Arxiu d'etiquetes: Aragó (nascuts a)

Ibarra i Marín, Manuel

3 Respostes

(Saragossa, Aragó, 1709 – Cervera, Segarra, 22 gener 1757)

Impressor. Aprengué l’ofici a Madrid, a la impremta del seu oncle Marín. Cridat per la universitat de Cervera, es féu càrrec de la impremta, ajudat pel seu germà Joaquín, com a aprenent, del 1735 fins a la seva mort, llevat de 1749-54, que estigué a Madrid. Arrendà la impremta de Cervera a Josep Barber. A Madrid el substituí el seu germà Joaquín.

A la mort de Manuel, la impremta de Cervera fou continuada per la seva vídua, Maria Antònia Cous i Benedicto -que signava Mara Antonia Ibarra-, i, a la mort d’aquesta (1770), per la seva filla Antònia Ibarra i Cous, fins al 1788.

Les obres impreses per la família Ibarra són d’una notable dignitat. El primer llibre imprès per Manuel fou l’Heroica vida de D. Francisco de Queralt (1736), de Miquel Conill.

El seu germà fou Joaquín Ibarra y Marín  (Saragossa, Aragó, 1726 – Madrid, 1785)  Impressor. Ajudà al seu germà a la impremta de la Universitat de Cervera, fins al 1754 en què s’anà a Madrid a fer-se càrrec de l’altra impremta que tenia el seu germà, i hi establí una de les impremtes més importants del moment.

Heredia, Diego de

Deixa un comentari

(Munébrega, Aragó, vers 1350 – Vic, Osona, 1410)

Eclesiàstic. Fou vicari general a Vic, al llarg de deu anys, des del 1377.

L’any 1387 fou elegit bisbe de Sogorb. Amic de Vicent Ferrer i del papa Luna, Benet XIII.

L’any 1400 fou traslladat a la seu de Vic (fins a la seva mort), des d’on, per pacificar la ciutat, dividida entre bàndols irreconciliables, cridà Vicent Ferrer.

Grau i Santos, Julià

2 Respostes

(Canfranc, Aragó, 4 març 1937 – )

Pintor. Format a Barcelona. Fill dels també pintors Emili Grau i Sala i Àngels Santos i Torroella.

Utilitza diverses tècniques amb la mateixa correcció: dibuix, oli, pastel, aquarel·la. Estilísticament, s’inclina cap a l’expressionisme.

El 1962 guanyà la medalla Ramon Rogent al Saló de Maig celebrat a Barcelona.

Giménez Soler, Andrés

1 Resposta

(Saragossa, Aragó, 10 novembre 1869 – 30 setembre 1938)

Historiador. El 1893 ingressà al cos d’arxivers i fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on treballà fins al 1905, que fou nomenat catedràtic d’història antiga i medieval d’Espanya a Sevilla, i més tard a Saragossa.

Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres des del 1899 i governador civil de Girona el 1918.

Entre les seves obres d’erudició, que es caracteritzen pel seu apassionament anticatalà que fa desmerèixer sovint el mèrit de les seves obres i el valor dels seus arguments, destaquen El poder judicial en la Corona de Aragón (1901, tesi doctoral), La Corona de Aragón y Granada (1909) i diversos estudis sobre les relacions entre la corona catalano-aragonesa i els estats musulmans.

El 1930 publicà el manual La edad media en la Corona de Aragón, on considera apòcrifs el Llibre dels feits d’armes de Catalunya i La fi del comte d’Urgell.

Garriga i Nogués, Pere

6 Respostes

(Saragossa, Aragó, 1848 – Barcelona, 1895)

Banquer. Fill de Manuel Garriga i Llastanós i germà de Ramon Manuel i de Manuel.

El 1862, amb el seu germà Manuel, foren els únics propietaris de la societat Garriga Germans i Fills.

A Barcelona crearen l’entitat bancària Garriga Nogués Germans, que el 1886 passà a denominar-se Garriga Nogués i Nebot, per l’entrada del fill del seu germà, Rupert Garriga i Miranda.

Fou el pare de Josep Garriga i Roig.

Funes de Villalpando y Abarca de Bolea, Ambrosio

2 Respostes

(Saragossa, Aragó, 1720 – Madrid, 1780)

Militar i comte de Ricla. Ascendit a tinent general, fou capità general de Catalunya (1767-72), on substituí el marquès de La Mina.

Més liberal que aquest, concedí a la Junta de Comerç de Barcelona l’edifici de la Llotja (en canvi de 30.000 lliures per a obres públiques); restaurà els balls de disfresses i donà un nou impuls al Teatre de la Santa Creu de Barcelona, la direcció del qual intentà d’assumir.

En 1772-80 fou secretari de guerra del govern de Carles III de Borbó.

La seva disposició sobre la realització de les quintes per sorteig provocà, a Barcelona, l’avalot de les Quintes (1773).

Foz i Tena, Amadeu

Deixa un comentari

(Lécera, Saragossa, Aragó, 22 gener 1913 – Barcelona, 2 gener 1993)

Metge llicenciat a Barcelona el 1939. Cap de la secció de bacteriologia de l’Hospital del Mar (1949) i de la Clínica Mèdica A de la facultat de medicina, fou nomenat expert de l’OMS en la lluita contra la brucel·losi (1959).

Catedràtic de microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (1969), membre de la Reial Acadèmia de Medicina (1977), és autor d’un gran nombre de treballs, principalment en el camp dels diagnòstics serològics, el diagnòstic bacterià i les resistències en el tractament amb antibiòtic.

Fleta, Miguel

1 Resposta

(Albalat de Cinca, Aragó, 1 desembre 1897 – A Corunya, Galícia, 29 maig 1938)

Tenor. El seu nom real era Miguel Burro Fleta. Va estudiar al Conservatori municipal de Barcelona i va ampliar estudis a Itàlia.

Es va presentar a Barcelona (1925) amb l’obra Carmen, de Bizet.

Fleta, Ignasi

Deixa un comentari

(Huesa del Común, Terol, Aragó, 1897 – Barcelona, 1977)

Constructor d’instruments musicals. Deixeble de Philippe Le Duc, s’establí a Barcelona el 1927.

Fabricà violins, violoncels i guitarres d’una extraordinària qualitat i construí instruments de corda segons models antics o interpretant representacions iconogràfiques.

Ferrer, Miquel -jurista-

1 Resposta

(Saragossa, Aragó, 1526 – Barcelona, segle XVI)

Jurista. Cursà els estudis de lleis a Lleida, on exercí l’advocacia i la judicatura.

Establert a Barcelona, fou membre del consell reial.

És autor del tractat Observationes sacri regii Senatus Cataloniae, editada el 1602 per Segimon Despujol.