Arxiu d'etiquetes: 2024

Frontera i Pascual, Guillem

2 Respostes

(Ariany, Mallorca, 1945 – Palma de Mallorca, 9 desembre 2024)

Escriptor. Fundà i dirigí a Palma de Mallorca, juntament amb Jaume Pomar, la col·lecció de poesia “La Sínia” (1965), dins la qual publicà A ritme de mitja mort (1965) i El temps feixuc (1966), líric i realista.

Un to semblant domina les seves novel·les Els carnissers (1967), Cada dia que calles (1969), Rere els turons del record (1970), Tirannosaurus (1977), La ruta dels cangurs (1980), Una dolça tardor (1984) i Un cor massa madur (1993).

Ha publicat també llibres de geografia –Imatges del paradís (1987), Mallorca des de l’aire (1986)- i sobre pintura: Vicent Calbet (1989) i Alceu Riveiro (1991).

Claramunt i López, Ferran

Deixa un comentari

(Alacant, 1929 – Madrid, 20 febrer 2024)

Metge psiquiatre. Autor de les obres Psiquiatría y asistencia social, El punto de vista clínico y social en la epilepsia (1960), Salud mental y transtornos psíquicos (1962), La unidad psiquiátrica en el hospital general (1967) i Guía para auxiliares psiquiátricos (1967).

Albertí i Picornell, Jeroni

Deixa un comentari

(Banyalbufar, Mallorca, 26 octubre 1927 – Palma de Mallorca, 22 febrer 2024)

Empresari i polític. Professor mercantil, treballà a Veneçuela (1954-63). Director general del Grup d’Hotels del Mediterrani i, des del 1970, president de la patronal mallorquina ASIMA.

En crear-se la UCD es convertí en el seu dirigent a les Balears i, així, fou elegit senador per Mallorca (1977 i 1979). President des del 1978, del pre-autonòmic Consell General Interinsular i, des del 1979, del Consell de Mallorca. El setembre de 1982 abandonà la UCD –i també els càrrecs públics-, per fundar la Unió Mallorquina, partit centrista i autonomista.

El 1983 assolí de nou la presidència del Consell Insular de Mallorca gràcies a un pacte amb AP. Fou més tard President del Parlament Balear (1987-91), fins que es retirà de la política activa.

Susanna i Nadal, Àlex

1 Resposta

(Barcelona, 12 setembre 1957 – Gelida, Alt Penedès, 27 juliol 2024)

Poeta, traductor i editor. La seva poesia té una caire intimista, com per exemple: Les anelles dels anys (1991, premi Carles Riba). En prosa ha publicat, entre altres, Quadern venecià (1989, premi Josep Pla).

Important crític literari i traductor, ha estat director de l’editorial Columna, de la qual fou un dels fundadors el 1985. Ha estat també fundador i director del Festival Internacional de Poesia de Barcelona des del 1985.

Milà i Sagnier, Miquel

(Barcelona, 7 febrer 1931 – Bilbao, País Basc, 13 agost 2024)

Dissenyador industrial i interiorista. Fill de Josep Maria Milà i Camps i germà d’Alfons. Format a l’ETSAB i com a autodidacte.

A més de la seva tasca professional, guardonada en diferents ocasions amb els Deltes d’ADI-FAD, el Premi de la Crítica i d’altres estatals, ha estat professor a les escoles de disseny Elisava i Eina.

Ha estat vocal, tresorer i president d’ADI-FAD.

Ha dissenyat un ampli repertori d’objectes i mobles.

Mayor i Zaragoza, Frederic

(Barcelona, 27 gener 1934 – Madrid, 19 desembre 2024)

Bioquímic i polític. Catedràtic de bioquímica, rector de la Universitat de Granada i investigador del CSIC.

Fou elegit diputat per UCD a les eleccions de 1977, però va renunciar al seu escó per incorporar-se a la Unesco, d’on fou director adjunt (1978-81) i, després d’un parèntesi com a ministre d’Educació i Ciència (1981-82), va ser nomenat director general de l’organització (1987-99).

Fortuny i Vidal, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 maig 1946 – 9 febrer 2024)

Nedador i jugador de waterpolo del Club de Natació Barceloneta.

Gran velocista, detingué diverses vegades els rècords d’Espanya dels 100 i 200 metres llisos i dels 200 metres estils.

El 1969 obtingué un premi especial pel fet d’haver estat al primer nedador espanyol a aconseguir més de cent participacions en competicions internacionals.

Ferrer i Sala, Josep

Deixa un comentari

(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 19 octubre 1925 – 6 novembre 2024)

Empresari. Començà a treballar a l’empresa familiar, Freixenet, durant la segona meitat dels anys 1940, quan la seva mare hagué de fer-se càrrec de la companyia després de la mort del seu marit i del seu fill gran durant la guerra civil.

Sota la seva direcció, el grup Freixenet ha esdevingut capdavanter de l’exportació, impulsada per la marca Carta Nevada, creada el 1941, i consolidada amb el cava Cordón Negro, nascut el 1974.

Rebé, al juliol de 1998, el premi Joan Lladó al suport a la cultura; al març de 1999 deixà al seu nebot, Josep Lluís Bonet, la presidència de la firma, i ell passà a ésser-ne president d’honor.

Dexeus i Trias de Bes, Santiago

1 Resposta

(Barcelona, 22 juliol 1935 – 12 abril 2024)

Ginecòleg. Es doctorà en medicina a Madrid i amplià estudis a Anglaterra, França, Itàlia i Suïssa.

Dirigí el Departament d’Oncologia de la Maternitat de Barcelona entre 1964 i 1972, i des del 1973 dirigí el Departament d’Obstetrícia de l’Institut Dexeus de Barcelona.

En aquest institut, el 1984 dirigí la primera fecundació in vitro realitzada a Espanya, juntament amb P.N. Barri.

Codina i Castillo, Francesc

Deixa un comentari

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 10 setembre 1944 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 31 març 2024)

Polític. Fou director general de serveis socials (1982-84) i regidor de l’ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat (1983-95).

En l’àmbit estrictament polític, fou membre del consell nacional de CDC des del 1988 i responsable de política social del comitè executiu nacional. Fou diputat al Parlament de Catalunya (1984-99).

Fou senador a les corts en representació de la Generalitat (1992-95) i membre del consell assessor de RTVE a Catalunya (1986-92). Passà a formar part, com a conseller del Consell de l’Audiovisual de Catalunya el 1997.