(València, 26 agost 1908 – 4 novembre 1974)
Metge. Estudià medicina a la Universitat de València, on s’especialitzà en oto-rino-laringologia. Catedràtic, primer, a la universitat de Cadis, passà després a la de València, de la qual fou rector (1972).
Publicà: Quimioterapia de la otitis (1947), Quimioterapia en otología (1949), Algunos aspectos evolutivos en el tratamiento del cáncer laríngeo (1951) i altres treballs mèdics.
(Perpinyà, 1974 – 1978)
Annals del Centre Pluridisciplinari d’Estudis Catalans de la Universitat de Perpinyà (abans Centre Universitari).
És la primera publicació de caire universitari editada únicament en català a Catalunya Nord, de temàtica variada però d’exigència científica dins l’àmbit de les ciències humanes i socials en els Països Catalans.
(Barcelona, 1898 – 1974)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts.
Ha conreat de preferència el paisatge i les natures mortes.
(Catalunya, 1974 – 1987)
(CMB) Òrgan rector de l’Entitat Metropolitana de Barcelona. S’ocupa de la planificació i la gestió urbanística i la prestació de serveis d’interès metropolità (transport, avaries, escorxadors…).
El seu consell metropolità o ple l’integren alcaldes o regidors d’alguns municipis interessats.
Fou dissolta l’any 1987 i les seves competències passen a l’Entitat Metropolitana del Transport, l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient i la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana.
(Barcelona, 1901 – 18 juliol 1974)
Escriptor i metge. Pare del poeta Felip Cid i Rafael. Col·laborà a “L’Esquella de la Torratxa” i a la “Nova Revista” (1927-28). Fundà amb Jeroni de Moragas la revista “Monitor mèdic”.
És autor dels llibres El trueno (1963) i Antes del silencio (1965). Exercí la crítica literària del diari barceloní “Mundo Deportivo”. Conreà també la pintura.
Antoni Bulbena i Masferrer (Barcelona, 1901 – Sóller, Mallorca, 29 agost 1922) Pintor i dibuixant. Mori d’accident. Durant la seva breu carrera artística fou il·lustrador remarcable.
Cèsar A. Bulbena i Masferrer (Barcelona, 1888 – 1974) Pintor. Ha destacat com a decorador i escenògraf.
Romà Bulbena i Masferrer (Barcelona. 1894 – 1969) Pintor. Ha treballat com a esmaltador i com a vidrier artístic.
(Burjassot, Horta, 1974 – Montanejos, Alt Millars, 11 abril 1993)
Militant independentista d’esquerres. Membre de l’organització juvenil Maulets i del moviment antiracista i antifeixista SHARP.
Fou assassinat per un grup de militants d’extrema dreta. L’any 1995 tingué lloc el judici pels fets, el qual fou molt controvertit i polèmic.
Diversos actes s’organitzen regularment per no oblidar els fets, així com cantants i grups de música han fet cançons per homenatjar-lo.
(Barcelona, 1911 – 1974)
Escultor i dibuixant. Participà al I Saló d’Independents de Barcelona (1936).
Exiliat a Mèxic (1940-66), col·laborà com a il·lustrador en publicacions periòdiques i llibres editats en català.
La seva obra evolucionà des d’un estil no figuratiu (Mèxic) cap a un mediterranisme abstracte (Catalunya).
(Sabadell, Vallès Occidental, 29 març 1974 – )
Pilot automobilístic. Anà a Anglaterra a divuit anys, on participà en el campionat de fórmula 3.
Posteriorment, guanyà el campionat de superfòrmula a Itàlia, triomf que li obrí les portes al campionat internacional de fórmula 3000, en el qual competí sense gaire fortuna. El 1998, participà i conquerí el primer Open Fortuna by Nissan.
Debutà a la fórmula 1 l’any 1999 amb l’equip Minardi i al final del 2000 anuncià el seu fitxatge per l’equip Williams com a pilot de proves.
(Girona, 1905 – 5 octubre 1974)
Pintor paisatgista autodidacte. Participà molt en l’activitat artística gironina dels anys 1920 i 1930.
Decorador, projectà el monument a Fidel Aguilar (1930), organitzà la Fira de Mostres de Girona (1932-35) i exposà (individualment o col·lectivament) les seves pintures, cosa que continuà fent durant els anys que residí a França (1939-50) i en haver retornat a Girona.
Dades dels Països Catalans 