(València, 21 març 1948 – 6 juliol 2019)
Pintor i escultor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València. Els seus primer treballs anaven en la línia de la pintura expressionista, a través de la qual oferia la seva visió dels conflictes socials.
Des de l’any 1966 fins al 1977, juntament amb Jordi Ballester i Bonilla, passà a integrar l’Equip Realitat.
També és autor d’escultures de fibrociment en les quals crea temes típicament urbans.
(Santiago de Cuba, Cuba, 26 juliol 1928 – Begur, Baix Empordà, 20 setembre 2019)
Violoncel·lista i gambista. Fill d’Ernest Cervera i Astor, i germà de Montserrat. Deixeble de Lluís Millet i Farga, de Paul Tortelier i de Gaspar Cassadó.
Membre fundador del Quartetto Brahms de Roma (1963). Professor als conservatoris de Colònia, de Friburg i de Lausana.
Ha fet nombrosos enregistraments i tandes de concerts a Europa i a Amèrica.
(Barcelona, 22 maig 1926 – 10 maig 2019)
Escriptor. Ha obtingut bon nombre de distincions literàries, la més important de les quals és el premi Joan Santamaria de Narració el 1965, per la seva obra El sistema Ferrater (publicat el 1967).
(Barcelona, 3 agost 1937 – 9 octubre 2019)
Tennista. Vinculat des d’infant al Club de Tennis Barcelona, on el seu pare, Esteve Gimeno, exercia de professor.
En el camp amateur obtingué diversos èxits, com la Copa Galea (1956 i 1957) i el campionat d’Espanya, sense oblidar les participacions en la Copa Davis (1958-60).
En el camp professional (1960-71) guanyà el campionat del món el 1966. Quan els torneigs esdevingueren open (1968), arribà a semifinals a Wimbledon (1970) i li fou adjudicat el Roland-Garros (1972).
Es va retirar el 1974 i posteriorment fou seleccionador de l’equip espanyol de Copa Davis.
(Barcelona, 23 juny 1922 – Issy-les-Moulineaux, França, 27 març 2019)
Artista. Filla de Pau Gargallo i Catalán.
Exposà estatuetes de terra cuita molt personals i dibuixos acurats i sensibles.
Residí a París.
(Barcelona, 6 febrer 1927 – Redlands, Califòrnia, EUA, 13 abril 2019)
Metge. Llicenciat a Barcelona (1950), ha treballat a la Postgraduate Medical School de Londres, i fou lector de la universitat d’Otago, a Dunedin, Nova Zelanda (1954-57) on descriví el quadre de l’aldosteronisme transient postoperatori.
Especialista en enginyeria biomèdica, ha estat premiat en els Jocs Florals de la llengua catalana (1974 i 1975).
És autor de Biological and clinical effects of low-frequency magnetic and electric fields, del tractadet religiós Motives and implications of Assent i d’Introducció a l’enginyeria biomèdica (1976).
(Barcelona, 19 març 1927 – 1 desembre 2019)
Pedagog. Fill d’Alexandre Galí, i germà de Raimon.
Participà activament en el moviment escolta que animava mossèn Antoni Batlle (1946-58); dirigí el Colegio-Internado La Molina (1951-55) i ha fundat (1955) i ha dirigit l’Escola Sant Gregori de Barcelona, una de les escoles renovadores del moviment iniciat pels volts del 1955.
Ha publicat Saint-Exupéry o la llibertat d’esperit (1965), Didáctica del lenguaje (1967), El compromís polític dels germans Chesterton (1974), La formació de Catalunya (1986) i diversos llibres de text per a la EGB; ha editat també els escrits de mossèn Batlle (1966).
(Barcelona, 9 novembre 1926 – 29 agost 2019)
Grafista i dissenyador.
Després d’haver realitzat molts treballs publicitaris i de ser director artístic d’una agència, s’establí el 1961 amb el seu col·lega Ramon Ribas i Andreu.
L’any 1962 guanyà el premi Delta de disseny. Des del 1963 fou professor de síntesi gràfica a l’Escola Massana.
La seva producció ha estat molt ben acollida a l’estranger.
(Barcelona, 1985 – 2019)
Editorial. Creada per J.M. Espinàs i Massip i I. Martí i Cañellas. S’ha orientat, particularment, cap a la publicació de texts literaris i de divulgació.
Edita les col·leccions “100 pàgines triades per mi”, “Humor i sàtira” i “Testimonis/Societat” i d’altres que posteriorment ha creat.
L’any 2019 fou adquirida pel grup Penguin Random House.
(Barcelona, 22 gener 1933 – París, França, 12 gener 2019)
Compositor. Fill de Lluís Bonet i Garí, i germà de Jordi. Deixeble dels mestres Joan Massià i Eduard Toldrà, i després de Nadia Boulanger, a París. És l’últim representant del moviment neoclàssic a Catalunya.
Ha estat president de les Joventuts Musicals de Barcelona (1955) i de la Federació Internacional de les Joventuts Musicals (1962). El 1979 prengué la direcció del Conservatoire Américain de Fontainebleau i després fou director de l’École Normale de Musique de París.
D’entre les seves obres destaquen: Misa en Epiphania Domini (1957), Homenatge a Gaudí (1966) o La pell de brau (1967), sobre poemes de Salvador Espriu.
Dades dels Països Catalans 