(València, 1986 – 1988)
Revista. Apareguda amb la finalitat de divulgar el teatre valencià. De periodicitat trimestral, escrita en castellà i en català.
Dirigida per Antoni Amorós i amb col·laboracions de Josep Lluís Sirera, Manuel Molins, Nel Diago, etc. Tenia un tiratge de 1 500 exemplars.
(Perpinyà, 13 març 1961 – 1988)
Revista cultural fundada pel Grup Rossellonès d’Estudis Catalans. Era bilingüe.
Entre els seus col·laboradors destaquen Pau Roure, Josep Sebastià Pons, Enric Guiter, Josep Maria Corredor, Gumersind Gomila, Baldric de Praga i Elisabet Oliveres.
(Palma de Mallorca, 30 desembre 1988 – )
Fundació. Creada per Gabriel Cañellas i Fonts, que en fou el president des de la seva creació. Els seus objectius són la conservació i divulgació de les riqueses paisatgístiques i artístiques de les Illes Balears.
Ha adquirit, per a la seva conservació, s’Illot, a s’Albufera d’Alcúdia (Mallorca), i Torralba, a Alaior (Menorca), on hi ha un important conjunt talaiòtic.
La seva seu és a son Pax, a Palma. Té un patronat format per 34 membres en representació de diferents entitats i empreses de les Illes Balears.
Enllaç web: Fundació Illes Balears
(Sant Julià de Lòria, Andorra, 1956 – Andorra la Vella, Andorra, 1988)
Editorial i impremta. En català ha publicat les col·leccions “Monumenta Andorrana” i “Jalons”, diverses edicions de la Bíblia i el Missal -traduïts pels monjos de Montserrat-, etc.
El 1961 es traslladà a Andorra la Vella.
(Banyuls de la Marenda, Rosselló, 5 novembre 1929 – París, França, 26 febrer 1988)
Pintor. Format a Perpinyà amb el pintor Paulí Macià, i a París, on s’establí. Hi féu la primera exposició individual l’any 1958.
La seva obra ha evolucionat del cézannisme a un expressionisme intens. Temàticament, tracta el paisatge, la natura morta i la figura.
Durant els fets de maig del 1968 desenvolupà una intensa activitat de muralista.
(València, 6 octubre 1916 – Pamplona, Navarra, 19 abril 1988)
Assagista i polític. Catedràtic d’història moderna a la Universitat de València i de filosofia de la historia a la de Madrid, fundador i director de la revista “Arbor” (1944) i membre destacat de l’Opus Dei.
Publicà diverses obres de tema polític inspirades per una ideologia reaccionària en la línia de Menéndez y Pelayo: España sin problema (1949), Teoría de la Restauración (1952), La fuerza creadora de la libertad (1958).
Una ulterior evolució cap a postures liberals, expressades a través del diari “Madrid”, que dirigí (1966-68), l’enfrontà amb el règim franquista, el qual clausurà el diari i el forçà a exiliar-se (1971). Des de París, participà en la Junta Democrática de España i, retornat el 1976, lluità fins a obtenir de l’estat una indemnització per la destrucció del “Madrid”.
Llibres de la seva segona època són Franco frente al Rey (1972), La dictadura de los franquistas (1973) i ¿Hacia la III República Española? (1977), entre d’altres.
Espai natural protegit de les Balears. Extens conjunt de terres baixes, inundades gran part de l’any, que conforma la major àrea de prats i aiguamolls de l’illa. Es troba situada a l’extrem nord-occidental de la badia d’Alcúdia, raó per la qual sovint és anomenada s’Albufera d’Alcúdia.
L’espai natural comprèn una resigna, amb extensos aiguamolls i marjals per on penetren els conreus del voltant, limitant amb la densa vegetació d’herbassers de les zones inundades. La fauna de s’Albufera és molt diversa, però en destaquen especialment les aus, amb unes 200 espècies observades en aquestes terres.
Va ser declarada parc natural el 1988, i el 1989 va ser inclosa a la llista de zones humides d’importància internacional emparades pel conveni Ramsar.
Enllaç web: Parc de s’Albufera de Mallorca
(Paterna, Horta, 3 març 1911 – València, 12 octubre 1988)
Escriptor i editor. Autor de les novel·les I la pau (1953) i El salze a la sendera (1953) i el recull de contes A cor un (1956).
El 1944 fundà, amb Francesc Xavier Casp, l’Editorial Torre (més de 50 títols), que fou la plataforma de publicació de les noves promocions d’escriptors valencians en català.
(Barcelona, 1875 – Sant Sebastià, País Basc, 26 agost 1948)
Industrial. Fill de Camil Fabra i Fontanills i germà de Ferran.
Fou creat marquès del Masnou per Alfons XIII (1922).
Fou el pare de:
Camil Fabra i de Monteys (Barcelona, 1903 – 30 setembre 1988) Industrial. Ha estat president de Filatures de Fabra i Coats.
Alfons Fabra i de Monteys (Barcelona, segle XX – 14 maig 1980) Industrial. Ha estat vice-president de Filatures de Fabra i Coats.
(Jóc, Conflent, 1929 – Vinçà, Conflent, 1 octubre 1988)
Metge i poeta. Doctorat en medicina a Montpeller el 1957, des d’aquell any exercí a Vinçà. El 1955 creà el grup teatral i coral del Fanal de Sant Vicenç. El 1960 fou un dels promotors del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, del qual fou també vice-president (1968).
Ha fet cursos d’història de l’art a la Universitat Catalana d’Estiu i ha col·laborat en els Congressos de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana i d’Història de la Medicina Catalana.
Com a escriptor col·laborà en diaris i revistes de la Catalunya Nord: “La Tramontane”, “Sant Joan i Barres” i “L’Indépendant”. Té publicats dos reculls de poemes: Camins (1976) i De sol i d’ombra (1981).
Dades dels Països Catalans 