Arxiu d'etiquetes: 1984

Cardoner i Planas, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 juny 1902 – 6 agost 1984)

Metge. Historiador de la medicina a Catalunya, continuà l’obra de Lluís Comenge.

Ha publicat, entre d’altres, les obres: Creació i història del Real Colegio de Cirurgía de Barcelona (1936), Estudi crític de l’obra científica de Ramon Turró (1950), La medicina astrológica durante el siglo XIV en la Corona de Aragón (1959), L’ensenyament de la medicina a Barcelona del segle XII al segle XX (1971) i Història de la Medicina Catalana a la Corona d’Aragó (1973).

Canals i Ferrer, Dolors

Deixa un comentari

(Santa Susanna, Maresme, 1891 – Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1984)

Mestra. Fou subvencionada per l’ajuntament de Barcelona per a cursar pedagogia a Roma, amb Maria Montessori.

En tornar fou directora, fins a la seva jubilació, de la Casa dels Nens (1917-61), escola de l’ajuntament, que introduí el sistema Montessori.

Calafell i Gibert, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 15 novembre 1907 – Benicàssim, Plana Alta, 1 novembre 1984)

Pediatre. Es llicencià a Barcelona (1930) i fou professor adjunt de pediatria a la Universitat Autònoma de Barcelona (1934-38).

Fou un dels màxims impulsors de la pediatria social a Catalunya, amb una participació decisiva en obres com Ajut Infantil de Reraguarda, dispensaris suburbials, guarderies, escola d’assistents socials, etc, i exercí un mestratge d’una gran transcendència científica i cívica.

Membre de la Societat Catalana de Biologia i del consell editorial de Monografies Mèdiques, presidí la Societat Catalana de Pediatria (1955-60) i fou president d’honor del primer Congrés de Pediatres en Llengua Catalana (1978).

Morí poc després d’un accident d’automòbil.

Barceló i Torrent, Pere

Deixa un comentari

(Palafrugell, Baix Empordà, 15 gener 1910 – 4 febrer 1984)

Metge reumatòleg. Es llicencià a Barcelona (1933). Fundà la Societat Española de Reumatologia de la Facultat de Medicina de Barcelona.

Fou un dels iniciadors de la reumatologia científica a Catalunya, i introduí l’ús de l’alfaquimiotripsina i de la catalasa en la terapèutica d’algunes malalties reumàtiques.

Fou fundador i director de la “Revista Española de Reumatología”, president de la Lliga Internacional contra les Malalties Reumàtiques i membre de nombroses societats estrangeres de reumatologia.

És autor, entre altres nombrosos treballs, de Reumatismos articulares crónicos (1941) i Reumatismos vertebrales (1945), i col·laborà en el Tratado de Patología y Clínica Médicas (1951) dirigit per Agustí Pedro i Pons.

Banc Atlàntic

3 Respostes

(Barcelona, 1901 – 1984)

Entitat bancària. Fundada sota el nom de Nonell, Rovira i Martos R.C. El 1916 passà a dir-se Nonell Hermanos R.C i el 1946, Banc Atlàntic.

El 1976 va ser adquirit per Rumasa. El 1984, després de l’expropiació d’aquest grup, el govern espanyol va vendre el banc a l’Arab Banking Corporation i al Banco Exterior de España.

Amat i Pagès, Gabriel

3 Respostes

(Barcelona, 2 agost 1899 – 26 setembre 1984)

Aquarel·lista i arquitecte. Germà de Josep. Estudià a l’Escola d’Arquitectura i a la de Belles Arts de Barcelona.

S’ha distingit sobretot com a aquarel·lista. Conreà la pintura de paisatges marítims i urbans, i el retrat.

Administració, Promoció i Gestió

Deixa un comentari

(Catalunya, 1984 – 2010)

(ADIGSA)  Empresa creada per la Generalitat. Té el seu origen en la inicialment denominada Santa Maria de Gallecs SA, empresa creada amb l’objecte d’urbanitzar terrenys en el terme d’aquesta població.

El 1992, ja en la condició d’empresa pública, els seus principals objectius consistien en l’administració del patrimoni d’habitatges de promoció pública de l’Institut Català del Sòl, en la promoció de vendes de parcel·les i habitatges d’aquest Institut i, per compte propi, en l’adquisició d’habitatges i solars de protecció oficial i la seva alienació, i en actuacions referides a la rehabilitació d’habitatges.

L’any 2010 quedà absorbida per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

Subias i Galter, Joan

1 Resposta

(Figueres, Alt Empordà, 17 juliol 1897 – Barcelona, 22 març 1984)

Historiador i crític d’art. El 1922 entrà al servei de Monuments i Museus. Fou membre corresponent de l’Academia de San Fernando de Madrid i de la de Sant Jordi de Barcelona, i professor de l’Escola Superior de Belles Arts i de l’Escola de Llotja de Barcelona.

Entre els llibres que publicà sobresurten Les taules pintades a Castelló d’Empúries (1922), El arte popular en España (1948), Un siglo olvidado de pintura catalana (1951), Historia de la pintura hispánica. El monasterio de Sant Pere de Roda (1958), Las rutas del románico (1965), El arte del siglo de oro, etc.

Fou el pare del metge Antoni Subias i Fages.

Coderch i de Sentmenat, Josep Antoni

2 Respostes

(Barcelona, 25 novembre 1913 – Espolla, Alt Empordà, 6 novembre 1984)

Arquitecte. Estudià a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on es titulà el 1940. Membre del Grup R, incorporà a l’arquitectura popular les noves formes de l’arquitectura contemporània, especialment l’organicisme.

Realitzà, sovint en col·laboració amb Manuel Valls, cases unifamiliars (Garriga Nogués, a Sitges, 1947; Ugalde, a Caldetes, 1951; Tàpies, a Barcelona, 1954), conjunts d’habitatges (la Barceloneta, 1954; carrer J.S. Bach, de Barcelona, 1962), complexos comercials i d’oficines (edificis Trade, a Barcelona, 1969), centre culturals (Institut Francès de Barcelona, 1975) i l’ampliació de l’Escola d’Arquitectura d’aquesta ciutat, executada pòstumament.

Els seus edificis estan realitzats amb honestedat i coherència de mètode i són d’una exquisida elegància de disseny. Rebé diversos premis, com la medalla d’or de la IX Triennal de Milà (1951), l’obelisc Domus (1963) i el premi Nacional de Disseny Industrial (Argentina, 1964). Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

Boix, Xesco

1 Resposta

(Barcelona, 3 febrer 1946 – Malgrat, Maresme, 21 juliol 1984)

(Francesc Boix i Masramon)  Músic, cantant i animador d’espectacles infantils.

Influït profundament per la música de Pete Seeger, va fundar el Grup de Folk (1966). Més tard va dedicar-se a la cançó i a l’ensenyament musical infantil amb el grup Ara Va de Bo, i posteriorment actuà tot sol com a animador d’espectacles per als més petits.

La seva tasca divulgadora de cançons i contes populars per a la mainada és recollida en una vintena de discs i diversos llibres.

El desembre de 1985 se li oferí un gran homenatge pòstum al parc de la Ciutadella de Barcelona.