(Barcelona, 25 octubre 1860 – 1948)
Escultor. Treballà amb Fuixà i Venanci Vallmitjana. Es dedicà comercialment al bibelot.
Entre les seves obres destaca Catalunya independent i Un soldat de campanya.
Ensenyà a l’Escola de Llotja (1915-45).
(Requena, Plana d’Utiel, 10 desembre 1948 – )
Historiador. Catedràtic d’història moderna a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha col·laborat a les revistes “Estudis” i “Saitabi” i participà en la fundació de “Manuscrits” el 1985.
Entre les seves publicacions destaquen Moriscos i agermanats (1974), amb E. Ciscar, Las germanías de Valencia (1975), Población, jurisdicción y propiedad del obispado de Girona, siglos XIV-XVII (1976), amb M.V. Martínez Ruiz, Orígenes de la Inquisición Española. El tribunal de Valencia, 1478-1530 (1976), Herejía y sociedad en el siglo XVI. La Inquisición en Valencia, 1530-1609 (1979), Pau Claris. La revolta catalana (1980), Las culturas del siglo de oro (1989) i el Manual de Historia de España. 3. Siglos XVI-XVII (1991), amb col·laboració.
(Barcelona, 23 setembre 1948 – )
Escriptor. Estudià filosofia i lletres i fou coeditor de la revista “Tarotdequinze”.
La seva obra poètica, realista, i centrada en la reflexió sobre el temps, s’inicià a Perillosa riba (1978) i ha continuat a Platges del temps (1980).
Ha col·laborat en el Diccionari Anglès-Català (1983), de Salvador Oliva i Angela Buxton.
(Girona, 1948 – Barcelona, 1998)
Museòloga i historiadora de l’art. S’inicià professionalment com a mestra a Girona i a Barcelona. L’any 1974 entrà a treballar al Museu d’Art de Catalunya i durant alguns anys en fou la responsable del departament d’educació.
Realitzà una tesi de llicenciatura sobre museus d’història, a partir del cas concret del Museu d’Història de la Ciutat de Girona, que fou editada pel Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya.
L’any 1985 entrà al Museu Marès i en fou la directora entre el 1990 i 1994, etapa en què donà un fort impuls a la catalogació i publicació dels seus fons.
(Barcelona, 1891 – 1948)
Dibuixant i pintor. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona, on fou deixeble de Pascó, i després es traslladà a Roma (1907-09), on perfeccionà els seus estudis.
Exposà a Madrid (1910), Londres (1923), París (1925) i diverses vegades a Barcelona fins al 1929. Col·laborà com a dibuixant en moltes revistes d’art i humorístiques.
Evolucionà des del seu primitiu traç nerviós fins a un estil molt anys vint. Féu també publicitat i excel·lí com a especialista en la restauració de quadres. En 1925-32 col·laborà com a crític-corresponsal a “The Studio”.
(Olot, Garrotxa, 1948 – )
Pintor, conegut per Quim Domene. De formació autodidàctica, començà integrat en el grup d’Ara (1968-73), realitzant unes obres en què és palesa una clara influència dels procediments del grafisme.
S’ha preocupat molt pel gravat, que ha conreat profusament.
La seva pintura es fonamenta en el dibuix, amb una utilització constant d’elements evocatius o simbòlics, principalment extrets de paisatges urbans.
(Barcelona, octubre 1948 – 1956)
Grup artístic. Creat pel poeta Joan Brossa, el crític d’art Joan Puig i els pintors Joan Ponç, Modest Cuixart, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats amb el propòsit d’agitar i renovar l’art català de postguerra.
Entre les seves activitats es destaca la publicació, del 1948 al 1956, d’una revista d’art mensual, batejada amb el mateix nom, en la qual els membres del grup van formular per escrit i plàsticament la seva atrevida concepció de l’art, emparentada amb els moviments dadaista i surrealista.
(Barcelona, 1948 – )
Director cinematogràfic.
És autor de nombrosos curt-metratges: Cos trencat (1980), Seqüències d’un grup (1981), Amort (1982), Boig film (1985), Al·lèrgic film (1986), etc, i dels llargs metratges: L’home ronyó (1983), Crits sords (1983, premi de la Generalitat de Catalunya) i Gent de fang (1987).
(Lloret de Mar, Selva, 21 març 1883 – Barcelona, 1948)
Advocat i polític. Secretari de la Federació Escolar Catalana, grup estudiantil de la Lliga Regionalista, s’uní posteriorment a Acció Catalana, i pel febrer de 1933 participà en la formació de la Lliga Catalana.
Fou alcalde de Barcelona en 1935-36. Anteriorment havia estat president de l’Acadèmia de Jurisprudència (1917) i director de l’Escola d’Administració Pública de la Mancomunitat de Catalunya.
Catedràtic de dret civil català de la Universitat de Barcelona des del 1932, formà part de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat el 1933.
Autor de La restauració del dret català (1932).
(Barcelona, 1948 – )
Director de cor. Format musicalment a l’Escolania de Montserrat i a Barcelona.
El 1972 fundà i dirigí la Coral Càrmina, ha estat director del cor de la RTVE (1986-88), de l’Orfeó Català (1988-89) i del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana des de la seva fundació (1990).
L’any 2000 fou nomenat director del Coro de la Comunidad de Madrid.
Dades dels Països Catalans 