Arxiu d'etiquetes: 2023

Codina i Mir, Víctor

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 novembre 1931 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 22 maig 2023)

Teòleg. Ingressà als jesuïtes el 1948 i fou professor a la Facultat de Teologia de Barcelona (secció Sant Francesc de Borja), membre del consell de redacció de les revistes “Estudios eclesiásticos” i “Selecciones de teología” i membre de l’Institut Cristianisme i Justícia.

La seva teologia, preocupada des del començament per reflexionar sobre l’experiència espiritual, s’ha anat obrint a la solidaritat amb els pobles i als problemes de la justícia.

Ha publicat: El aspecto cristológico en la espiritualidad de Juan Casiano (1966), Teología de la vida religiosa (1968), Nueva formulación de la vida religiosa (1972), Teología y experiencia espiritual (1977), Renéixer a la solidaritat (1981).

Carrera i Busquets, Anton

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 25 juny 1943 – 21 desembre 2023)

Poeta i rapsode. Llicenciat en filologia catalana.

Inicià la seva poesia amb un llenguatge popular i una preocupació social (Poemes, 1970, i Tribu, 1973), formalment més rigorosa en els reculls posteriors (Volum inevitable, 1975; Les gestes essencials, 1979, i Nívia, 1981).

Rapsode dels seus versos, ha enregistrat alguns discs, com Anton Carrera diu els seus poemes (1969), Anton Carrera (1971) i Piràmida (1974).

Batllori i Obiols, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 gener 1951 – Teià, Maresme, 7 gener 2023)

Dibuixant, humorista i caricaturista. Signà Toni. Fill i deixeble d’Antoni Batllori i Jofre.

Publicà acudits sobre temes d’actualitat a la premsa periòdica (“El Noticiero Universal”, “El Jueves”, “Avui”), amb un estil marcadament caricaturesc.

També ha treballat en el camp del cinema, especialment l’infantil.

Barris i Ballestín, Tomàs

Deixa un comentari

(Barcelona, 1 febrer 1930 – 29 octubre 2023)

Atleta. Ha format part dels clubs Hispano-francès, Espanyol i Barcelona.

La temporada 1957-58 detingué els rècords espanyols de 800 m, 1.000 m, 1.500 m, 2.000 m, 3.000 m i la milla.

El seu temps en els 1.500 m (3’41″7/10) li valgué el tretzè lloc en el ranking mundial.

Arranz i Bravo, Eduard

4 Respostes

(Barcelona, 9 octubre 1941 – Vallvidrera, Barcelona, 20 octubre 2023)

Pintor. El 1968 guanyà el premi de dibuix Ynglada Guillot.

La seva obra evolucionà cap al pop i col·laborà amb Rafael Bartolozzi fins al 1982.

De la seva producció es destaca la decoració mural d’una fàbrica a Parets del Vallès (1971), la d’un centre comercial a es Magaluf (1973) i la de la casa de Camilo José Cela a Mallorca (1979).

El 1989 exposà a Barcelona una mostra de l’obra realitzada entre 1961-89, i posteriorment en diverses ciutats d’Europa i Amèrica.

També ha realitzat escultures.

Enllaç web:  Fundació Arranz Bravo

Alier i Aixalà, Roger

1 Resposta

(Los Teques, Veneçuela, 28 juliol 1941 – Barcelona, 29 juny 2023)

Musicòleg i historiador. Professor d’Història de la Música a la Universitat de Barcelona, s’hi doctorà (1979) amb la tesi L’òpera a Barcelona en el segle XVIII.

Ha publicat, entre d’altres, Bibliografia crítica de la “festa” o “Misteri d’Elig” (1975), en col·laboració amb Montserrat Albert, L’òpera a Catalunya (1979) i Historia artística del Gran Teatro del Liceo (1991), juntament amb Francesc X. Mata.

Albó i Corrons, Xavier

1 Resposta

(la Garriga, Vallès Oriental, 4 novembre 1934 – Cochabamba, Bolívia, 20 gener 2023)

Antropòleg. Germà de Núria. Jesuïta, de molt jove es traslladà a Bolívia i Equador, i hi aprengué el quètxua i l’aymarà.

Format als EUA, on presentà la tesi Los mil rostros del quechua. sociolingüística de Cochabamba (1974), s’ha dedicat a l’estudi de la població índia boliviana.

Entre altres obres, ha publicat El futuro de los idiomas oprimidos (1974), Idiomas, escuelas y ràdios en Bolivia (1975), Achacachi: medio siglo de lucha campesina (1979), ¿Bodas de plata o Réquiem por una Reforma Agraria? (1979).

Espinàs i Massip, Josep Maria

4 Respostes

(Barcelona, 7 març 1927 – 5 febrer 2023)

Escriptor. Dins la generació de novel·listes de postguerra, es distingeix per la facilitat narrativa manifestada a través d’una tècnica realista o psicològica.

La seva primera novel·la fou Com ganivets o flames (1954, premi Joanot Martorell 1953), continuada amb Dotze boomerangs (1954), El gandul (1955), Tots som iguals (1956), L’home de la guitarra (1957), L’últim replà (1962, premi Sant Jordi), La collita del diable (1968) i Vermell i passa (1992).

Ha publicat llibres de viatges, reportatges, guies geogràfiques, etc: Viatge al Pirineu de Lleida (1957), Carrers de Barcelona (1961), Viatge al Priorat (1962), Festa Major (1969), Cafès de Barcelona (1970), Viatge a la Segarra (1972), Vuit segles dels carrers de Barcelona (1974), Quinze anys de cafès de Barcelona, 1959-1974 (1975), El llibre de la diada (1978), Comarques del Principat (1978).

El 1989, encetà la publicació d’una sèrie de llibres de viatges a peu, dedicats, entre d’altres contrades, a la Terra Alta, la Llitera, l’Alt Maestrat, la Matarranya, l’Alt Camp, etc; dins d’aquesta sèrie aparegué el 1999 A peu per Castella.

Dedicat al periodisme, ha col·laborat en diverses publicacions, com la revista “Destino” i, sobretot, al diari “Avui” d’ençà de la seva fundació fins al 1999, any en què passà a col·laborar amb “El Periódico”, i part dels seus articles es troben recollits en llibres, com A la vora de… l’Avui (cinc volums publicats), Del rebost i de la taula (1975), Els nostres objectes de cada dia (1981).

És autor també de diverses biografies, del llibre testimonial El teu nom és Olga (1986), dedicat a la seva filla deficient, i d’Identitats (1985-86), recull de les entrevistes que va fer a TV3. Aconsegueix un estil i una força de narrador també en els contes: Varietés (1959), Combat de nit (1959) i El jove i els altres (1960).

Membre fundador dels Setze Jutges, va ésser un dels pioners i impulsors principals de la Nova Cançó.