Arxiu d'etiquetes: 1952

Violet, Gustau

Deixa un comentari

(Tuïr, Rosselló, 18 juliol 1873 – Perpinyà, 14 agost 1952)

Escultor i escriptor. Format a les classes d’arquitectura de l’Académie des Beaux-Arts de París, aviat preferí l’escultura. S’abocà a un art anti-acadèmic, basat en l’expressió del que ell anomenava la raça catalana i on hom a detectat l’influx de Constantin Meunier. Treballà la pedra, el marbre, el bronze, el coure i, sobretot, la terra cuita, patinada sovint amb aspecte de bronze.

Entre les seves obres grans hi ha el Monument als morts de Perpinyà, l’estàtua funerària de Monsenyor Carsalade i els relleus de la porta de l’Escola Normal de Perpinyà. Si bé exposà a París, on el 1902 rebé menció honorífica al Salon des Artistes Français, preferí l’arrelament a la seva Catalunya, sense fer distincions entre un o altre estat: aprofità la tradició ceramista de Quart d’Onyar per a produir escultures seriades de qualitat, i a Prada tingué un quant temps per ajudant Miquel Oslé.

Exposà a Barcelona (Sala Parés) el 1905. Descobrí i revalorà a Prada el Crucifix d’El Greco actualment al Louvre de París. Fou, després de Maillol, el principal escultor modern del Rosselló.

La seva obra pot assimilar-se al corrent postmodernista català. És representat al Museu Jacint Rigau de Perpinya i al d’Art Modern de Barcelona. Amb Josep Sebastià Pons escriví La font de l’Albera, que fou estrenada a Ceret amb música d’Enric Morera.

Tormo i Blaya, Ricard

Deixa un comentari

(Aiacor, Canals, Costera, 7 setembre 1952 – València, 27 desembre 1998)

Motociclista. En 1978 i 1981 fou campió del món de 50 cm3 i semblava destinat a ser el successor d’Àngel Nieto com a dominador de les petites cilindrades.

La seva carrera, però, es truncà l’abril de 1984, quan va patir un greu accident en irrompre un automòbil en un circuit obert del polígon industrial de Can Roca de Martorelles, en el qual provava un nou prototip de Derbi.

Ferrari i Gonzálvez, Ermerinda

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, 1887 – Alacant, 1952)

Escriptora. És autora de contes i poesies de publicació esparsa i de la novel·la curta La que quería ser monja (1915).

També conreà la música.

Delonca, Emili

Deixa un comentari

(Illa, Rosselló, 1879 – 1952)

Escriptor. Estudià dret a Montpeller i es dedicà a la sericicultura i, després, a l’agricultura i al comerç del vi.

Fou molt de temps administrador del sindicat de vinyaters dels Pirineus Orientals i afavorí especialment els regadors de la vall de la Tet.

Publicà monografies com La Têt et ses afluents (1956), Le canal d’Ille (1949) i, en col·laboració amb el seu germà Lleó Delonca, Un village

Cortis, Antoni

1 Resposta

(Dénia, Marina Alta, 12 agost 1891 – València, 2 abril 1952)

(Antoni Montón i Corts)  Cantant. Es formà musicalment a Barcelona.

Començà a cantar al Liceu com a corista. Actuà com a tenor, durant tres anys, al Real de Madrid, i després passà al de Roma, on actuà quatre anys més.

Després d’una temporada brillant a Barcelona, fou contractar per a cantar a Chicago, on actuà durant nou anys. Es presentà amb bon èxit a moltes altres ciutats dels Estats Units.

Comas i Barceló, Pere

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1952 – 20 octubre 2020)

Periodista. Es llicencià en dret el 1976 i en ciències de la informació el 1981. D’ençà del 1972 es dedicà al periodisme.

Comença col·laborant en el diari “La Última Hora”, del qual passà a ser redactor, escrivint sobretot en les seccions d’informació municipal i d’ensenyament. Poc temps després, ascendí a redactor en cap i, més endavant, a director adjunt. L’any 1984 en fou nomenat director.

Sota la seva direcció, el diari creà diversos suplements, entre els quals el del cap de setmana Brisas, i ha ofert als seus lectors nombroses iniciatives editorials en forma de fascicles, jocs diversos. etc.

Centre d’Estudis Algueresos

4 Respostes

(l’Alguer, Sardenya, 1952 – 1985)

Entitat cultural. Fundada per a la conservació del català alguerès. Ha estat presidida per Rafael Catardi (1952-61 i des del 1971) i per Antoni Simon i Mossa (1961-71).

Promogué la publicació de “Renaixeça Nova” (1960), organitzà els jocs florals de l’Alguer (1960, 1961) i edità discs de cançons alguereses (1972).

A partir del 1985 la seva feina fou continuada per l’Obra Cultural de l’Alguer.

Alba i Abad, Leocàdia

Deixa un comentari

(València, 22 gener 1866 – Madrid, 10 desembre 1952)

Actriu. Obtingué gran renom a l’escena castellana (actuà molts anys al teatre Lara de Madrid) amb obres d’Arniches, Benavente, etc,.

Fou el primer nom d’una dinastia d’actors que encara continua actualment.

Cotrina i Ferrer, Josep

Deixa un comentari

(València, 8 juny 1878 – Barcelona, 1952)

Militar i publicista. El 1913 actuà a Menorca com a delegat de l’exèrcit en el consell local de Maó dels boy scouts. Presidí l’Ateneu de Maó (1931-36). Es retirà amb el grau de coronel.

Publicà diverses monografies d’història de Menorca, com El desastre de 1798 (1922).

Consell Nacional de la Democràcia Catalana

1 Resposta

(Barcelona, desembre 1945 – 1952)

Agrupació política. Constituïda sota la presidència de Pous i Pagès.

S’hi aplegaren la majoria dels partits catalans que reconeixien la Generalitat a l’exili.