Arxiu d'etiquetes: Amèrica (morts a)

Corma, Giocasta Kussrov

(Barcelona, 4 febrer 1923 – Mendoza, Argentina, 11 setembre 1977)

Pianista. Filla d’Ernestina Corma i Centellas i germana de Carles.

Destacà per la seva precocitat. Actuà amb el seu germà i obtingué amb ell un gran èxit el 1930, a l’Associació Obrera de Concerts, sota la direcció de Pau Casals.

Constançó, Miquel

(Barcelona, agost 1741 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 27 setembre 1814)

Cosmògraf i cartògraf. Serví a Amèrica.

El 1769 fou una figura destacada de l’expedició a Califòrnia dirigida per Gaspar de Portolà i fra Juniper Serra. Era l’encarregat de marcar els nous ports i de traçar els límits de la nova província de Monterrey.

És autor d’un diari personal d’interès, on exposa les observacions realitzades.

Comas i Calvet, Pere

(Berga, Berguedà, 23 juliol 1892 – Panamà, 4 abril 1969)

Advocat i polític. Fou un dels components del grup de “L’Opinió”, membre d’Esquerra Republicana de Catalunya i, en 1933-36, del Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra.

Ocupà la conselleria de Justícia i Dret del govern de la Generalitat (desembre 1931-gener 1933 i maig-juliol 1936).

Comajuncosa i Hortet, Antoni

(Altafulla, Tarragonès, 1749 – Tarija, Bolívia, 1814)

Franciscà. Professà arts al convent de Reus, i després s’afilià al col·legi missional d’Escornalbou.

L’any 1778 anà a Amèrica. Organitzà (1780) el col·legi de missions de Tarija i es dedicà sobretot als indis chiriguanos, grup no sotmès al poder colonial.

Entre els seus escrits figuren Descripción de las misiones… del colegio de Tarija (1799) i Manual de misioneros.

Codina i Mont, Pere

(Lloret de Mar, Selva, 31 octubre 1880 – Buenos Aires, Argentina, 25 març 1952)

Actor dramàtic. Debutà al Teatre Català el 1904 i assolí popularitat sobretot amb les representacions d’Àngel Guimerà (Terra Baixa, Mar i Cel, etc).

Amb la companyia de Maria Guerrero es traslladà a Amèrica; en retornà el 1911 i dirigí el teatre Romea. La temporada 1911-12 formà part de la companyia del Teatro Español, de Madrid (dirigida per Enric Borràs), amb la qual tornà a Amèrica.

En 1936-37 actuà al Teatre Català de la Comèdia.

Cobos, Marcel·lí

(Manresa, Bages, vers 1825 – San Antonio Calpulalpam, Mèxic, 1861)

Guerriller. Vers el 1845 anà a Mèxic, on participà en la guerra contra els EUA (1846-48) i en la guerra civil entre liberals i conservadors (1857-60).

Cometé un gran nombre de crueltats al servei d’aquests darrers; acabada la guerra, fou executat pels liberals vencedors.

Claver i Sobocano, Pere

(Verdú, Urgell, 24 juny 1580 – Cartagena de Indias, Colòmbia, 8 setembre 1654)

Missioner jesuïta.

Proclamat apòstol de les Índies i canonitzat per Lleó XIII, el seu zel missioner el portà a Cartagena d’Índies, on s’ocupà dels esclaus negres i els presos.

Patró de Colòmbia, la seva festa se celebra el 9 de setembre.

Claramunt i Mesa, Jaume

(l’Havana, Cuba, 7 juny 1867 – 10 març 1949)

Periodista de pares catalans. Per la relació que mantingué amb els nacionalistes cubans i pels seus articles a “La República Cubana” fou empresonat (1896).

Es va instal·lar a Barcelona, on fou fundador i director de “Cuba en Europa” i, posteriorment, director del diari barceloní “El Diluvio” (1916-39). Publicà El peor enemigo de la República (1934), aplec d’articles contra A. Lerroux.

El 1939 tornà a Cuba.

Cid i Mulet, Joan

(Tortosa, Baix Ebre, 24 abril 1907 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 10 gener 1982)

Escriptor i polític. Milità al partit d’Acció Catalana Republicana.

Fou redactor de la revista quinzenal “Acció”, òrgan del partit esmentat a Tortosa. Col·laborà a d’altres publicacions periòdiques, com la revista “Meridià” (1938).

Publicà el llibre de poemes Roses blanques (1934) i les novel·les A l’ombra del Montsià (1933), Rosa Maria (1935) i Destins (1947), sobre la guerra civil.

S’exilià a Mèxic el 1939.

Castells i Sivilla, Lluís

(Barcelona, 27 abril 1858 – Buenos Aires, Argentina, 25 febrer 1897)

Comerciant i banquer. S’establí de jove a l’Argentina i es casà amb la filla del ministre de finances Uriburu.

Reuní una important fortuna que li permeté d’edificar a Buenos Aires la Casa de España, cedida al govern espanyol, per a instal·lar-hi la legació i el consolat, el Casal de Catalunya i el Montepío de Montserrat.

Creà el Banco Transatlántico, que la crisi econòmica del 1890 féu fracassar.

Morí d’accident, que la rumor pública atribuí al suïcidi.