(Alcúdia, Mallorca, 1644 – Terra Santa ?, 1726)
Religiós. Durant 56 anys visqué a Terra Santa. Fou guardià del convent de Betlem, procurador general i professor d’àrab a Damasc. Exercí diverses funcions diplomàtiques.
Gran dominador de l’àrab, traduí a aquesta llengua diverses obres piadoses.
(Alcúdia, Mallorca, segle XVI – 1648)
Religiós observant. El 1645 enllestí una crònica sobre la revolta dels agermanats mallorquins en temps de l’emperador Carles I.
(Alcúdia, Mallorca, 1687 – Palma de Mallorca, 1757)
Frare observant que excel·lí com a orador sagrat. Fou cronista del seu orde. Gaudí de prestigi pel seu saber.
(Alcúdia, Mallorca, 1919 – Palma de Mallorca, 20 abril 1999)
Pintor. Ha obtingut diversos premis i exposat a Palma, Eivissa, Madrid i Màlaga, així com a França, Alemanya i Amèrica.
Fou un reconegut representant de la pintura naïf.
(Alcúdia, Mallorca, 15 juliol 1801 – 9 octubre 1882)
(o Reynés) Metge i escriptor. Publicà diverses obres professionals, especialment sobre les febres d’Alcúdia.
Publicà també les novel·les històriques La perla de Alcúdia (1854), sobre el setge d’aquesta ciutat pels agermanats, seguida per una història contemporània d’Alcúdia, Un demócrata alcudiano del siglo XVI (1862) i Destrucción de Pollentia (1863).
(Alcúdia de Mallorca, Mallorca, 1854 – Palma de Mallorca, 1928)
Escultor. Deixeble d’Antoni Vaquer, que treballà dins la tendència neogòtica.
Col·laborà a les façanes principals de la seu de Mallorca i de Santa Eulària de Palma i a la façana i escala de la diputació provincial de les Balears.
(Alcúdia de Mallorca, Mallorca, 1 agost 1876 – Palma de Mallorca, 22 febrer 1935)
Dirigent obrerista i polític. Sabater d’ofici, fou un dels màxims lluitadors obrers de Mallorca. De formació autodidàctica -fou analfabet fins als 19 anys-, les predicacions de dirigents socialistes el feren membre del PSOE, partit del qual fou vocal del comitè nacional.
Col·laborà activament al setmanari “El Obrero Balear” (1901-36) i fou el fundador de la UGT de Balears (1925) i president de la Federació Socialista Balear (1932). Fou també regidor (1917-22) de Palma de Mallorca i organitzà l’abastament de la ciutat. De nou regidor (1931), es preocupà pel problema de l’atur forçós.
Bonaventura Feliu (Catalunya, segle XVIII) Compositor. Fou mestre de capella a l’església de Tàrrega.
Francesc Feliu (Camprodon, Ripollès, segle XIV – Cervera, Segarra, segle XV) Pintor i escultor. Realitzà un gran nombre d’obres, especialment pictòriques de caràcter religiós, sobretot per a temples de Cervera i de Manresa.
Gaspar Feliu (Illes Balears, segle XVIII) Jurista. És autor de notables al·legacions i d’un Tractatus varii juridici.
Josep Feliu (Catalunya, segle XVII – Nàpols ?, Itàlia, segle XVII) Jurista. Era oïdor del consell de Salern. Més tard fou jutge del civil a Nàpols. Gaudí de gran prestigi.
Nadal Feliu (Alcúdia, Mallorca, 1623 – Palma de Mallorca, 1681) Franciscà. És autor d’escrits religiosos en castellà i en llatí. El titulat Examen calificatorum fou condemnat per la Inquisició. Excel·lí com a orador i dialèctic.
Ramon Feliu (Catalunya ?, segle XVIII – Madrid ?, segle XIX) Polític. Fou diputat suplent pel Perú a les corts de Cadis (1810-13). El 1821 fou ministre d’ultramar, del govern constitucional de Ferran VII de Borbó; aviat, però, passà al de governació. Intentà, sense èxit, de consolidar el govern liberal moderat davant els exaltats.
(Alcúdia, Mallorca, 27 setembre 1892 – Madrid, 1983)
Escriptora. Es titulà de bibliotecària i arxivera, i des del 1923 fou bibliotecària i auxiliar arxivera de l’Arxiu Municipal de Terrassa i bibliotecària i conservadora del Museu Soler i Palet de Terrassa, fins el 1943.
L’any 1935 guanyà un concurs d’arxius convocat per la diputació de Barcelona. Creà la biblioteca escolar de l’Escola d’Economia i la de la presó del partit judicial. Residí alguns anys a sud-amèrica, i després visqué a Madrid.
Ha publicat obres de poesia, com Clarors matinals (1924), Tendal d’estrelles (1930), L’estela d’or (1934), etc, i la narració L’enflorament d’una il·lusió (1930) i Reseña histórica de los archivos y bibliotecas del ayuntamiento de Tarrasa (1942).
Dades dels Països Catalans 