Arxiu d'etiquetes: Alcoi (bio)

Vilaplana i Sempere, Antoni

(Alcoi, Alcoià, 2 juliol 1841 – 10 juliol 1888)

Escriptor. Inicià la carrera eclesiàstica, però l’abandonà per ocupar-se dels negocis familiars.

Escriví obres teatrals, representades a Alcoi, com El tullit de fa tres sigles (1865), La font de Montal o un criment del feudalisme i Alcoi per l’Archiduque o el suplici de Perera.

Vilaplana i Gisbert, Josep

(Alcoi, Alcoià, 1824 – 1904)

Escriptor i eclesiàstic. Fou cronista de la ciutat.

És autor d’una notable Historia religiosa de Alcoy. Publicà d’altres monografies sobre temes històrics locals.

Valor i Serra, Jordi

(Alcoi, Alcoià, 12 octubre 1908 – 30 setembre 1984)

Escriptor. Ha exercit la carrera de mestre (1927) i ha col·laborat en diverses publicacions dels Països Catalans i en diversos periòdics sud-americans.

Les seves narracions es caracteritzen pel sabor popular i la gràcia literària: Històries casolanes (1950), Narracions alacantines de muntanya i vora mar (1959), El cas de Lina Morell (1960), De la muntanya i de vora mar (1975). Com a divulgació històrica, ha escrit Miscel·lània alcoiana (1964) i La nostra serra de Mariola i la seua llegenda bilmil·lenària (1970).

Fou el pare de Jordi Valor i Gisbert  (Alcoi, Alcoià, 1939 – )  Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de València. Destacà com a paisatgista. Ha obtingut premis d’importància.

Valor i Calatayud, Ernest

(Alcoi, Alcoià, 1927 – 4 març 2014)

Escriptor. Col·laborà al setmanari local “Ciudad”.

És autor d’un Catálogo de músicos alcoyanos (1961).

Valls i Jordà, Joan

(Alcoi, Alcoià, 1 maig 1917 – 27 agost 1989)

Poeta. Entre altres, va publicar els llibres poètics, La cançó de Mariola (1947), L’home pot ésser àngel (1952), L’íntim miratge (1959), Paradís en blanc (1964), Versos a Sara (1967) i El quadern vermell (1986).

És autor també de Sainets alcoians (1972).

Soler i Pérez, Rigobert

(Alcoi, Alcoià, 1896 – València, 1968)

Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles i resident des de jove a Barcelona (1917). Participà en nombroses certàmens i obtingué premis importants. Fou professor de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

Cultivà preferentment el paisatge, la natura morta i el retrat. També va destacar com a gravador a l’aiguafort.

Soler i Llopis, Eduard

(Alcoi, Alcoià, 1 abril 1840 – València, 26 febrer 1928)

Pintor. El 1856 estudiava a l’Acadèmia de Sant Carles de València. Fou deixeble, a Madrid, de Federico de Madrazo. El 1864 guanyà una tercera medalla pel quadre Jesús i la mare de sant Jaume i sant Joan, i rebé encàrrecs de l’Academia de San Fernando.

Dos anys després guanyà la càtedra de dibuix de l’Escuela de Bellas Artes, de Cadis, on pintà quadres per a l’església parroquial de San Antonio. Catedràtic a València, fou cessat arran de la Revolució de Setembre. Viatjà per Itàlia, on pintà Pius IX i féu l’Enterrament del papa sant Esteve a les catacumbes.

Després de l’abdicació d’Amadeu I recuperà la càtedra valenciana pels bons oficis de Castelar i E. Maisonnave. Acadèmic de Sant Carles (1878), deixà a l’Acadèmia un retrat del president Eduard Attard.

El 1899 dissertà a Lo Rat Penat sobre Antiguitats de Xàbia i pobles de la Marina. Fou un pintor eminentment religiós.

Sentpere, Andreu

(Alcoi, Alcoià, 1510 – València, 5 febrer 1572)

Humanista. Estudià medicina a València, on a partir del 1539 estigué vinculat a la universitat com a catedràtic de gramàtica i retòrica.

La seva Grammaticae latinae institutio (1546), tot i la rivalitat que trobà amb la gramàtica de Nebrija, fou reeditada més de quaranta vegades fins al segle XIX, trenta de les quals a Mallorca.

Edità texts de Ciceró, de Georg Cassander, i el seu Methodus oratoriae (1568). Poesies seves, en llatí i en castellà, figuren en edicions de l’època.

Seguí i Valls, Josep

(Alcoi, Alcoià, segle XIX)

Dirigent obrer internacionalista. Teixidor de llana, fou un dels organitzadors de la federació local d’Alcoi adscrita a la Primera Internacional i el 1872 passà a formar part del Consell General de la Unió Manufacturera.

El 1873 fou elegit membre de la Comissió Federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT, i pel juliol de 1873 fou un dels dirigents de la insurrecció internacionalista d’Alcoi.

Saura i Llorens, Alfons

(Alcoi, Alcoià, 1929 – )

Pintor, ceramista i gravador. Pensionat per l’ajuntament d’Alcoi, estudià a San Fernando (Madrid). Becat per la diputació provincial d’Alacant, amplià estudis a Roma, a l’Escuela Española de Bellas Artes. Visità Bèlgica, Holanda, Grècia i Itàlia, llocs on féu obres molt representatives. Féu exposicions personals a les galeries italianes Fontanella i Martino.

Treballa l’oli i les tècniques mixtes. Arran d’entrar en contacte amb Faenza s’introduí en l’art de la ceràmica mural. Ha estudiat el gravat i ha exposat a Altea -on visqué i treballà-, Alacant, Alcoi, Madrid i Ginebra (1976).

Té obra en col·leccions particulars, al Museu del Casal de Sant Jordi d’Alcoi i al palau de la diputació d’Alacant.