Arxiu d'etiquetes: Alcoi (nascuts a)

Visedo i Moltó, Camil

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 5 desembre 1876 – 14 juliol 1958)

Arqueòleg. L’any 1920 començà les excavacions al poblat i al santuari de la Serreta d’Alcoi. Donà a conèixer alguns dels descobriments que hi féu a través de publicacions.

Fou director corresponent del Centre de Cultura Valenciana des del 1921, delegat d’Alcoi de l’Institut d’Estudis Valencians (1937) i agregat del Servei d’Investigació Prehistòrica de la diputació de València des del 1943.

L’any 1945 fundà el Museu Arqueològic Municipal d’Alcoi, que porta el seu nom, i al qual féu donació de tots els materials recollits durant les seves excavacions, i d’una important col·lecció de fòssils.

Garcia i Rigal, Joan

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 1900 – País Valencià, segle XX)

Escriptor. Publicà alguns escrits en castellà a València i a Mèxic.

El seu llibre de proses L’estel a l’aigua és del 1951.

Francès i Pascual, Plàcid

1 Resposta

(Alcoi, Alcoià, 25 abril 1834 – Madrid, 13 desembre 1902)

Pintor. El 1851 cursava estudis a l’Acadèmia de Belles Arts de València, on el 1862 era catedràtic. A les seves obres s’evidencien unes bones qualitats de dibuixant i de colorista.

Pintà temes amables: L’espardenyer, Els banyistes, Una “maja”, El consell del pare, etc; escenes típiques del País Valencià: Tipus de la ribera de l’Albufera o Una valenciana; i quadres de temàtica històrica: Cervantes llegint el Quixot a la presó d’Argamasilla de Alba (1867) i La proclamació de Boabdil (1884).

Excel·lí com a retratista a l’oli: María Guerrero, Federico Chueca i un excel·lent autoretrat.

Féu decoracions al Palau del Marquès de Dosaigües de València i als dels ducs de Santoña i del marquès de Larios (Madrid).

Els seus fills Ferranda i Joan foren també pintors.

Forteza i Bover, Jeroni

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 1911 – València, 3 novembre 1975)

Metge. Cursà estudis de medicina a la Universitat de València, on es doctorà. Del 1941 al 1960 fou cap del laboratori de patologia mèdica de la facultat de medicina de València.

Fou també director i fundador i diverses institucions mèdiques, com ara el laboratori de citogenètica del CSIC i l’Institut d’Investigacions Citològiques de la Caixa d’Estalvis de València.

Obtingué diversos premis, entre els quals el premi Cerdà Roig, de la diputació de València.

Publicà un Atlas of Blood Citology (1964) i també un gran nombre de treballs sobre la seva especialitat.

Fombuena, Vicent

Deixa un comentari

(Alcoi ?, Alcoià, segle XIX – Madrid ?, 1877)

Dirigent obrer internacionalista. Fonedor, organitzà la federació obrera d’Alcoi, i pel gener de 1873 fou, amb el valencià Severí Albarracín i el mallorquí Francesc Tomàs, un dels membres més influents de la comissió federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT.

Era un aliancista exaltat, i intervingué activament en la insurrecció cantonal d’Alcoi del juliol de 1873.

Posteriorment continuà (1874) essent de la comissió federal, llavors clandestina i resident a Madrid.

Espinós i Moltó, Víctor

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 6 abril 1871 – Madrid, 21 desembre 1948)

Musicòleg i compositor. Compongué peces per a piano i diverses obres escèniques que portaven la qualificació de retablo.

Autor de biografies de músics, fou el fundador del Museo Instrumental de Madrid.

Espí i Valdés, Adrià

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 4 maig 1940 – 13 abril 2022)

Historiador de l’art i poeta. Es doctorà en filosofia i lletres a València.

En poesia ha publicat Boira als ossos (1965), Voces de silencio (1966), Poemari festiu (1987) i El fill i la festa (1990).

Cap del seminari d’història de l’art del Centre d’Estudis Universitaris d’Alacant (1968). Té estudis sobre etnologia i folklore, però dins la seva bibliografia, ja nombrosa, sobresurten els treballs sobre pintors valencians del segle XIX, entre els quals Vida y obra del pintor Gisbert (1971).

Espí i Ulrich, Josep

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 26 desembre 1849 – València, 13 juliol 1905)

Compositor. Estudià a Alcoi i al conservatori de València, on fou deixeble de Salvador Giner. Es dedicà inicialment a la música religiosa i fou organista (1872-vers 1883) del col·legi de jesuïtes de Sant Josep, de València.

Les seves obres principals són un Stabat Mater (1869), la simfonia per a septet La reconquesta de València pel rei En Jaume I (1875), El recluta, basada en una obra de Teodor Llorente, en la doble modalitat de sarsuela (1887) i d’òpera (1895), i l’òpera Aurora (1896). Deixà inèdita l’òpera La promesa.

Domingo, Francesc

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, segle XIX – València, 1901)

Actor. Actuà en el teatre castellà, per al qual escriví també alguns drames.

Domènech i Valls, Rigobert

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 15 novembre 1870 – Saragossa, Aragó, 30 maig 1955)

Prelat. S’ordenà el 1894. Fou professor de filosofia i teologia al seminari de València de 1896 a 1916. Des del 1903 era canonge a la seu valentina.

El 1916 fou nomenat bisbe de Menorca. El 1924 fou preconitzat arquebisbe de Saragossa.