Riu que neix al vessant meridional de l’Albera, sota el puig Neulós, on pren el nom de riera de Requesens.
Després de passar vora Vilartolí, Sant Climent Sescebes i Masarac, desemboca a l’Orlina, per la dreta, aigua amunt de Peralada.
Afluent dretà del riu Manol.
Neix prop de Sant Martí Sesserres, dins el terme municipal de Cabanelles i, després de passar per Lledó d’Empordà, Creixell, Vilamorell i Santa Llogaia d’Àlguema, desguassa al Manol, poc abans del Pont del Príncep, a 3 km de Figueres.
Entre Cabanelles i Creixell, passa a molt poca distància del Fluvià.
(Alt Empordà / Vallespir)
Massís muntanyós de les dues comarques, que ressegueix la frontera franco-espanyola des del coll del Pertús fins a la Mediterrània. Constitueix el sector més oriental de la branca nord dels Pirineus Axials.
El relleu és suau als cims i abrupte als vessants i en la façana marítima rossellonesa. L’altitud mitjana és de 900 m i al puig Neulós arriba a 1.256 m. actua com a centre de condensació de pluja (700 mm).
La vegetació natural està molt degradada; apareixen petites fagedes en les parts altes (bosc de la Maçana) i alzines sureres en el contacte amb la plana empordanesa; en la resta del massís predominen els prats.
Des del 1986 és Paratge Natural d’Interès Nacional.
Enllaç web: Paratge Natural de l’Albera
Zona protegida, localitzada a l’extrem septentrional del litoral empordanès, a l’extrem oriental de la serralada pirenaica, penetra uns 10 km dins del mar respecte a la línia general del litoral de la Costa Brava.
Forma una costa rocosa alta, abrupta i molt retallada per penya-segats i nombroses rieres. La seva naturalesa granítica, barrejada amb esquistos i pissarres, li dóna una coloració fosca, que, juntament amb les formes erosionades, atorga un aspecte espectacular a la península. S’estén per unes 14.000 ha, incloent-hi parcialment els termes municipals de Roses, Cadaqués, el Port de la Selva, la Selva de Mar, Llançà, Vilajuïga i Palau-saverdera.
El cap de Creus ha estat protegit l’any 1998 com a parc natural per la seva notable diversitat biològica i per la seva singularitat tant geològica com biològica. Es tracta, probablement, de l’espai de major extensió a Catalunya que es troba tan poc humanitzat i explotat, amb unes característiques úniques representades per ecosistemes marins i terrestres.
El paisatge vegetal terrestre està fortament modelat per l’acció del vent, i bàsicament format per brolles, màquies i prats secs, amb alguna reduïda comunitat d’alzinars i suredes. La flora i fauna submergides són molt riques, amb comunitats de coral·ligen molt ben conservades. És també un indret excepcional per a l’observació d’ocells (aus marines, rapinyaires, migradors).
Enllaç web: Parc natural del Cap de Creus
Comarca de Catalunya: 1.357,54 km2, 140.118 hab (2016), Densitat: 103.21 h/km², capital: Figueres
Consta de 68 municipis: Agullana – Albanyà – l’Armentera – Avinyonet de Puigventós – Bàscara – Biure – Boadella i les Escaules – Borrassà – Cabanelles – Cabanes – Cadaqués – Cantallops – Capmany – Castelló d’Empúries – Cistella – Colera – Darnius – l’Escala – Espolla – el Far d’Empordà – Figueres – Fortià – Garrigàs – Garriguella – la Jonquera – Lladó – Llançà – Llers – Maçanet de Cabrenys – Masarac – Mollet de Peralada – Navata – Ordis – Palau de Santa Eulàlia – Palau-saverdera – Pau – Pedret i Marzà – Peralada – Pont de Molins – Pontós – el Port de la Selva – Portbou – Rabós d’Empordà – Riumors – Roses – Sant Climent Sescebes – Sant Llorenç de la Muga – Sant Miquel de Fluvià – Sant Mori – Sant Pere Pescador – Santa Llogaia d’Àlguema – Saus, Camallera i Llampaies – la Selva de Mar – Siurana – Terrades – Torroella de Fluvià – la Vajol – Ventalló – Vilabertran – Viladamat – Vilafant – Vilajuïga – Vilamacolum – Vilamalla – Vilamaniscle – Vilanant – Vila-sacra – Vilaür
Situat en el sector més nord-occidental del Principat, és una de les dues comarques en què es divideix l’Empordà.
