(Rupit, Osona, 20 febrer 1874 – Tarija, Bolívia, 16 agost 1947)
Missioner claretià. Anà al Perú, Xile i Bolívia, on fundà les cases de la seva congregació de Cochabamba, Osuro i Tarija. El 1924 fou nomenat primer bisbe de Tarija.
Defensà els drets territorials de Bolívia durant la Guerra del Chaco amb el Paraguai (1932-38).
(Barcelona, 6 agost 1877 – 3 abril 1947)
Enginyer i químic. Catedràtic de química a l’Escola d’Enginyers de Barcelona, d’on el 1913 fou secretari, i hi creà uns laboratoris d’anàlisi química. Professor a l’Escola d’Arts i Oficis i a l’Escola del Treball de Barcelona.
Autor de llibres de text i d’estudis com Manipulaciones de análisis químicos (1906), Los aprovechamientos hidráulicos de Cataluña (1914), L’ensenyança de la química a l’Escola Industrial de Barcelona (1916), El agua oxigenada ¿es un oxidante o un reductor? (1921) i Principios fundamentales de los procedimientos de análisis químico (1922).
(Sabadell, Vallès Occidental, 18 setembre 1947 – )
Entitat. Dedicada a la promoció de l’esbarjo infantil, especialment espectacles teatrals, i coneguda també com a Joventut de La Faràndula.
El 1956 va inaugurar un local propi (Teatre de La Faràndula), de més de mil localitats, que a partir del 1972 va esdevenir municipal; programà tota mena d’espectacles, com les activitats de la societat Amics de l’Òpera de Sabadell i els concerts de l’Orquestra Simfònica del Vallès.
Enllaç: Joventut de La Faràndula
(Barcelona, 28 gener 1876 – 12 abril 1947)
Arquitecte (1900) i historiador de l’art. Adscrit al moviment modernista, en representà una vessant esteticista, bé que fou influït per Puig i Cadafalch.
Construí a Sentmenat, Tossa i Castellar del Vallès, llocs d’on fou arquitecte municipal, però les seves obres més representatives estan a Barcelona (Casa de la Lactància, 1910, Casa Chico, 1912, i l’Escola Municipal de Música, 1928).
Publicà una monografia sobre Sant Pere de Roda (1910), prologada per Josep Puig i Cadafalch, amb el qual col·laborà en l’obra bàsica L’arquitectura romànica a Catalunya (1909-18).
(Barcelona, 1947 – )
Revista aperiòdica. Editada per l’Institut d’Estudis Catalans, s’inicià sota la direcció de Ramon Aramon i Serra.
Dedicada a la romanística, i especialment a la llengua i a la cultura catalanes, hi col·laboraren romanistes de tot el món en la seva llengua original.
Cal remarcar el rigor dels articles i de les recensions i algunes miscel·lànies d’homenatge, com les dedicades a Nicolau d’Olwer (1961-66), a Jordi Rubió i Balaguer (1962-67) i a Pompeu Fabra (1963-68), amb una col·laboració molt variada.
(Barcelona, 1878 – 1947)
Industrial. Fill de Dionís Escorsa i Cruells.
Se separà de la societat familiar i fundà, amb Leonard Leprevost, l’HAMSA i altres empreses.
(Tortosa, Baix Ebre, 25 novembre 1947 – )
Parapsicòleg i director de cinema. Nom amb que és conegut Sebastià-Daniel Arbonès i Subirats.
Ha realitzat diversos estudis dels fenòmens parapsicològics que ha tractat en la ràdio, la premsa i el cinema (Viaje al más allá, 1980; El ser, 1982; Acosada, 1984 i Más allá de la muerte, 1986).
(Barcelona, 17 agost 1947 – 21 abril 2012)
Etnomusicòleg i compositor. Es formà al Conservatori de Barcelona i a la Sorbona, on s’especialitzà en etnomusicologia amb C. Marcel-Dubios.
Professor d’aquesta matèria al Conservatori de Barcelona. Membre de la Societat Internacional de Musicologia i de la Societat Catalana de Musicologia, entre d’altres.
Ha publicat Música Tradicional Catalana I, II, III (1981-85), Cancionero Popular de la Provincia de Cáceres (1982) i El Folklore Musical (setè volum d’Historia de la Música Española, 1983).
(Barcelona, 1947 – )
Agrupació coral. Fundada i dirigida per Oriol Martorell.
Ha col·laborat en l’escenificació d’obres teatrals i simfòniques corals i ha celebrat concerts a les principals ciutats europees.
El seu repertori inclou cançons populars, música polifònica a partir de l’edat mitjana i obres contemporànies.
És la secció musical del Cercle Artístic de Sant Lluc i és membre fundador de la Fédération Européene de Jeunes Chorales.
Enllaç web: Coral Sant Jordi
(Amèrica, 1947 – ? )
Entitat política. Constituïda a base dels centres i les organitzacions catalans.
De caràcter nacionalista i democràtica, propugnava una confederació de nacions ibèriques i es preocupà de la difusió, en terres d’Amèrica, de les activitats dels Països Catalans, tot fomentant les relacions econòmiques d’aquests amb els països americans.
En fou secretari general Miquel Ferrer, amb residència a Mèxic.
Dades dels Països Catalans 