(Lleida, 28 desembre 1889 – Barcelona, 30 setembre 1974)
Advocat i polític. Diputat per Lleida a corts (febrer 1936) com a membre de l’Esquerra Republicana de Catalunya.
Fou fiscal del tribunal de cassació durant la guerra civil, càrrec que dimití per la seva amistat amb el ministre de justícia Irujo.
S’exilià el 1939; posteriorment féu estades a França i a Barcelona.
(Barcelona, 19 novembre 1880 – 1942)
Advocat i escriptor. Estudià a Anglaterra i a Bèlgica, on publicà assaigs a “L’Art Public” sobre el modernisme català (1909).
A la “Revista Jurídica de Catalunya” estudià el dret català, especialment el fideïcomís.
Intervingué en la fundació del diari “El Matí”, pertangué a la Penya de l’Ateneu i, influït per Xènius, publicà Les doctrines de Georges Sorel (1917).
Fou el pare d’Enric Jardí i Casany.
(Barcelona, 1869 – 1919)
Escriptor i advocat. Fill de Josep Erasme de Janer i de Gironella i germà de Maria dels Àngels. Secretari de l’ajuntament de Barcelona (1908).
Fou genealogista i heraldista remarcable. Col·leccionà més de 400 edicions de La imitació de Crist (actualment a la Biblioteca de Catalunya) i publicà la monografia El patriarca don Juan de Aragón. Su vida y sus obras (1904).
(Banyoles, Pla de l’Estany, 1896 – Barcelona, 1981)
Advocat i escriptor. De jove tingué un gran esclat literari i col·laborà en publicacions barcelonines i empordaneses.
Narrador vivaç i realista, publicà narració (Sols de posta (1918), Solada de contes (1921), Tres rondalles de poble (1925) i El bes a la mà (1979)-, poesia –A l’ombre dels olivers (1927)- i assaig –Política fiscal de la República (1933)-.
(Barcelona, 14 novembre 1819 – 25 febrer 1876)
Advocat i economista. Teòric moderat de la burgesia catalana, formava part del grup dels proteccionistes de l’Institut Industrial de Catalunya acabdillats per Güell i Ferrer, que tenia com a òrgan d’expressió el diari “El Bien Público”, fundat el 1849, del qual Illas era director.
El 1851 la Junta de Fàbriques de Catalunya l’envià a estudiar l’Exposició Internacional de Londres. El 1857 fou elegit diputat a corts, i el 1862 va presidir els Jocs Florals de Barcelona.
Col·laborà al “Diario de Barcelona”, “El Vapor”, “El Imparcial”, “La Discusión” i “La Verdad Económica”. Aquest darrer, editat pels catalans a Madrid, expressava el pensament proteccionista.
Va escriure Conquista de España por los árabes (1850) i l’opuscle Cataluña en España (1855), la publicació del qual marca una data de la història de la Renaixença catalana i té un contingut polític reivindicatiu.
Escriví també estudis gramaticals, versos en català i teatre, a més d’Un consejo al partido moderado (1857), on defensa la desamortització.
(Ulldecona, Montsià, 26 setembre 1901 – 2 novembre 1993)
(o Gonçal Yvars i Messeguer) Advocat i polític. Del grup Radical Autònom de Tarragona, fou elegit diputat del Parlament de Catalunya (1932), dins la candidatura d’Esquerra Republicana.
Era advocat assessor del Comitè Industrial Llaner (1936), i fou el redactor dels seus estatuts.
Patí la depuració repressiva de la postguerra. A partir del 1947 es pogué reintegrar a la professió.
(Lleida, 1880 – 1951)
Advocat i escriptor d’art.
Autor de diversos treballs sobre la catedral vella de Lleida: La porta dels Fillols de l’antiga seu de Lleida (1912), Les mènsules de la nau major de l’antiga seu de Lleida (1913), una guia per visitar la seu, etc.
(Girona, 1378 ? – després 1430)
Jurista. Llicenciat en dret canònic, exercí l’advocacia a la ciutat de Girona, d’un fou un quant temps jutge ordinari.
Col·laborà amb Tomàs Mieres i d’altres juristes en l’aplec dels usos i costums de Girona i la seva diòcesi fet l’any 1430.
(Barcelona, 1875 – 1960)
Advocat, magistrat i polític. Llicenciat en dret (1897), s’afilià a la Unió Catalanista.
El 1904 s’integrà als dissidents de la Lliga Regionalista, agrupats entorn del setmanari “El Poble Català”. Membre destacat del Centre Nacionalista Republicà, intervingué activament en la formació de la Solidaritat Catalana.
Posteriorment impulsà la separació del Centre Nacionalista Republicà de la Solidaritat, al costat de Lluhí i Rissech. Passà a la Unió Federal Nacionalista Republicana (1910), de la qual fou president els anys 1912 i 1913. Fou un dels propulsors de l’aliança amb el Partit Radical de Lerroux en el pacte de Sant Gervasi (1914).
Retirat de la política poc temps després, es dedicà a l’advocacia. President del Tribunal de Cassació de Catalunya (1934-36), dimití per desacord amb uns comitès anarquistes.
Exiliat a Marsella, el 1942 tornà a Catalunya, on obrí novament el seu despatx d’advocat.
(Barcelona, 1905 – 1987)
Pintor i esmaltador. Fill d’Adrià Gual i Queralt. Es formà sota el mestratge artístic del seu pare i estudià també a l’Escola Superior dels Bells Oficis.
Féu la seva primera exposició individual a Barcelona, el 1929, on presentà vidres esmaltats i ceràmica. Obtingué una medalla d’or a l’Exposició Internacional de Barcelona del mateix any.
La seva primera exposició de pintura fou el 1947. És molt notable la seva sèrie d’obres sobre temes bíblics, concebudes per a il·lustració. Ha publicat alguns treballs de crítica.
El seu germà fou Adrià Gual i de Sojo (Barcelona, 1912 – segle XX) Escriptor i advocat. Ha donat moltes conferències sobre temes teatrals. És autor de dues comèdies i una farsa escènica. Ha publicat nombrosos escrits de caràcter jurídic.
Dades dels Països Catalans 