(Alt Empordà / Vallespir)
Pic (1.398 m alt) del massís del roc de Frausa, al sud-est del cim, al límit entre les dues comarques.
Campana, roc de la
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Alt Empordà (geo)
Belitres, coll dels
(Vallespir / Alt Empordà)
Depressió (175 m alt) de la serra que separa les dues comarques, molt propera a la mar, on hi ha el pas fronterer franco-espanyol, a la carretera de Portbou a Cervera de la Marenda.
Alberes, les -nom orogràfic-
(Catalunya / Catalunya Nord)
Ramal orogràfic pirinenc.
Nom utilitzat per alguns geògrafs per a designar tot el ramal que va de Costabona fins a la Mediterrània (en el qual resta compresa la serra de l’Albera, que li ha donat nom), límit entre el Vallespir, al nord, i l’Alt Empordà, la Garrotxa i el Ripollès, al sud.
Fluvià, el -riu-
(Garrotxa / Pla de l’Estany / Alt Empordà)
Riu (97,2 km) dels Pirineus Orientals. Neix a la Garrotxa, al grau d’Olot, a 920 m alt, recorre la plana d’en Bas i passa per Olot; a Sant Joan les Fonts pren una orientació cap a llevant, i desemboca a la badia de Roses, prop de Sant Pere Pescador, després d’haver passat per Castellfollit de la Roca, Besalú, Esponellà i Torroella de Fluvià.
Els afluents esquerres són els més importants (riera de Bianya, el Llierca i el Borró); l’únic afluent dret d’una certa importància és el Ser.
El règim és essencialment pluvial, amb una certa influència de la neu de capçalera i de la Garrotxa. Presenta un eixut d’agost, un màxim principal al març, amb una rèplica de maig, i un màxim secundari d’octubre.
L’aigua del Fluvià és escassament aprofitada per al regatge, excepte a partir de Bàscara, gràcies a la construcció del pantà d’Esponellà. Més aprofitat ha estat per la indústria, la qual utilitza la força hidràulica per a les fàbriques de teixits, de filats, de gèneres de punt i de paper.
En alguna ocasió, el Fluvià ha tingut una funció militar, com a la fi de la Guerra Gran, en l’anomenada batalla de Fluvià (maig 1795), i també a la guerra civil, en que fou la darrera línia de resistència de les forces republicanes abans de la retirada total de Catalunya (febrer 1939).
El Fluvià provocà inundacions en ocasió de les catastròfiques pluges d’octubre de 1940, que afectaren tot el Pirineu oriental, especialment Olot.
Empordà, l’ -regió-
Regió natural i històrica, situada al nord-est del Principat, oberta al mar.
Constituït per la depressió en què es descompon el Pre-pirineu meridional en arribar a la Mediterrània, l’est comprèn una plana tancada al nord per la serra de l’Albera i al sud per les Gavarres, travessada pels cursos baixos de la Muga, el Fluvià i el Ter.
És dividit en dues comarques: l’Alt Empordà, amb capital a Figueres, i el Baix Empordà o Empordanet, centrat a la Bisbal d’Empordà.
Zona rica en vestigis arqueològics que indiquen un poblament antic, fou port d’arribada dels grecs i els romans (Empúries). La divisió administrativa que feren els carolingis del territori català en delimità a grans trets la configuració, centrada en el comtat d’Empúries.
Creus, cap de
Cap de la costa. És el punt més oriental de la península Ibèrica.
Constitueix l’extrem de la península del cap de Creus, unida al continent per la serra de Rodes, terminació mediterrània del Pirineu.
La península s’endinsa uns 10 km dins la mar i forma un litoral extremament articulat, batut per la tramuntana al nord i amb tot de cales i recers al sud.
Des de 1984 tota la zona de la península i la serra de Rodes (18.564 ha), de notable interès paisatgístic i biològic, ha estat declarada parc natural.
Anyet, riera d’
Riu que neix al vessant meridional de l’Albera, sota el puig Neulós, on pren el nom de riera de Requesens.
Després de passar vora Vilartolí, Sant Climent Sescebes i Masarac, desemboca a l’Orlina, per la dreta, aigua amunt de Peralada.
Àlguema, riera d’
Afluent dretà del riu Manol.
Neix prop de Sant Martí Sesserres, dins el terme municipal de Cabanelles i, després de passar per Lledó d’Empordà, Creixell, Vilamorell i Santa Llogaia d’Àlguema, desguassa al Manol, poc abans del Pont del Príncep, a 3 km de Figueres.
Entre Cabanelles i Creixell, passa a molt poca distància del Fluvià.
Albera, serra de l’
(Alt Empordà / Vallespir)
Massís muntanyós de les dues comarques, que ressegueix la frontera franco-espanyola des del coll del Pertús fins a la Mediterrània. Constitueix el sector més oriental de la branca nord dels Pirineus Axials.
El relleu és suau als cims i abrupte als vessants i en la façana marítima rossellonesa. L’altitud mitjana és de 900 m i al puig Neulós arriba a 1.256 m. actua com a centre de condensació de pluja (700 mm).
La vegetació natural està molt degradada; apareixen petites fagedes en les parts altes (bosc de la Maçana) i alzines sureres en el contacte amb la plana empordanesa; en la resta del massís predominen els prats.
Des del 1986 és Paratge Natural d’Interès Nacional.
Enllaç web: Paratge Natural de l’Albera
Creus, Parc Natural del Cap de
Zona protegida, localitzada a l’extrem septentrional del litoral empordanès, a l’extrem oriental de la serralada pirenaica, penetra uns 10 km dins del mar respecte a la línia general del litoral de la Costa Brava.
Forma una costa rocosa alta, abrupta i molt retallada per penya-segats i nombroses rieres. La seva naturalesa granítica, barrejada amb esquistos i pissarres, li dóna una coloració fosca, que, juntament amb les formes erosionades, atorga un aspecte espectacular a la península. S’estén per unes 14.000 ha, incloent-hi parcialment els termes municipals de Roses, Cadaqués, el Port de la Selva, la Selva de Mar, Llançà, Vilajuïga i Palau-saverdera.
El cap de Creus ha estat protegit l’any 1998 com a parc natural per la seva notable diversitat biològica i per la seva singularitat tant geològica com biològica. Es tracta, probablement, de l’espai de major extensió a Catalunya que es troba tan poc humanitzat i explotat, amb unes característiques úniques representades per ecosistemes marins i terrestres.
El paisatge vegetal terrestre està fortament modelat per l’acció del vent, i bàsicament format per brolles, màquies i prats secs, amb alguna reduïda comunitat d’alzinars i suredes. La flora i fauna submergides són molt riques, amb comunitats de coral·ligen molt ben conservades. És també un indret excepcional per a l’observació d’ocells (aus marines, rapinyaires, migradors).
Enllaç web: Parc natural del Cap de Creus
Dades dels Països Catalans 