GEOGRAFIA FÍSICA.- Limita pel sud-oest amb el Baix Empordà, el Gironès i la Garrotxa, al nord amb França i a l’est amb la Mediterrània. És constituït bàsicament per una plana al·luvial formada per la Muga i el Fluvià, que desemboquen en el golf de Roses, oberta entre la serra de l’Albera, al nord, i el massís de Montgrí, al sud. Al punt de contacte d’aquestes dues serres amb el mar, la costa és abrupta i fragmentada (Costa Brava). El golf, al mig, presenta un canvi, una costa baixa, amb estancaments.
Els rius principals són la Muga, que neix al Pirineu, i el Fluvià, que ve de les muntanyes de la Garrotxa. La vegetació és mediterrània septentrional, tot i que la majoria de boscos han estat destruïts per l’home. Al litoral s’hi formen aiguamolls (zona declarada Parc Nacional dels Aiguamolls de l’Empordà el 1983), amb una vegetació específica i una fauna de gran interès científic.
El clima és mediterrani humit i la temperatura mitjana anual és de 14,9º a Figueres. Els vents hi tenen una gran importància, sobretot la tramuntana, freda i violenta, que bufa del nord, i el garbí o marinada, que bufa a l’estiu.
POBLACIÓ.- La població ha augmentat la darrera dècada a la ratlla del 12%. Es concentra sobretot als nuclis de població i es dedica preferentment al sector terciari, atesa la gran importància del turisme en aquesta zona.
ECONOMIA.- L’economia tradicional, de caràcter rural, es basa en el conreu de la vinya i l’olivera, els farratges i els cereals. La ramaderia, que aprofita els prats naturals de la part més humida de la plana, ha crescut considerablement aquests darrers anys, i la pesca, concentrada als ports de Roses, l’Escala, el Port de la Selva i Llançà, manté encara una forta vitalitat. Figueres, la capital, és una activa ciutat mercat i nus de comunicacions important. Altres poblacions destacades són Roses, l’Escala, Castelló d’Empúries, Llançà, la Jonquera, Portbou, Cadaqués i Sant Climent Sescebes.
HISTÒRIA.- Zona poblada d’antic, té especial importància la cultura ibera i sobretot l’assentament grec d’Empúries. Posteriorment, els romans, des de la mateixa Empúries, estengueren per la plana grans explotacions agrícoles i nuclis concentrats als turons, que després de la Reconquesta esdevingueren la forma de poblament tradicional de l’Empordà. A partir de l’Edat Mitjana i fins al segle XIX el territori estigué sota domini dels senyors feudals de Peralada (després vescomtes de Rocabertí) i els comtes d’Empúries. Des d’un punt de vista arqueològic i artístic, la comarca presenta un interès especial. A les restes d’Empúries, magnífic testimoni del pas de grecs i romans per aquestes terres, s’hi suma un important llegat medieval: s’hi han catalogat 25 edificis romànics, entre els quals destaca la mola impresionant de Sant Pere de Rodes. Ja als nostres dies destaca la figura de Salvador Dalí i el seu museu de Figueres, un dels més visitats del país.
Enllaços web: Consell Comarcal – Estadístiques
Conjunt de maresmes i parc natural. Situat a l’extrem oriental de la plana. S’estén al llarg de gairebé cinc mil hectàrees pertanyents a un total de nou municipis, i constitueix la segona zona humida en importància de Catalunya.
L’àrea protegida és només una petita resta del que en altres temps havia estat una àmplia zona marjalenca que s’estenia per gairebé tota la plana de l’Empordà, fins arribar al massís del Montgrí i a la desembocadura del Ter.
La preservació dels valors naturals dels aiguamolls va quedar consolidada l’any 1983 amb la promulgació pel Parlament de Catalunya de la llei de protecció i la creació del parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà.
La zona de major interès comprèn tres reserves integrals constituïdes per tres ambients diferenciats: una extensa àrea de productives aigües dolces; una zona d’aigües salobres, amb forta influència de la veïna aigua marina, i un reduït espai d’ambient fluvial al tram baix del Fluvià. La resta del parc, amb un grau menor de protecció, comprèn prats inundables i conreus.
Un dels principals aspectes d’interès naturalístic d’aquesta zona és la seva fauna d’ocells. Les aus s’hi troben en especial abundància a causa de la diversitat d’ambients existents i a l’estratègica situació de l’espai, que afavoreix el seu paper com a lloc de descans i alimentació de molts ocells migradors europeus.
Darrerament s’ha dedicat un esforç especial a practicar-hi experiències de reintroducció i recuperació d’espècies com la daina, la cigonya, l’esparver cendrós o la llúdriga, entre d’altres.
Enllaç web: Parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà
Dades dels Països Catalans 