(Palma de Mallorca, 1906 – 1969)
Periodista i escriptor. Col·laborà en diversos periòdics i fou corresponsal d'”ABC” a Mallorca.
Publicà un gran nombre d’opuscles de tema mallorquí (entre altres, Regionalismo y cultura (1926), Arte árabe en Mallorca (1948), La pintura en Mallorca (1951), etc, i del 1926 al 1931 guies de Sóller, Artà, Andratx i Pollença.
(Castelló de la Plana, 1969 – )
(BIBLIOVASA) Societat. Constituïda amb la finalitat d’editar texts catalans antics de circulació restringida i de promoure altres obres culturals. En fou president Adolf Pizcueta.
Ha publicat Poesia religiosa del segle XVI (1975-76), Poemes satírics del segle XVI (1973-74), Regiment de la cosa pública (1972), de Francesc Eiximenis, i la primera part de la Crònica (1971) de Rafael Martí de Viciana, entre d’altres.
L’any 1994 és va crear a València la Societat Bibliogràfica Valenciana “Jerònima Galés”.
(Albaida, Vall d’Albaida, 18 març 1885 – 3 març 1969)
Il·lustrador i pintor. Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, amb Antoni Caba. Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.
Excel·lí sobretot en la il·lustració a l’aquarel·la; també féu retaules (Ontinyent, Albaida) i retrats.
(Rosselló, 1969 – 1980)
Òrgan de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans que apareix trimestralment. Tracta de temes de filologia, literatura, erudició, folklore, etc.
Han format part de la redacció Enric Guiter, Modest Sabaté, Josep Picó i Jordi Costa, i hi han col·laborat Eugeni Cortade, Marcel Cazeilles i Elisabet Oliveres.
(Illa, Rosselló, 18 gener 1898 – 26 març 1969)
Poetessa. Nom amb que és coneguda Simona Pons i Trainier, germana de Josep Sebastià Pons. Residí molts anys a París; obtingué la flor natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Perpinyà del 1964.
Publicà els reculls de poemes Aigües vives (1932), Lluita amb l’àngel (1938) i La gerra al sol (1965) i col·laborà a la revista “La Tramontane” (1956-65). Deixà un llibre, inèdit, sobre texts populars del Rosselló, poemes en prosa i una biografia inacabada sobre el seu germà.
(Rosselló, 1969 – vers 1972)
(FJC) Moviment revolucionari i anticolonialista sorgit com a evolució del Grup Cultural de Joventut Catalana.
Fou substituït pel Comitat Rossellonès d’Estudis i d’Animació.
(Palma de Mallorca, 16 juliol 1888 – 9 novembre 1969)
Escriptor i enginyer de camins. Germà de Bartomeu i de Guillem. Fou cap d’Obres Públiques de les Balears (1940-58) i president de l’Obra Cultural Balear (1962-69) i un dels membres, de segon rengle, de l’Escola Mallorquina.
Publicà els poemes L’estela (1919), L’íntim recer (1935) i Ressons (1951), i tres llibrets d’òpera en català: Nuredduna (1947), musicat per Antoni Massana, El Castell d’Iràs i no Tornaràs (1955) i Santah (1955), a part d’unes rigoroses versions de poetes estrangers, algunes de les quals recollí en el volum Rosa dels vents (1960), i de l’assaig històrico-sociològic Els descendents dels jueus conversos de Mallorca (1966).
(Pollença, Mallorca, 16 setembre 1881 – Londres, Anglaterra, 29 març 1969)
Artista, fotògraf i pintor. Membre de l’anomenada Escola Pollencina. El seu estudi fou freqüentat per nombrosos artistes.
La seva pintura amb predomini d’ocres i de terres, se cenyeix a unes estructures que recorden les de l’argentí Cittadini.
(Bocairent, Vall d’Albaida, 11 agost 1890 – Quart de Poblet, Horta, 2 març 1969)
Arqueòleg. Essent rector de la Torre de les Maçanes (Alacantí) excavà la cova de la Barsella i en publicà el resultat. Traslladat a Alacant, s’encarregà dels treballs d’excavació de l’Albufereta i del Tossal de Manises.
Després del 1939 fou nomenat director del Museu Arqueològic d’Alacant, aleshores en formació, que ell augmentà amb la seva col·lecció i amb excavacions a la Cova Ampla del Montgó, a la Serra Grossa d’Alacant, a la vil·la romana de la Torre de la Vila Joiosa i altres, de les quals publica notes informatives.
(València, 1894 – Barcelona, 1969)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. S’establí a Barcelona.
Conreà sobretot el paisatge i les natures mortes.
Dades dels Països Catalans 