Arxiu d'etiquetes: 2000

Ferran -varis bio-

1 Resposta

Ferran  (Catalunya ?, segle XIII)  Fill natural de Jaume I el Conqueridor i de mare desconeguda. Estudià a París. El 1248 fou nomenat abat de Montaragó.

Ferran  (Catalunya, segle XIII – 1251)  Fill de Jaume I de Catalunya i de Violant d’Hongria. Morí a molt tendra edat.

Bartomeu Ferran  (Barcelona, segle XV – després 1475)  Mestre campaner. Treballà per a la seu de Vic i d’altres temples. També fou canoner.

Jaume Ferran  (Barcelona, segle XVI – 1621)  Jesuïta. És autor de l’obra De repudio sinagogue i d’altres.

Joan Ferran  (Catalunya, segle XVII)  Doctor en teologia a la universitat de Barcelona. Publicà dos opuscles concepcionistes en català (1648). Hom l’ha identificat amb l’autor d’una Cançó lírica premiada en un certamen en honor de santa Eulàlia, del 1686.

Josep Ferran  (Barcelona, 2 gener 1924 – 2 març 2000)  Ballarí. Formà part de l’Original Ballet Russe i d’altres companyies. Fou professor de dansa a Cannes.

Casals i Vidal, Pilar

2 Respostes

(Barcelona, 1920 – 2000)

Violoncel·lista. Filla d’Enric Casals i Defilló i neboda de Pau. Estudià piano i violoncel. Fou guiada pel seu oncle en l’estudi d’aquest darrer instrument, al qual s’hi ha dedicat amb preferència.

Es presentà al Palau de la Música Catalana el 1942. Ha donat nombrosos recitals.

Balcells i Balcells, Josep

Deixa un comentari

(Almenara Alta, Agramunt, Urgell, 1908 – Tàrrega, Urgell, 10 març 2000)

Pintor. Establert a Tàrrega. Ha destacat com a paisatgista i dibuixant.

Palau i Ferré, Maties

(Montblanc, Conca de Barberà, 24 agost 1921 – 1 gener 2000)

Pintor. Participà en algunes edicions del Saló d’Octubre de Barcelona (1955-57). Després d’exposar a Madrid i a Londres rep diverses beques del govern francès per ampliar la seva formació a París (1957-61)

Conrea un figurativisme expressionista i constructiu, progressivament abocat al decorativisme. Ha obtingut notables èxits entre el públic nord-americà.

Arran d’un plet que tingué amb un marxant, del 1974 al 1985 va cremar tot allò que pintava en senyal de protesta, i fins el 1989 no permeté que es fes cap exposició amb la seva obra.

A partir del 1989 deixà de pintar amb oli i va començar a utilitzar la tinta xinesa, i va començar a exposar en galeries no comercials i en museus, així com una gira americana.

Ha estat sempre vinculat amb la defensa de la pau i la llibertat, i el seu compromís amb la humanitat féu que donés molts dels seus quadres per a projectes socials i culturals.

L’any 2001 s’obrí a Montblanc el Museu d’Art Palau Ferré.

Masclans i Girvés, Francesc

(Barcelona, 4 març 1905 – 18 gener 2000)

Botànic i pedagog. Ha exercit la carrera del magisteri.

Autor de dues obres divulgadores molt reeixides: Guia per a conèixer els arbres (1958), i Guia per a conèixer els arbusts i les lianes (1963).

Ha publicat Els noms vulgars de les plantes a les terres catalanes (1954) -que complementà notòriament en una segona edició (1981) intitulada Els noms de les plantes als Països Catalans-, Flora del Segrià i de l’Urgell (1966), Els noms catalans dels bolets (1975), i monografies sobre la flora de les muntanyes de Prades i els gèneres Rosa i Coris en la regió mediterrània occidental.

