Arxiu d'etiquetes: Alcoi (nascuts a)

Visedo i Moltó, Camil

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 5 desembre 1876 – 14 juliol 1958)

Arqueòleg. L’any 1920 començà les excavacions al poblat i al santuari de la Serreta d’Alcoi. Donà a conèixer alguns dels descobriments que hi féu a través de publicacions.

Fou director corresponent del Centre de Cultura Valenciana des del 1921, delegat d’Alcoi de l’Institut d’Estudis Valencians (1937) i agregat del Servei d’Investigació Prehistòrica de la diputació de València des del 1943.

L’any 1945 fundà el Museu Arqueològic Municipal d’Alcoi, que porta el seu nom, i al qual féu donació de tots els materials recollits durant les seves excavacions, i d’una important col·lecció de fòssils.

Gisbert i Vilaplana, Jordi

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 1783 – 1861)

Jurisconsult. Ocupà la càtedra de filosofia al Seminari de Múrcia. Fou diputat a Corts i governador civil d’Albacete.

Publicà una obra de dret canònic.

Gisbert i Pérez, Antoni

1 Resposta

(Alcoi, Alcoià, 19 desembre 1834 – París, França, 27 novembre 1901)

Pintor. Estudià a Madrid, on fou deixeble de F. Madrazo a l’Academia de San Fernando. El 1855 anà pensionat a Roma.

Pintà nombroses composicions de tema històric amb exaltació de l’esperit liberal: L’execució dels comuners de Castella (1860), El rei Amadeu davant el cadàver del general Prim. També féu els retrats de les figures més destacades del progressisme polític (Salustiano de Olózaga) i fou pintor de cambra d’Amadeu I.

Del 1869 al 1874 dirigí el Museu del Prado, però després s’instal·là a París, on pintà L’afusellament de Torrijos i dels seus companys (1888), considerada la seva millor obra.

Giner -varis bio-

Deixa un comentari

Giner  (Illes Balears, segle XVI)  Pintor. Establert a València durant la segona meitat del segle XVI.

Damià Giner  (Xàbia, Marina Alta, segle XVI – País Valencià, segle XVI)  Frare observant. Fou ministre provincial de l’orde. És autor d’uns Comentarii Scoti in IV libros sententiarum in faciliorem, et clariorem methodum redacti (València, 1598).

Francesc Giner  (Illes Balears, segle XVI)  Escultor. Trobant-se a València el 1588, el beat Juan de Ribera li encarregà una imatge de Crist Mort per al monument de Setmana Santa del col·legi de Corpus Christi.

Gregori Giner  (Alcoi, Alcoià, 1727 – Manila, Filipines, 1778)  Religiós agustí. És autor d’un Flos sanctorum i de quatre volums de sermons en tagal. Promogué millores urbanes en diverses poblacions filipines.

Joan Giner  (Catalunya, segle XVIII)  Mestre i músic. Fou organista a Arbeca. És autor d’una Aritmètica.

Joaquim Giner  (València, 1730 – 1755)  Gravador. Autor de treballs notables.

Sebastià Giner  (València, segle XVIII)  Escriptor i jesuïta. Fou mestre de retòrica al Seminari de Nobles. És autor d’una obra dialèctica, publicada el 1741.

Gil i Albors, Joan Alfons

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 6 març 1927 – València, 13 febrer 2020)

Autor teatral. És autor de La barca de Caronte, El cubil (premis València 1962 i 1968, respectivament), Barracó 62 (1963), ¡Grita, Galileo! (1970), El tótem en la arena, No hagas morir al inocente (1971) i altres obres, de problemàtica moral, religiosa o pseudo-social, i de dos espectacles de tema històric valencià (Borja, duque de Gandia i Virgen de locos).

Gil-Albert i Simon, Joan

1 Resposta

(Alcoi, Alcoià, 1 abril 1904 – València, 4 juliol 1994)

Poeta en castellà. Estudià dret i filosofia i lletres a València. Redactor de “Hora de España”, s’exilià a Mèxic, després de la guerra civil (1939-47).

Inicià la seva obra amb una col·lecció de sonets, Misteriosa presencia (1936), Candente horror (1936) i Son nombres ignorados (1939) tracten sobre l’experiència de la guerra.

Amb un lirisme estètic i sensual d’arrel mediterrània escriví Las ilusiones con los poemas del convaleciente (1945), Concertar es amor (1951), Concierto en mi menor (1964), La trama inexplicable (1968).

Autor també de Valentín (1974), homenatge en prosa a Shakespeare, i la narració Los arcángeles (1981). El 1972 es publicà l’antologia dels seus poemes, Fuentes de la constancia, el 1982 la seva Obra poética completa i entre 1982 i 1984, la seva Obra completa en prosa.

Garcia i Rigal, Joan

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 1900 – País Valencià, segle XX)

Escriptor. Publicà alguns escrits en castellà a València i a Mèxic.

El seu llibre de proses L’estel a l’aigua és del 1951.

Francès i Pascual, Plàcid

1 Resposta

(Alcoi, Alcoià, 25 abril 1834 – Madrid, 13 desembre 1902)

Pintor. El 1851 cursava estudis a l’Acadèmia de Belles Arts de València, on el 1862 era catedràtic. A les seves obres s’evidencien unes bones qualitats de dibuixant i de colorista.

Pintà temes amables: L’espardenyer, Els banyistes, Una “maja”, El consell del pare, etc; escenes típiques del País Valencià: Tipus de la ribera de l’Albufera o Una valenciana; i quadres de temàtica històrica: Cervantes llegint el Quixot a la presó d’Argamasilla de Alba (1867) i La proclamació de Boabdil (1884).

Excel·lí com a retratista a l’oli: María Guerrero, Federico Chueca i un excel·lent autoretrat.

Féu decoracions al Palau del Marquès de Dosaigües de València i als dels ducs de Santoña i del marquès de Larios (Madrid).

Els seus fills Ferranda i Joan foren també pintors.

Forteza i Bover, Jeroni

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 1911 – València, 3 novembre 1975)

Metge. Cursà estudis de medicina a la Universitat de València, on es doctorà. Del 1941 al 1960 fou cap del laboratori de patologia mèdica de la facultat de medicina de València.

Fou també director i fundador i diverses institucions mèdiques, com ara el laboratori de citogenètica del CSIC i l’Institut d’Investigacions Citològiques de la Caixa d’Estalvis de València.

Obtingué diversos premis, entre els quals el premi Cerdà Roig, de la diputació de València.

Publicà un Atlas of Blood Citology (1964) i també un gran nombre de treballs sobre la seva especialitat.

Fombuena, Vicent

Deixa un comentari

(Alcoi ?, Alcoià, segle XIX – Madrid ?, 1877)

Dirigent obrer internacionalista. Fonedor, organitzà la federació obrera d’Alcoi, i pel gener de 1873 fou, amb el valencià Severí Albarracín i el mallorquí Francesc Tomàs, un dels membres més influents de la comissió federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT.

Era un aliancista exaltat, i intervingué activament en la insurrecció cantonal d’Alcoi del juliol de 1873.

Posteriorment continuà (1874) essent de la comissió federal, llavors clandestina i resident a Madrid.