Arxiu d'etiquetes: 1983

Cirici i Pellicer, Alexandre

7 Respostes

(Barcelona, 24 juny 1914 – 10 gener 1983)

Tractadista i crític d’art i escriptor. Ultra la seva tasca com a tècnic artístic de publicitat, decorador, figurinista i la seva dedicació a la pintura (dècada de 1940), excel·lí com a crític i orientador de l’art contemporani català. Professor (1970) i catedràtic de sociologia de l’art a la Universitat de Barcelona (1981), organitzà el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (1960).

Es destacà com a crític d’art, amb nombroses publicacions sobre l’art i els artistes dels Països Catalans (El arte modernista catalán, 1951; L’arquitectura catalana, 1955; L’escultura catalana, 1957; La pintura catalana, 1959; Art i Societat, 1964; Ceràmica catalana, 1977; L’art gòtic català, segles XIII-XIV, 1979; L’art gòtic català, segles XV-XVI, 1979)-

Però destaquen especialment les seves obres sobre l’art del segle XX: Picasso antes de Picasso (1946), El arte modernista catalán (1951), Tàpies i la transverberació (1954), Cuixart (1960), L’art català contemporani (1970), Tàpies, testimoni del silenci (1970), Miró llegit (1970), Viladecans (1975), Museus d’art catalans (1982), amb fotografies de R. Manent. La seva autoritat, en gran part exercida des de la crítica en publicacions periòdiques, tingué un gran pes en l’evolució dels corrents artístics a Catalunya.

També publicà el llibre de poesia Muntanya única (1947); els llibres de memòries: Nen, no t’enfilis (1972), Temps barrat (premi Josep Pla 1972), A cor batent (1976), Les hores clares (1977); dos llibres de visions barcelonines, amb il·lustracions d’Aurora Altisent; la guia Barcelona pam a pam (1971), i juntament amb A. Mercè i Varela, Més que un club (1975).

Afiliat al PSC fou elegit senador per Barcelona (1977, 1979, 1982) i diputat al Parlament Europeu, on defensà una proposta sobre les llengües minoritàries, que fou aprovada, i president de l’Associació Internacional de Crítics d’Art.

La seva germana Maria Cirici i Pellicer  (Barcelona, 1911 – 2001) fou pintora. Ha conreat el paisatge i la pintura mural.

Fou el pare de l’arquitecte Cristian Cirici i Alomar.

Cabruja i Auguet, Agustí

Deixa un comentari

(Salt, Gironès, 5 abril 1909 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 11 setembre 1983)

Periodista i escriptor. Fou redactor de “L’Autonomista” de Girona i membre actiu d’Esquerra Republicana, incorporat a l’exèrcit republicà durant la guerra civil del 1936, s’exilià el 1939 i visqué a Mèxic, on treballà en una editorial.

Ha publicat Terra Nostra (1946), estampes de l’exili; en poesia, Ona i ocell (1950) i Raïm (1951), i la novel·la Les òlibes (1956). Ha col·laborat a la revista “Poesia” (Montpeller, 1946), i a la majoria de les catalanes publicades a Mèxic als darrers temps, com “Quaderns de l’exili”, “Centre Català” , “La Nostra Revista”, “La Nova Revista” i “Orfeó Català”.

Andreu i Lasserre, Josep

11 Respostes

(Cubelles, Garraf, 23 abril 1896 – Sant Pere de Ribes, Garraf, 26 juliol 1983)

“Charlie Rivel“  Pallasso. Fill de Pere Andreu i Pausas. Muntà amb els seus germans René i Pau el número dels Andreu-Rivels, que assolí gran fama.

Separat professionalment dels seus germans (1933), continuà actuant en solitari, juntament amb la seva esposa Carme Bustos que seria la seva gran col·laboradora al llarg de la seva vida, proporcionant-li els efectes sonors en les seves actuacions. Actuà per tota Europa i per Argentina.

El seu tipus d’august, basat en un gran domini del gest i l’actitud, li donà fama internacional. Els darrers anys de la seva vida intervingué en el cinema.

Està considerat pels crítics com una de les personalitats més acusades del món del circ, en l’especialitat de clown, on rep la Medalla d’Or de l’Académia de Belles Arts, la Medalla d’Isabel la Catòlica i la Medalla d’Or al Mèrit al Treball.

En 1976 és nomenat fill predilecte de Cubelles. A Cornellà de Llobregat, des del 1983, es celebra cada dos anys un Festival Internacional de Pallassos en memòria seva.

Fou el pare de la artista de circ Paulina Andreu i Busto.

Aldea, l’ (Baix Ebre)

12 Respostes

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 35,21 km2, 9 m alt, 4.250 hab (2016)

0baix_ebreFormà part del terme de Tortosa fins al 21 d’abril de 1983. Situat a l’esquerra de l’Ebre, al començament del delta. És un antic santuari de Santa Maria de l’Aldea, convertit en parròquia rural. Vegetació d’aiguamolls i de canal.

Intensa agricultura de regadiu (hortalisses) a la plana deltaica i, fora del delta, de secà (olivera, garrofer, ametller). També destaca la ramaderia (porcina, bovina i ovina) i la indústria derivada de l’alimentació i de la construcció, que complementa l’economia. Àrea comercial de Tortosa.

L’antic poble de l’Aldea, antiga alqueria islàmica, es troba al sector sud-oriental del terme, en plena zona deltaica; al costat de l’església hi ha l’antiga torre de l’Aldea.

El municipi comprèn, a més, els barris de Paitrossos i de l’Hostal dels Alls.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques