(Tortosa, Baix Ebre, 10 novembre 1837 – 19 febrer 1910)
Polític i advocat. Fundà “El Dertosense” (1867), “El Correo del Ebro” (1868) i “La Verdad” (1880).
Adscrit a la Restauració borbònica, fou alcalde de Tortosa el 1879, on treballà per establir diverses millores a la ciutat. També fou repetidament diputat a les corts espanyoles.
És autor de Documentos relativos a la Real Compañía de Canalización del Ebro (1900).
(Cadaqués, Alt Empordà, 5 juliol 1858 – Barcelona, abril 1915)
Periodista, autor teatral i advocat.
Dirigí “L’Aureneta” i fou redactor en cap del “Diario Mercantil”.
Publicà més de trenta obres teatrals en català, d’arrel romàntica i de to festiu, com El túnel (1895), El cor i l’ànima (1894), Ànimes perdudes (1908) i Botifarres dolces (1906).
(Barcelona, 6 abril 1949 – )
Advocada i política. Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona (1971).
Des del 1986 fou membre de Unió Democràtica de Catalunya, on ha ocupat diferents càrrecs en els comitès executius locals i comarcals, i des del mes de gener de 2001 en fou presidenta.
La seva activitat dins l’executiu de la Generalitat s’inicià el 1984. Des d’aquest any fins al 1995 fou secretària general dels departaments de justícia i de governació, i vicepresidenta del comitè director per a l’organització de l’administració de la Generalitat.
L’any 1995 fou nomenada consellera de justícia, del 2001 al 2002 fou consellera de governació i relacions institucionals i del 2002 al 2003 consellera de Justícia i Interior. Des del 16 de desembre de 2010 fins al 4 d’agost de 2015 fou presidenta del Parlament de Catalunya.
(Barcelona, 23 juliol 1883 – 1957)
Advocat i polític. Format al Centre Nacionalista Republicà, fou una figura preeminent al Partit Republicà Radical; detingué la presidència de la minoria d’aquest grup, després del 1931, a l’ajuntament de Barcelona. Conseller de Finances de la Generalitat (1931-32).
Redactor d’“El Poble Català”. Autor d’una novel·la (Aiguaforts) i d’obres dramàtiques (La barcelonina, Boi el meravellós, Deslliurança, 1904, etc).
(Barcelona, 1894 – 1953)
Advocat. Afiliat a la Joventut Nacionalista de Barcelona, va escriure L’actuació de les joventuts nacionalistes (1920).
Preocupat pels problemes de l’habitatge, fou un dels capdavanters de les cases barates als Països Catalans, és autor, juntament amb Albert Carbó i Pompidó, de Les cases a bon preu. Les institucions socials i els problemes obrers (1920).
El 1921 fou pensionat per l’ajuntament de Barcelona per tal que fes una memòria sobre les cases populars a Itàlia.
Va fer també alguns estudis sobre dret i institucions marítimes catalanes.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1888)
Sociòleg. Era advocat, metge i militar.
Dedicà els seus esforços a millorar les condicions de vida de la classe obrera. Fou secretari del president Estanislau Figueras.
El 1873, arran dels fets d’Alcoi impulsats per l’alcalde Albors, substituí un dels treballadors presos i fou condemnat a mort, per bé que tal sentència li fou commutada.
(Barcelona, 1795 – 22 setembre 1873)
Polític i advocat. Ocupà diversos càrrecs públics a Barcelona. fou un dels qui hi impulsaren el projecte de Pla Cerdà.
Presidí el consell d’administració del ferrocarril Barcelona-Mataró, el primer del país. Figurà entre els fundadors del Conservatori del Liceu.
També destacà en l’exercici professional.
(Barcelona, 13 març 1946 – )
Advocat. Especialitzat en dret civil i mercantil, fou president de la Federació de Col·legis d’Advocats d’Europa i del Consell dels Col·legis d’Advocats de Catalunya (1992-93).
Fou director i membre fundador de l’Institut de Drets Humans de Catalunya i membre de la International Association of Lawyers.
Del 1989 al 1997 fou degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona i, des del 1993, fou president del Consell General de l’Advocacia Espanyola (reelegit el 1996) i conseller de l’estat.
(Figueres, Alt Empordà, 21 desembre 1819 – Barcelona, 5 gener 1872)
Advocat i assagista. Deixeble de Martí i d’Eixalà, fou professor de religió i de moral de l’institut de Figueres i de l’Associació Obrera de Barcelona.
Els seus escrits tracten de temes socials, enfocats des d’una perspectiva conservadora, i abunden en atacs contra les ideologies socialitzants.
Obres principals: La propiedad individual y el comunismo (1848), Rápidas consideraciones en vindicación de les ataques dirigidos contra la sociedad actual (1857), La mujer: su pasado, su presente y su porvenir (1857), Veladas del obrero (1857), El corazón humano o las cuatro estaciones de la vida (1864) i Estudio sobre las clases proletarias (1864).
(Pineda de Mar, Maresme, 1905 – Barcelona, 15 setembre 1971)
Advocat. Assistí a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans.
En col·laboració amb R. Albert, publicà Parlaments a les Corts Catalanes (1928).
Més tard, promogué els apèndixs especials sobre legislació i jurisprudència del Principat -corresponents als anys de la Catalunya autònoma-, de l’Enciclopedia Jurídica Española, la qual codirigí amb el seu pare Josep Gassiot i Magret.
Dades dels Països Catalans 