Manyé i Vendrell, Josep

(Barcelona, 14 setembre 1909 – 17 juliol 2000)

Escriptor. El 1936 fou nomenat secretari de la Junta de Comerç Exterior de Catalunya, dependent de la Conselleria d’Economia de la Generalitat. El 1937 anà a la Gran Bretanya com a delegat d’aquest organisme.

Exiliat a Londres des del 1939, formà part del nucli d’activistes catalans entorn de J.M. Batista i Roca, Carles Pi i Sunyer i Josep Trueta. En 1941-45 fou comentarista de la BBC en les emissions per a l’estat espanyol i hi organitzà emissions en català, entre les quals els Jocs Florals de la Llengua Catalana (1947).

Cofundador de l’Anglo-Catalan Society (1952), és autor de Los ingleses son así (1956), La coronación en Inglaterra (1953), Una Barcelona a Anglaterra i altres reportatges (1957), Margarita de Windsor (1960), La venus de Trafalgar Square (1976), etc.

Fou també corresponsal a Londres dels diaris “Clarín” de Buenos Aires, “Excelsior” de Mèxic i de l’“Avui”, i col·laborà habitualment a “Destino”, amb el pseudònim de Jorge Marín.

En retornar a Catalunya ocupà càrrecs en mitjans de comunicació en català.

Ha estat guardonat amb els premis Ondas de la Cadena SER (1971) i Avui de periodisme (1977). Ha rebut la Creu de Sant Jordi (1987), el títol de Membre Honorari de l’Imperi Britànic (1994), el premi Albert Viladot (1995) i el premi Godó de periodisme (1998).

Lacruz i Muntadas, Mario

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 juliol 1929 – 13 maig 2000)

Novel·lista i editor. Editor fundador de Plaza & Janés, durant molts anys estigué al capdavant de l’editorial Seix Barral.

Considerat el primer editor de best-sellers internacionals a l’estat espanyol, fou el descobridor d’importants figures de la literatura castellana contemporània.

Com a escriptor, fou el precursor de la novel·la negra a l’estat espanyol amb l’obra El inocente, guanyadora del premi Simeon 1953. També publicà, entre altres obres, La tarde (premi Ciutat de Barcelona 1955), Ana y los niños (1959) i El ayudante del verdugo (1977).

Junta de Sanejament

1 Resposta

(Catalunya, 1981 – 2000)

Organisme autònom de la Generalitat, de caràcter administratiu i adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

Li correspon la promoció, l’execució i l’explotació de les infraestructures d’evacuació d’aigües residuals, de les estacions depuradores i dels emissaris submarins, com també dels sistemes de reutilització de les aigües depurades.

L’any 2000 juntament amb la Junta d’Aigües es creà l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

Junta d’Aigües

1 Resposta

(Catalunya, 13 juliol 1987 – 2000)

Organisme autònom de la Generalitat.

Juntament amb la Junta de Sanejament i la Direcció General d’Obres Hidràuliques, integra l’Administració Hidràulica de la Generalitat.

L’any 2000 juntament amb la Junta de Sanejament formaren l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

Juncosa i Ferret, Ramon

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 20 octubre 1941 – Barcelona, 24 agost 2000)

Pedagog i polític. Llicenciat en filosofia i lletres, exercí de professor i director en diferents escoles abans d’entrar a l’administració de la Generalitat, l’any 1981, on s’encarregà de qüestions relacionades amb l’ordenació i reforma del sistema educatiu i la coordinació dels serveis escolars.

Entre els càrrecs que ocupà destaquen el de cap de Gabinet d’Ordenació de l’Educació, cap del Servei de Relacions Institucionals, director general d’Ordenació i Innovació Educativa i director general de l’Institut Català de Noves Professions.

Fou membre de CDC des de la fundació del partit i es convertí en un estret col·laborador de Jordi Pujol. A la seva mort, exercia el càrrec de director general d’Avaluació i Estudis del departament de presidència.

El 1997 li fou atorgat el premi Ramon Fuster del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia, Lletres i Ciències de Catalunya, en reconeixement a la seva dedicació a l’escola catalana.