Arxiu d'etiquetes: Aragó (bio)

Abü Ga’far Ahmad al-Muqtadir

7 Respostes

(Aragó ?, segle XI – 1081)

Rei de la taifa de Saragossa (1046-81). Fill de Sulaymän, dels Banu Had. Menà una política d’expansió territorial que el portà a emparar-se de Tortosa (1059), Lleida i Dénia (1076).

Les tropes castellanes de Ferran I l’ajudaren a frenar la reconquesta aragonesa a Graus, on vencé Ramir I d’Aragó i li donà mort (1063). Recuperà Barbastre (1065), que era en mans d’Ermengol III d’Urgell, que morí en la lluita.

Tingué desavinences amb el seu germà Yüsuf al-Muzaffar, senyor de Lleida, que el portaren a lluitar contra Mugahid, rei de Dénia i de les Balears.

Construí l’alcàsser de Saragossa, s’envoltà d’una cort erudita i cultivà la filosofia, les matemàtiques i l’astronomia.

Moner i de Bardaxí, Joaquim Albert de

(Fonts, Aragó, 1774 – 1845)

Epigrafista. Besnét de Francesc de Moner i Miret.

Fou comissari ordenador de la inquisició de Barcelona.

El 1806 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on presentà un estudi sobre la vila d’Isona, publicat el 1868.

Lluità a la guerra del Francès, i després fou diputat pel districte de Talarn i castlà del seu castell.

Maça, Pere (I)

(Aragó ?, abans 1229 – després 1245)

Ric-home de la mainada reial, senyor de Sangarrén. Des del 1229 figura sovint al costat de Jaume I el Conqueridor.

Participà en l’expedició a Mallorca. S’esforçà, durant el setge de la ciutat, a convèncer el comte d’Empúries que arribés a un acord amb els altres expedicionaris.

Es destacà en la reducció dels sarraïns mallorquins refugiats a les muntanyes després de la presa de la ciutat. Restà a l’illa per ajudar Bernat de Santaeugènia en el seu govern després de la partida del rei.

Participà també en la conquesta de Menorca (1231-32), acompanyà el rei a Montpeller el 1243 i prengué part en la fase final de la conquesta del País Valencià, especialment en els setges de Xàtiva i Biar (1244-45).

Fou el pare de Balasc (I) Maça.

Luna, Beatriu de

(Aragó, segle XIV – Catalunya, segle XIV)

Dama. Filla de Pere de Luna i d’Elfa de Xèrica.

Fou la segona muller del comte Hug II de Cardona, amb el qual tingué cinc fills: Joan Ramon Folc I, hereu del comtat, Beatriu, muller de Roger Bernat I de Pallars, Hug, senyor de Bellpuig, Pere, bisbe de Lleida, i Antoni, virrei de Sicília.

A la seva mort, el seu marit es tornà a casar amb Isabel d’Urgell.

López de Baylo, Martín

(Saragossa, Aragó, segle XVI – segle XVII)

Eclesiàstic. Fou doctor en ambdós drets.

Fou secretari d’Antoni Agustí i Albanell, arquebisbe de Tarragona -sobre la biblioteca del qual publicà una Noticia (1586)-, canonge de la catedral de Tarragona i, el 1605, canonge electe de la de Saragossa.

Galí II d’Aragó

3 Respostes

(Aragó, abans 833 – després 867)

Comte d’Aragó (vers 844-després 867?), d’Urgell i Cerdanya (834-vers 838), com a successor del seu pare, Asnar I Galí, i de Pallars i Ribagorça (833/34-vers 848).

Sunifred I, pare de Guifré I el Pelós, l’expulsà d’Urgell-Cerdanya, que li havien estat conferits per Lluís I de França, vers la fi del 834 i els ocupà efectivament vers el 838.

Pel volts del 848 Galí hagué d’abandonar Pallars-Ribagorça, que Frèdol de Tolosa tornà a incorporar al seu comtat, i ocupà Aragó, antic comtat del seu pare abans del 820, i les governà fins a la seva mort.

El succeí a Aragó el seu fill Asnar II Galí.

Fernández de Luna, Lope

Deixa un comentari

(Aragó, vers 1309 – 1382)

Bisbe de Vic i arquebisbe de Saragossa (1351-82).

Conseller de Pere III el Cerimoniós, participà en el tractat de Deza (1361), féu d’intermediari entre Enric de Castella i Pere III i intervingué en les negociacions pel matrimoni del fill d’Enric amb Elionor.

Va ésser nomenat patriarca de Jerusalem (1380).

Ermengol III d’Urgell

19 Respostes

(Montsó, Aragó, juny 1032 – Barbastre, Aragó, 17 abril 1066)

“el de Barbastre”  Comte d’Urgell (1038-66). Fill i successor d’Ermengol II d’Urgell.

Aliat de Ramon Berenguer I de Barcelona, lluità contra els sarraïns de Lleida i Saragossa, a la qual ciutat cobrà tribut, i conquerí Àger.

Morí al costat del seu sogre, Ramir I d’Aragó, en el setge de Barbastre, i fou succeït pel seu fill Ermengol IV d’Urgell.

Crespo, Juan

Deixa un comentari

(Aragó, segle XV – Catalunya, segle XV)

Mestre en teologia. Canonge i xantre del Pilar de Saragossa, inquisidor de les diòcesis de Lleida i d’Osca el 1486.

En qualitat de tal, topà amb l’inquisidor del nou tribunal a Catalunya, Juan Franco, que li disputava la jurisdicció lleidatana, i amb el regent de la cancelleria reial, Antoni de Bardaixí, per la qual cosa fou momentàniament citat a comparèixer per la cort de Roma.

Féu condemnar més d’un centenar de conversos, fugitius o absents, entre els quals el canonge de la seu de Lleida, Gabriel Bertran, i executar diversos reus, quatre dels quals sacerdots.

Bayetola Cabanilles, Matias

Deixa un comentari

(Aragó ?, segle XVII)

Regent del consell d’Aragó. L’any 1635 fou comissionat per a inspeccionar l’administració de l’audiència del Principat i les activitats dels funcionaris reials.

La seva tasca d’inspecció (1635-36) coincidí amb l’enduriment de les relacions entre el Principat i Madrid.

Bayetola es queixà del poc esperit de cooperació de les autoritats catalanes, fins i tot del lloctinent, i féu detenir els nobles Josep de Margarit i Ramon de Guimerà, dirigents importants de la revolta del 1640.