Arxiu d'etiquetes: Amèrica (cult)

Fundació Bryant

(Estats Units, 1950 – 1997)

Institució. Fundada per William J. Bryant, que ha promogut recerques arqueològiques als Països Catalans.

Iniciades a l’amfiteatre de Tarragona (1950-55) i continuades a l’illa de Cullera (1955-56) i a Mallorca (ciutat romana de Pollentia i necròpolis fenícia de Son Real). També féu possible l’excavació del poblat ibèric de la Serreta d’Alcoi (1968).

Ha patrocinat l’edició de treballs sobre aquestes excavacions, entre els quals Antoni Arribas (ed.), Pollentia. Estudio de los materiales, I (1983), M.L. Palanques Las lucernas de Pollentia (1992), Enric SanmartíLes ceràmiques de vernís negre de Pollentia (1996).

Aureneta, L’

(Buenos Aires, Argentina, 1876 – 1890)

Setmanari en català. Publicat en tres èpoques (1876-77, 1878-80 i 1889-90).

Fundada i dirigida per l’advocat Antoni de P. Aleu, fou el primer periòdic en català a l’Amèrica del Sud.

Hi col·laboraren, entre d’altres, Valentí Almirall i Artur Masriera, i publicà, ja el 1878, una edició de L’Atlàntida de Jacint Verdaguer.

Fundació Pau Casals

(Puerto Rico, 1972 – )

Fundació creada per Pau Casals i Defilló amb la finalitat de conservar la Casa-Museu Pau Casals de Sant Salvador del Vendrell i de promoure, protegir i difondre entre el poble l’estudi i el coneixement de la música clàssica.

Presidida per l’abat de Montserrat, ha creat el Museu Pau Casals (1976) i ha gestionat la construcció de l’Auditori Pau Casals, a part de l’organització de concerts i els ajuts concedits a estudiants.

Enllaç web: Fundació Pau Casals

Elegies de Bierville

(a l’exili, 1942)

Conjunt de dotze poemes de Carles Riba. Foren escrits a l’exili i publicats per primera vegada a Barcelona, amb data de Buenos Aires, el 1942.

En l’aspecte formal adapta al sistema sil·làbic i accentual català el ritme de l’elegia clàssica, distribuïda la composició en dístics formats per dos hexàmetres dactílics.

El contingut combina l’humanisme clàssic amb una presa de posició cívica després de la tragèdia col·lectiva del seu país, i alhora és un exponent de l’exploració religiosa de la pròpia personalitat.

Club del Llibre Català

(Mèxic, 1944 – 1963)

Editorial de llibres en català. Fundada per un grup d’escriptors encapçalats per Josep Carner i Miquel Ferrer.

Del 1944 al 1960 publicà nou llibres, entre altres, d’Antoni Turró, Carles Pi i Sunyer i Serra i Húnter; i del 1960 al 1963, sis opuscles sobre els metges catalans emigrats, Prat de la Riba, la capacitat econòmica de Catalunya, etc.

Catalunya -revista Argentina-

(Buenos Aires, Argentina, 1930 – 1964)

Revista d’informació cultural i política. Publicada com a successora de “Catalònia” (1927-29), sota la direcció de Lluís Macaya.

Tingué una època d’esplendor amb les aportacions dels exiliats de la guerra civil espanyola. En una segona època (des del 1947) fou dirigida per Joan Merli.

Una tercera època començà vers el 1962, sota la direcció de Joan Rocamora, en la qual la revista fou un òrgan semioficial del Casal de Catalunya de Buenos Aires.

Casal de Catalunya de Buenos Aires

(Buenos Aires, Argentina, 1886 – )

Entitat. fundada per aplegar els catalans residents a la ciutat.

El 1890, el financer Lluís Castells li donà l’actual estatge social, edifici construït expresament, amb sala d’actes, restaurant, biblioteca i teatre.

Antigament es deia Centre Català de Buenos Aires.

Enllaç:  Casal de Catalunya de Buenos Aires