Nova ciutat, projectada el 1972, a 18 km de la ciutat de València, amb capacitat per a 17.000 habitants, damunt un territori d’unes 1.300 ha (900 de les quals per a nucli habitat i 400 per a instal·lació de noves indústries), segregades dels municipis de Riba-roja de Túria, Loriguilla i Xest.
(Palma de Mallorca, 1972 – )
Editorial. Fundada per Josep Albertí, Miquel Barceló, Guillem Frontera, Aina Muntaner i Antoni Serra.
Ha publicat les col·leccions “Turmeda” (narrativa, assaig, poesia, etc.), “Gavilans” (narrativa), “Tomir” (poesia) i “Quaderns Domini Fosc” (en ciclostil, de contingut underground).
(València, 18 agost 1893 – 4 maig 1972)
Dirigent sindical i polític. Obrer metal·lúrgic de la Unió Naval de Llevant en la seva joventut, milità ben aviat en la Unió General de Treballadors.
Membre de la comissió executiva des del 1931, fou, durant una bona part de la postguerra (fins al 1971), secretari general de l’UGT i (fins al 1970) membre de la comissió executiva del PSOE.
Fou diputat a corts (1936) i residí exiliat a França des del 1939. Una part dels seus discursos foren publicats en opuscles.
(Alacant, 14 març 1913 – Madrid, 14 abril 1972)
Pianista. Estudià al Conservatori de Madrid. Ha ofert recitals a diversos països europeus i orientals, sempre amb gran èxit.
Són remarcables les seves interpretacions de música espanyola. Nombrosos compositors li han dedicat alguna obra.
(Algemesí, Ribera Alta, 7 novembre 1911 – València, 27 novembre 1972)
Arquitecte (1940) i erudit. Doctor en arquitectura (1966), projectà l’arxiu central de l’administració de l’estat (Alcalá de Henares, 1968), els plans d’urbanització de diverses poblacions valencianes i edificis religiosos a Algemesí, la Pobla de Vallbona, etc.
Participà en les obres de restauració del monestir del Puig i de la catedral de València. Fou president de Lo Rat Penat (1962-72).
Publicà El escudo de armas de Algemesí (1955), La repristinació de la catedral de València (1971) i Llinatges d’un poble valencià: Algemesí (1975), entre altres treballs.
(Palma de Mallorca, 1896 – 1972)
Escriptor. Funcionari públic.
Publicà el llibre de contes Lluernes (1936) i una sèrie d’estudis històrics dels quals destaquen Els mesos i la història (1929), Los municipios de las Baleares (1937) i Grandeza y decadencia de los almorávides mallorquines (1964).
Col·laborà a “La Nostra Terra” i fou president de l’Associació per la Cultura de Mallorca i de la Societat Arqueològica Lul·liana.
(Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 9 abril 1972 – )
Ciclista. Al principi practicà el ciclisme de carretera, però finalment es decantà per la bicicleta de muntanya.
Guanyà dues medalles d’or als campionats mundials del 1999 i el 2000. Als Jocs Olímpics de Sydney del 2000 aconseguí la medalla de bronze.
En duatló va aconseguir dues medalles d’or al campionat d’Europa els anys 2015 i 2016.
(Rosselló, 1969 – vers 1972)
(FJC) Moviment revolucionari i anticolonialista sorgit com a evolució del Grup Cultural de Joventut Catalana.
Fou substituït pel Comitat Rossellonès d’Estudis i d’Animació.
(Magúncia, Alemanya, 17 gener 1909 – Sant Antoni de Portmany, Eivissa, 7 febrer 1972)
Pintor. Pseudònim de Frank Ludwig Schaefer instal·lat a Eivissa des del 1955, molt conegut pel seu gestualisme abstracte, líric i tachista.
Treballà com a dissenyador gràfic a França i a Holanda. Féu plafons murals i decorà transatlàntics.
Exposà a Alemanya, a França, a Dinamarta i als Països Catalans.
(el Soler, Rosselló, 1890 – Perpinyà, 1972)
Escriptor i militar. Oficial d’artilleria, en jubilar-se es dedicà intensament al conreu de la llengua i de la poesia catalanes. Fou tresorer del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i després de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans.
És autor dels llibres de poesia titulats Somnieigs poètics (1964), Esfullament d’ànima (1966), Itinerari espiritual (1968) i Últims cants (1971).
La seva obra d’estudi consta d’una Gramàtica catalana (1969) i d’un Assaig sobre la versificació catalana clàssica i moderna (1970).
Dades dels Països Catalans 