(Linyola, Pla d’Urgell, 15 abril 1941 – Barcelona, 20 abril 2023)
Futbolista. Jugador del Futbol Club Barcelona, amb el qual fou campió de copa (1968 i 1971) i de la Copa de Fires (1966).
Nou vegades internacional, va conquerir el campionat d’Europa d’equips nacionals el 1964.
Actuava de centrecampista, fou molts anys el motor del Barça.
(Barcelona, 5 setembre 1952 – 29 novembre 2023)
“J. B. Culla” Historiador. Professor de la Universitat Autònoma de Bellaterra, col·labora en diverses revistes especialitzades i en d’altres mitjans de comunicació.
Ha escrit, entre altres obres, El catalanisme d’esquerra, 1928-1936 (1977), El republicanisme lerrouxista a Catalunya (1986) i, en col·laboració amb Borja de Riquer, El franquisme i la transició democràtica 1939-1988 (1989), volum VII de la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar.
(Barcelona, 24 agost 1940 – 31 desembre 2023)
(Isabel Steva i Hernàndez) Fotògrafa. Es formà al costat de Xavier Miserachs i Oriol Maspons.
Especialista del retrat i del reportatge, ha publicat, entre d’altres, els llibres Luces y sombras del flamenco (1975, ampliat el 1989), Guia secreta de Barcelona (1974), Els cementiris de Barcelona (1982), Colita, Xavier Miserachs (1988) i Amigos (1991, amb Pilar Aymerich).
Per al cinema ha treballat a Los tarantos (1963), de Rovira i Beleta, i en diversos films de l’escola de Barcelona.
El 1998 l’ajuntament de Barcelona li va imposar la medalla al Mèrit Artístic, juntament amb O. Maspons i Leopold Pomés.
(Barcelona, 5 novembre 1931 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 22 maig 2023)
Teòleg. Ingressà als jesuïtes el 1948 i fou professor a la Facultat de Teologia de Barcelona (secció Sant Francesc de Borja), membre del consell de redacció de les revistes “Estudios eclesiásticos” i “Selecciones de teología” i membre de l’Institut Cristianisme i Justícia.
La seva teologia, preocupada des del començament per reflexionar sobre l’experiència espiritual, s’ha anat obrint a la solidaritat amb els pobles i als problemes de la justícia.
Ha publicat: El aspecto cristológico en la espiritualidad de Juan Casiano (1966), Teología de la vida religiosa (1968), Nueva formulación de la vida religiosa (1972), Teología y experiencia espiritual (1977), Renéixer a la solidaritat (1981).
(Vic, Osona, 25 juny 1943 – 21 desembre 2023)
Poeta i rapsode. Llicenciat en filologia catalana.
Inicià la seva poesia amb un llenguatge popular i una preocupació social (Poemes, 1970, i Tribu, 1973), formalment més rigorosa en els reculls posteriors (Volum inevitable, 1975; Les gestes essencials, 1979, i Nívia, 1981).
Rapsode dels seus versos, ha enregistrat alguns discs, com Anton Carrera diu els seus poemes (1969), Anton Carrera (1971) i Piràmida (1974).
(Barcelona, 12 gener 1951 – Teià, Maresme, 7 gener 2023)
Dibuixant, humorista i caricaturista. Signà Toni. Fill i deixeble d’Antoni Batllori i Jofre.
Publicà acudits sobre temes d’actualitat a la premsa periòdica (“El Noticiero Universal”, “El Jueves”, “Avui”), amb un estil marcadament caricaturesc.
També ha treballat en el camp del cinema, especialment l’infantil.
(Barcelona, 1 febrer 1930 – 29 octubre 2023)
Atleta. Ha format part dels clubs Hispano-francès, Espanyol i Barcelona.
La temporada 1957-58 detingué els rècords espanyols de 800 m, 1.000 m, 1.500 m, 2.000 m, 3.000 m i la milla.
El seu temps en els 1.500 m (3’41″7/10) li valgué el tretzè lloc en el ranking mundial.
(Barcelona, 9 octubre 1941 – Vallvidrera, Barcelona, 20 octubre 2023)
Pintor. El 1968 guanyà el premi de dibuix Ynglada Guillot.
La seva obra evolucionà cap al pop i col·laborà amb Rafael Bartolozzi fins al 1982.
De la seva producció es destaca la decoració mural d’una fàbrica a Parets del Vallès (1971), la d’un centre comercial a es Magaluf (1973) i la de la casa de Camilo José Cela a Mallorca (1979).
El 1989 exposà a Barcelona una mostra de l’obra realitzada entre 1961-89, i posteriorment en diverses ciutats d’Europa i Amèrica.
També ha realitzat escultures.
Enllaç web: Fundació Arranz Bravo
(Los Teques, Veneçuela, 28 juliol 1941 – Barcelona, 29 juny 2023)
Musicòleg i historiador. Professor d’Història de la Música a la Universitat de Barcelona, s’hi doctorà (1979) amb la tesi L’òpera a Barcelona en el segle XVIII.
Ha publicat, entre d’altres, Bibliografia crítica de la “festa” o “Misteri d’Elig” (1975), en col·laboració amb Montserrat Albert, L’òpera a Catalunya (1979) i Historia artística del Gran Teatro del Liceo (1991), juntament amb Francesc X. Mata.
(la Garriga, Vallès Oriental, 4 novembre 1934 – Cochabamba, Bolívia, 20 gener 2023)
Antropòleg. Germà de Núria. Jesuïta, de molt jove es traslladà a Bolívia i Equador, i hi aprengué el quètxua i l’aymarà.
Format als EUA, on presentà la tesi Los mil rostros del quechua. sociolingüística de Cochabamba (1974), s’ha dedicat a l’estudi de la població índia boliviana.
Entre altres obres, ha publicat El futuro de los idiomas oprimidos (1974), Idiomas, escuelas y ràdios en Bolivia (1975), Achacachi: medio siglo de lucha campesina (1979), ¿Bodas de plata o Réquiem por una Reforma Agraria? (1979).
Dades dels Països Catalans 