(València, 1986 – 1988)
Revista. Apareguda amb la finalitat de divulgar el teatre valencià. De periodicitat trimestral, escrita en castellà i en català.
Dirigida per Antoni Amorós i amb col·laboracions de Josep Lluís Sirera, Manuel Molins, Nel Diago, etc. Tenia un tiratge de 1 500 exemplars.
(Perpinyà, 13 març 1961 – 1988)
Revista cultural fundada pel Grup Rossellonès d’Estudis Catalans. Era bilingüe.
Entre els seus col·laboradors destaquen Pau Roure, Josep Sebastià Pons, Enric Guiter, Josep Maria Corredor, Gumersind Gomila, Baldric de Praga i Elisabet Oliveres.
(Palma de Mallorca, 1907 – 1988)
Sindicalista i polític. Membre de les Joventuts Socialistes i dirigent del Sindicat Metal·lúrgic Balear, fou secretari general de la UGT de Balears (1933-35).
Partidari de Largo Caballero, presidí la federació provincial de les Joventuts Socialistes de Mallorca (1935-36) i el comitè d’enllaç amb les Joventuts Comunistes (1935).
Al començament de la guerra civil fou tancat a la presó, fins que cap el 1948 emigrà a Veneçuela.
(València, 1909 – 1988)
Historiador. Formà part d’Acció Cultural Valenciana i col·laborà a “Acció”, “Mirador”, “El Matí”, etc. Doctorat el 1940, fou catedràtic d’institut. Especialitzat en la investigació de la història moderna i contemporània del País Valencià.
Ha publicat Estancia en Valencia del rey don José I (1929), Repertori dels gravats de P.P. Moles (1931), El valencià Jaume Rasquín, governador del Plata al segle XVI (1930), Problemes metodològics de la historiografia valenciana (1939), Antología de Aparici y Guijarro (1940), San Vicente Ferrer en la política de su tiempo (1943), València i el mariscal Suchet (1953), València contra Napoleó (1967) i La junta superior gubernativa del Reino de Valencia en 1823.
Fou membre del Centre de Cultura Valenciana (1932).
(Palma de Mallorca, 30 desembre 1988 – )
Fundació. Creada per Gabriel Cañellas i Fonts, que en fou el president des de la seva creació. Els seus objectius són la conservació i divulgació de les riqueses paisatgístiques i artístiques de les Illes Balears.
Ha adquirit, per a la seva conservació, s’Illot, a s’Albufera d’Alcúdia (Mallorca), i Torralba, a Alaior (Menorca), on hi ha un important conjunt talaiòtic.
La seva seu és a son Pax, a Palma. Té un patronat format per 34 membres en representació de diferents entitats i empreses de les Illes Balears.
Enllaç web: Fundació Illes Balears
(Sant Julià de Lòria, Andorra, 1956 – Andorra la Vella, Andorra, 1988)
Editorial i impremta. En català ha publicat les col·leccions “Monumenta Andorrana” i “Jalons”, diverses edicions de la Bíblia i el Missal -traduïts pels monjos de Montserrat-, etc.
El 1961 es traslladà a Andorra la Vella.
(Banyuls de la Marenda, Rosselló, 5 novembre 1929 – París, França, 26 febrer 1988)
Pintor. Format a Perpinyà amb el pintor Paulí Macià, i a París, on s’establí. Hi féu la primera exposició individual l’any 1958.
La seva obra ha evolucionat del cézannisme a un expressionisme intens. Temàticament, tracta el paisatge, la natura morta i la figura.
Durant els fets de maig del 1968 desenvolupà una intensa activitat de muralista.
(València, 6 octubre 1916 – Pamplona, Navarra, 19 abril 1988)
Assagista i polític. Catedràtic d’història moderna a la Universitat de València i de filosofia de la historia a la de Madrid, fundador i director de la revista “Arbor” (1944) i membre destacat de l’Opus Dei.
Publicà diverses obres de tema polític inspirades per una ideologia reaccionària en la línia de Menéndez y Pelayo: España sin problema (1949), Teoría de la Restauración (1952), La fuerza creadora de la libertad (1958).
Una ulterior evolució cap a postures liberals, expressades a través del diari “Madrid”, que dirigí (1966-68), l’enfrontà amb el règim franquista, el qual clausurà el diari i el forçà a exiliar-se (1971). Des de París, participà en la Junta Democrática de España i, retornat el 1976, lluità fins a obtenir de l’estat una indemnització per la destrucció del “Madrid”.
Llibres de la seva segona època són Franco frente al Rey (1972), La dictadura de los franquistas (1973) i ¿Hacia la III República Española? (1977), entre d’altres.
Espai natural protegit de les Balears. Extens conjunt de terres baixes, inundades gran part de l’any, que conforma la major àrea de prats i aiguamolls de l’illa. Es troba situada a l’extrem nord-occidental de la badia d’Alcúdia, raó per la qual sovint és anomenada s’Albufera d’Alcúdia.
L’espai natural comprèn una resigna, amb extensos aiguamolls i marjals per on penetren els conreus del voltant, limitant amb la densa vegetació d’herbassers de les zones inundades. La fauna de s’Albufera és molt diversa, però en destaquen especialment les aus, amb unes 200 espècies observades en aquestes terres.
Va ser declarada parc natural el 1988, i el 1989 va ser inclosa a la llista de zones humides d’importància internacional emparades pel conveni Ramsar.
Enllaç web: Parc de s’Albufera de Mallorca
(Paterna, Horta, 3 març 1911 – València, 12 octubre 1988)
Escriptor i editor. Autor de les novel·les I la pau (1953) i El salze a la sendera (1953) i el recull de contes A cor un (1956).
El 1944 fundà, amb Francesc Xavier Casp, l’Editorial Torre (més de 50 títols), que fou la plataforma de publicació de les noves promocions d’escriptors valencians en català.
Dades dels Països Catalans 