respostes

(Munébrega, Aragó, 1315 – Avinyó, França, 1396)

Diplomàtic i escriptor. Fill de García Fernández de Heredia. Conseller de Pere III el Cerimoniós (1338). L’any 1345 fou nomenat castellà d’Amposta. Influí notablement en la política de la cort pontifícia i en la del Cerimoniós, al servei del qual participà en les batalles de Mislata (1348), Llucmajor (1349) i Araviana (1359). Tingué també un gran ascendent sobre Joan I el Caçador ja abans que fos rei. Intervingué en les lluites dels ducats catalans de Grècia (1376-81). Ambaixador a Navarra i a Avinyó; gran mestre dels Hospitalers (1377), residí a Rodes i tornà a Occident per donar suport al papa d’Avinyó.

Gran erudit i interessat per la història, escriví una Grant Chronica de los Reyes et principes de Spanya (1385-86, en part perduda) i Crónica de los conqueridores, una mica posterior. Intervingué en les traduccions de diverses obres històriques i d’autors clàssics, especialment a l’aragonès i a vegades al català.

Fernández de Heredia, García

2 Respostes

(Munébrega, Aragó, 1335 – La Almunia de Doña Godina, Aragó, 1 juny 1411)

Eclesiàstic. Nebot de Juan Fernández de Heredia. Fou canonge de Mallorca (1372), ardiaca de Sant Feliu de Girona (1374) i bisbe de Vic (1377-83), d’on fou destituït pel rei Pere III el Cerimoniós a causa de la seva amistat amb l’infant Joan, duc de Girona. Comprà a Pere III els castells i les jurisdiccions de Sentfores, Voltregà i Nalec.

Quan Joan I el Caçador pujà al poder, el féu arquebisbe de Saragossa (1387). Fou un fervent partidari de Benet XIII. En morir Joan I féu jurar els furs del regne a Martí I l’Humà (1398), i a la mort d’aquest fou partidari de Lluís d’Anjou i contrari a Jaume II d’Urgell en el problema successori, i assumí ell mateix la capitania general del regne.

Fou assassinat quan tornava del parlament de Calataiud per Antonio de Luna, urgellista i cap del partit aragonès, amb el qual s’havia enemistat perquè volia posar pau entre els nobles aragonesos. La seva família venjà aquesta tràgica mort, fet que repercutí greument al regne d’Aragó i a tota la corona.

Ascaso Abadia, Francisco

4 Respostes

(Almudévar, Aragó, 1 abril 1901 – Barcelona, 20 juliol 1936)

Dirigent anarquista. Fill d’una família de pagesos pobres. Es traslladà a Barcelona (1922) i constituí, juntament amb Durruti, Garcia i Oliver i d’altres, el grup anarquista “Los solidarios”. Intentà atemptar contra Martínez Anido a la Corunya, i participà a l’assassinat del cardenal Soldevila (Saragossa 1923). Empresonat i fugat, viatjà per Amèrica i París.

Tornà a Barcelona amb la proclamació de la Segona República. A partir de l’abril de 1931 dirigí diversos sindicats, col·laborà en el diari “Solidaridad Obrera” i fou secretari del comitè de Catalunya de la CNT. Intransigent amb el nou règim de la Segona República i convençut de la possibilitat d’una immediata revolució social proletària, participà en la insurrecció anarquista de l’alt Llobregat (1932), per la qual cosa fou deportat a Bata. Posteriorment estigué de nou a la presó, a València, fins a la victòria del Front Popular (febrer del 1936).

Tornà a Barcelona i en produir-se l’aixecament del 19 de juliol de 1936, fou ferit de mort el mateix dia, davant la caserna de les Drassanes, al capdavant dels grups de defensa confederal, quan intentava de reduir els militars aixecats.

Alegre i Vilas, Josep

Deixa un comentari

(Vallobar, Osca, Aragó, 8 novembre 1940 – Poblet, Conca de Barberà, 26 gener 2024)

Abat de Poblet, nomenat el 20 d’abril de 1998. Càrrec en el qual succeí Maur Esteva, nomenat abat general de l’orde del Cister. Féu professió solemne com a monjo de Poblet el dia anterior al seu nomenament, i necessità una dispensa del Vaticà, ja que quan fou elegit només duia tres anys de residència al monestir i preceptivament en calien cinc després d’haver professat com a monjo. Rebé la benedicció abacial el 27 de juny de 1998.

Abans d’ingressar com a novici a Poblet l’any 1995, estudià magisteri i exercí de mestre a Castellnou de Seana, i cursà estudis de teologia al Seminari de Saragossa i a Sant Cugat del Vallès. L’any 1970 fou ordenat de prevere i desenvolupà el seu ministeri a cinc poblacions de la zona de Daroca (Saragossa) i a Alcanyís (Terol).

El 3 de desembre de 2015 renuncià, per motius d’edat, i fou succeït per Octavi Vilà i Mayo.