Arxiu d'etiquetes: Aragó (hist)

Luna, comtat de

11 Respostes

(Aragó, segle XIV – )

Títol senyorial concedit el 1348 a Lope de Luna, senyor de Luna i de Sogorb. Passà successivament a la seva filla i hereva Maria, muller del rei Martí I de Catalunya, al seu nét el rei Martí I de Sicília i al seu besnét Frederic d’Aragó i de Sicília.

Havent revertit a la corona, la vila de Luna fou concedida com a senyoria al governador d’Aragó Joan López de Gurrea i López de Gurrea, i finalment, a la seva néta Maria López de Gurrea-Torrelles i de López Gurrea-Torrelles, dita La Rica Hembra, que fou muller de Joan d’Aragó i Jonquers, primer duc de Luna.

Llur besnét Francesc d’Aragó i de Borja rebé (1608), en compensació per la pèrdua del comtat de Ribagorça, el comtat de Luna.

Campillo, tractat de -1281-

1 Resposta

(Campillo, Aragó, 27 març 1281)

Acord signat entre Pere II de Catalunya, Alfons X de Castella i el seu fill Sanç, complementari del tractat d’Ágreda.

Signat a Campillo (antic lloc situat al límit dels regnes de Castella i Aragó, entre Ágreda i Tarassona).

Borja, acord de -1190-

Deixa un comentari

(Borja, Aragó, 1190)

Acord entre Alfons I de Catalunya i Sanç IV de Navarra, d’ajuda mútua contra Castella.

Jaca, entrevista de -1288-

Deixa un comentari

(Jaca, Aragó, 1288)

Reunió entre Alfons II de Catalunya i Eduard I d’Anglaterra. Celebrada per a resoldre els conflictes derivats de l’aliança general contra Catalunya per l’ocupació de Sicília.

Per tal de mantenir Castella a part, el rei català proclamà Alfons de la Cerda rei de Castella.

Els tractes per l’alliberament de Carles de Salern foren prosseguits en el pacte de Canfranc.

Épila, batalla d’ -1348-

10 Respostes

(Épila, Aragó, 21 juliol 1348)

Victòria de Pere III de Catalunya sobre la noblesa de la Unió aragonesa, comandades per l’infant Ferran d’Aragó, germà del rei. El cap de la noblesa es va haver de refugiar a Castella.

Poc temps després a Saragossa, les Corts aboliren els privilegis concedits a la Unió.

Casp, Compromís de -1412-

73 Respostes

(Casp, Aragó, 24 juny 1412)

Acord adoptat del compromís pres a Alcanyís (Aragó) d’elegir nou jutges o compromissaris dels regnes de la Corona de Catalunya-Aragó -tres d’Aragó, tres del Principat i tres del País Valencià- per declarar el successor de Martí I l’Humà, mort sense hereu directe.

Els principals pretendents eren: el comte Jaume II d’Urgell, besnét per línia masculina d’Alfons II el Franc; Frederic de Luna, fill natural de Martí I el Jove; Lluís d’Anjou, nét per línia femenina de Joan I el Caçador; Alfons II de Gandia i Ferran de Trastàmara, besnét per línia femenina de Pere III el Cerimoniós.

Tot i que el pretendent amb més drets era el comte d’Urgell, la força i el nombre dels enemics del comte, l’animadversió dels parlamentaris aragonesos, la campanya en contra empresa per sant Vicent Ferrer i el papa Benet XIII, partidaris de Ferran d’Antequera, i les poques simpaties que despertava entre la burgesia, juntament amb la presència de tropes enviades per Ferran al regne de València, van fer necessària una solució pactada entre els parlamentaris d’Aragó i el Principat consistent en la designació de jutges que havien de resoldre el conflicte.

Els compromissaris, la majoria partidaris de Ferran, reunits a Casp, dictaren sentència favorable a Ferran de Castella, home poderós i favorable als interessos de l’aragonès papa Benet, i d’aquesta manera va ser introduïda la nova dinastia Trastàmara a la Corona de Catalunya-Aragó.

Canfranc, pacte de -1288-

5 Respostes

(Canfranc, Aragó, 28 octubre 1288)

Acord signat per Alfons II de Catalunya, Eduard I d’Anglaterra i Carles II d’Anjou, per tal d’acabar la lluita per la possessió de Sicília.

Alfons alliberaria Carles II, investit pel papa amb la dignitat de rei de Sicília, a canvi del lliurament, en qualitat d’ostatges, dels dos fills del d’Anjou, i del pagament d’una fiança de 27.000 marcs d’argent.

L’acord fracassà per l’oposició del papa Nicolau IV.

Canfranc, dieta de -1154-

1 Resposta

(Canfranc, Aragó, 1154)

Assemblea de bisbes i nobles de Bearn, els quals designaren Ramon Berenguer IV de Barcelona com a protector i governador de llur país durant la minoritat del vescomte Gastó V de Bearn.