(Almenara Alta, Urgell, 11 novembre 1881 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1947)
Polític. De formació autodidàctica. Residí a França, on treballà en una casa de lampisteria.
S’afilià al partit socialista francès i, després, a la Unió Socialista de Catalunya.
Fou tinent d’alcalde del primer ajuntament republicà de Barcelona (1931) i conseller de foment i sanitat (1931-32) de la Generalitat de Catalunya.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1947 – )
(ISP) Entitat creada pel Gremi de Fabricants de Sabadell, per a la formació dels fills dels associats en els aspectes tècnic, econòmic i social.
Ha promogut la creació de l’Escola de Formació Social de Sabadell-Terrassa (1957), una escola de secretariat de la CICF i un Patronat d’Acció Social Ciutadana, destinat a crear centres escolars a les zones de suburbi.
Enllaç web: Institut Sallarés i Pla
(Barcelona, 1947 – )
Institució d’oftalmologia. Fundada pel metge Ignasi Barraquer i Barraquer, amb l’objectiu de promoure i aprofundir en l’estudi oftalmològic i el seu ensenyament.
Ha assolit un gran prestigi mundial en la seva especialitat.
Enllaç web: Institut Barraquer
(Fuente del Maestre, Extremadura, 15 abril 1947 – )
Dibuixant, escenògraf i pintor. Establert a Manlleu. Assidu col·laborador amb dibuixos (sobretot de caire polític) en diaris i revistes.
Professor d’escenografia de l’Institut del Teatre de Barcelona, ha col·laborat en diversos grups teatrals i ha realitzat màscares per a algunes obres de teatre.
(Barcelona, 1947 – )
Historiador i historiògraf. Llicenciat a la Universitat de Barcelona en història general amb el treball Barcelona ante el reformismo ilustrado (1969), fou professor del departament de geografia d’aquella universitat entre el 1970 i el 1987.
Especialitzat en història urbana de la Barcelona dels segles XVIII i XIX i en teoria i història de les ciències socials, ha publicat diversos treballs, entre els quals El parc de la Ciutadella. Una visió històrica (1984; amb col·laboració), La unificació municipal del Pla de Barcelona, 1874-1897 (1997; amb col·laboració). Ha dirigit Exposició Universal de Barcelona. Llibre del Centenari, 1888-1988 i és coautor de 70 articles d’Ictineu. Diccionari de les ciències de la societat als Països Catalans (1979) i de 58 veus més del Diccionari d’Història de Catalunya, a les quals cal afegir els 11 articles de la sèrie, publicada a “L’Avenç”, Lectures d’historiografia catalana (1991-92).
Cap de programació de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona (1994-99), des del 2000 fou responsable del Seminari d’Història de Barcelona, a més de coordinador dels congressos d’Història de Barcelona (1995, 1997 i 1999) i director de la revista “Barcelona Quaderns d’Història”, fundada el 1995.
(Tarragona, 1894 – Caracas, Veneçuela, 2 juliol 1947)
Músic. Fill de Josep Gols i Veciana i germà de Xavier. Estudià medicina, però aviat col·laborà a les activitats del seu pare.
S’instal·là a Barcelona el 1920, on exercí com a mestre de capella de Santa Maria del Mar; també treballà com a periodista i dibuixant.
S’exilià a Veneçuela, on fundà la Coral Catalana de Caracas i un esbart que prengué el seu nom quan morí.
Fou el pare de Marçal Gols i Cavagliani.
(Bellpuig de les Avellanes, Noguera, 1947 – )
Arxiu fotogràfic de cultura popular i religiosa principalment de Catalunya, creat per Josep Maria Gavín, i que també conté material procedent d’altres fonts documentals i col·leccions de particulars i d’entitats.
Aplega unes 243.000 fotografies i es pot considerar el més important del món del seu gènere.
Fins al 2008 la seu de l’arxiu fou Valldoreix (Sant Cugat del Vallès), i a partir d’aleshores es traslladà a la seu actual. Se’l defineix com a Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya.
Enllaç web: Arxiu Gavín
(Barcelona, 1947 – )
Pintor. Es formà a Barcelona, on es llicencià en història de l’art.
La seva obra fou en un primer moment (1971-72) pròxima a la pintura minimal i posteriorment anà evolucionant cap a una major conceptualització.
Durant els anys 1980 la seva pintura esdevingué figurativa. Després compagina la pintura amb la docència a la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
(Barcelona, 17 gener 1947 – 25 setembre 2021)
Periodista. Fou professor de disseny i composició de premsa a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Format a diverses publicacions catalanes, fou fundador i primer director d’“El Periódico de Catalunya” el 1978, després d’un parèntesi a “El País”, el 1988 el tornà a dirigir.
Fou un dels encarregats de redactar el codi deontològic del periodisme català.
El 1998 passà a dirigir també l’edició en català d'”El Periódico de Catalunya”.
(Barcelona, 14 abril 1920 – Pasaia, Guipúscoa, País Basc, 22 abril 1947)
“Amador Franco” Polític anarquista. El 1933 ingressà a les Joventuts Llibertàries, i participà activament en els fets revolucionaris del 19 de juliol de 1936; partí cap al front d’Aragó amb la columna Roig i Negre.
Col·laborà a “Acracia”, diari confederal de Lleida, i a “Frente y Retaguardia”, de Barbastre.
Pel maig de 1937, arran de la seva participació en el congrés de les Joventuts Llibertàries de Barcelona, passà a formar part del comitè del Principat i les Illes, com a responsable de cultura i de propaganda.
Acabada la guerra civil, passà pels camps de concentració francesos. Morí afusellat a la presó d’Ondarreta.
