Arxiu d'etiquetes: Amèrica (nascuts a)

Veyan i Aparicio, Lluís

(Quito, Equador, 22 juny 1772 – Tamarit de Llitera, Llitera, 2 novembre 1844)

Militar. Els seus pares eren de Tamarit de Llitera, on ell visqué molts anys. Era capità d’enginyers el 1808, any en què participà a la defensa de Saragossa durant la guerra del Francès. El 1820, essent coronel, seria nomenat cap polític de Saragossa. La seva actuació fou marcadament liberal. Exercí el mateix càrrec a Pamplona, l’any següent.

Fou destituït arran de la reacció absolutista de 1823. Es retirà aleshores a Tamarit, on es dedicà a l’ensenyament privat de matemàtiques. Durant la primera guerra Carlina tornà a l’exèrcit per combatre els insurrectes. Ascendí a brigadier. Fou governador militar de la plaça aragonesa de Daroca.

Cook, William Edwards

(Desmoines, Iowa, EUA, 31 agost 1881 – Palma de Mallorca, 10 novembre 1959)

Pintor. Deixeble de Bouguereau a París. Anà a Mallorca el 1913 i el 1914, i s’hi establí el 1931. La seva pintura és bàsicament cézanniana.

Formà part del Grup dels Set (1948) i influí considerablement sobre l’art mallorquí posterior.

Cittadini i Podesta, Tito

(Buenos Aires, Argentina, 18 setembre 1886 – Pollença, Mallorca, 12 juliol 1960)

Pintor. Actiu a Mallorca i principalment a Pollença, on és considerat un dels valors més destacats de l’anomenada Escola Pollencina.

Residí a París i el 1913 s’instal·là a Mallorca seguint Anglada i Camarasa, que influí molt en la seva primera època, d’un esteticisme oriental, després tendí cap a una realitat més pregona i més acostada al gust fauve.

Rebé nombrosos premis i exposà (1923) a l’Institut Carniege de Pittsburgh.

Castanyer i Mayol, Miquel Antoni

(Adjuntas, Puerto Rico, 21 desembre 1914 – sa Pobla, Mallorca, 24 gener 1985)

Escriptor. Sacerdot establert a Sóller (Mallorca).

Ha publicat, entre d’altres obres els reculls poètics Cançons de primavera (1940), Càntic de muntanya (1957) i Càntic Nou (1959).

Caimari i Vila, Margalida

(Manzanillo, Cuba, 1839 – Palma de Mallorca, 1921)

Poetessa. De pares mallorquins. Essent encara de pocs anys passà a Mallorca.

Conreà una poesia sentimental i ingènua.

Bonner, Antoni

(New York, EUA, 28 febrer 1928 – )

Escriptor i naturalista. Es traslladà a Mallorca el 1954, on s’establí i treballà en estret contacte amb la cultura catalana. Cofundador del Grup Ornitològic Balear (GOB) el 1983, del qual fou president des del 1989, com a naturalista és autor del Llibre de les plantes de Balears (1976).

Com a músic, fundà i fou membre de la Camerata Barroca de Puigpunyent, que oferí nombrosos concerts. Interessat per la figura i l’obra de Ramon Llull, en publicà diverses antologies comentades, en anglès (1985) i en català (1989).

El 1986 rebé el premi Crítica Serra d’Or de catalanística, i el 1997 la Creu de Sant Jordi.

Bernareggi y González Calderón, Francisco

(Gualeguay, Argentina, 1878 – Palma de Mallorca, 8 abril 1959)

Pintor. Passà la joventut a Barcelona i el 1902 anà a viure a Mallorca.

Una bona part de la seva producció, de caire postimpressionista, és al Museo de Bellas Artes de l’Argentina.

Bayo Piraud, Alberto

(Camagüey, Cuba, 27 març 1892 – l’Havana, Cuba, 4 agost 1967)

Militar. Establert a Barcelona a l’inici de la guerra civil de 1936-39, comandà, amb èxit, l’expedició republicana per a sotmetre Eivissa. Passà després a Mallorca, on desembarcà a Portocristo, però el contraatac, ajudat per l’aviació italiana, obligà el cos expedicionari a retirar-se. Per l’octubre del mateix any obstaculitzà l’ofensiva contra Madrid amb la tàctica de guerrilla.

S’exilià a Cuba i després a Mèxic (1955) on conegué Fidel Castro, el qual li demanà de dirigir l’entrenament dels membres de l’organització Gramma.

A més de Mi desembarco en Mallorca (Mèxic 1944) i Mi aporto a la Revolución Cubana, és autor d’una vintena d’obres dedicades a la guerrilla.

Antich i Oliver, Francesc

(Caracas, Veneçuela, 28 novembre 1958 – )

Polític. Llicenciat en dret. Ocupà diversos càrrecs al patronat municipal de l’habitatge de l’ajuntament de Palma de Mallorca i a la gerència d’urbanisme. A la dècada dels vuitanta ocupà diversos càrrecs a la Federació Socialista de Mallorca. Fou regidor a l’ajuntament d’Algaida entre el 1987 i el 1991, i alcalde d’Algaida del 1991 al 1995.

Entre el 1992 i el 1995 fou elegit diputat al Parlament de les Illes. Presidí la comissió de cooperació en el Consell Insular de Mallorca i fou portaveu del grup socialista en el Consell Insular fins el 1999. Des del juny de 1998, es presentà com a candidat del PSIB-PSOE a la presidència del govern de les Illes Balears i fou portaveu del Grup Parlamentari Socialista.

En les eleccions al Parlament de les Illes del 1999, gràcies al pacte de coalició entre el PSIB-PSOE, PSM i UM fou elegit president del govern balear. En el 35è congrés federal del PSOE del juliol de 2000 esdevingué membre de la comissió executiva federal.

Alduy, Pau

(Lima, Perú, 4 octubre 1914 – Perpinyà, 23 gener 2006)

Polític. El seu pare era diplomàtic. Estudià lletres i dret a Montpeller i a París. Es diplomà en estudis superiors d’economia política. Fou agregat de l’ambaixada francesa a Ankara (1942). En 1943 passà al costat de la França lliure i exercí altres missions diplomàtiques. Militant al partit socialista francès, hi ha tingut un paper de relleu. En 1947 fou elegit conseller de la Unió Francesa. Presidí el grup socialista a l’Assemblea Nacional de França de 1947 a 1956. Ha estat diputat diverses vegades.

Ha estat conseller cantonal a Prats de Molló i Perpinyà. En 1970 ha estat reelegit conseller general del cantó de Perpinyà-est. En 1959 era elegit alcalde de Perpinyà, fou reelegit el 1965. Ha destacat com a defensor de la cultura catalana al Rosselló.

És autor d’un projecte de llei (1969) que atribueix a les llengües minoritàries de França, i en particular al català, un estatut de llengua oficial tant en l’ensenyament com en els mitjans de comunicació.