Arxiu d'etiquetes: 1945

Vidal i Ferrando, Antoni

Deixa un comentari

(Santanyí, Mallorca, 9 setembre 1945 – )

Escriptor. És autor de treballs i llibres didàctics, divulgatius i d’investigació de la història de Mallorca, i col·laborà en diversos mitjans de comunicació, com “Diari de Balears”, “Lletra de Canvi”, “El Mirall” i “Lluc”.

La seva obra literària, de caràcter lírica i sincera, aprofundeix la crònica de la crisi de mons perduts o canviants, i no és exempta d’un to sarcàstic.

En poesia ha publicat El brell del jorns (premi Ausiàs Marc, de Gandia, 1985), Racó de n’Aulet (premi Ciutat de Palma 1985), A l’altra lila dels alocs (premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí 1988), Cartes a lady Hamilton (premi Ateneu de Maó 1990), Calvari (premi Josep M. Llompart 1992), El batec de les pedres (premi Joan Alcover 1995), entre d’altres, i, en novel·la, Les llunes i els calàpets (1994) i La mà del jardiner (premi Sant Joan 1999).

Seguí i Rico, Josep Lluís

Deixa un comentari

(València, 27 març 1945 – )

Escriptor. Després de dedicar-se al cinema fent crítica i realitzant alguns curtmetratges, el 1970 entrà al camp literari amb una exposició de poesia visual.

Com a poeta és autor de diversos reculls. En el camp de la narrativa cal esmentar les novel·les: Espai d’un ritual (1978), Diari de bordell (1979), Projectes de destruccions (1980), Introducció al cos (1981), Biografia de J. L. (1983, premi Prudenci Bertrana 1982), Maghica (1999), etc, i els llibres de relats Fulls de recanvi (1979), Quatre de cavalls i altres narracions (1980), etc.

Ha conreat també el gènere policíac, com entre d’altres, La gola del llop, amb Ferran Torrent (1983) i la sèrie de novel·les protagonitzades per la detectiu Rosa Vermell. Membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, ha escrit també teatre i assaig sobre cinema.

Ruiz i Valarino, Trinitari

1 Resposta

(València, 21 octubre 1862 – Madrid, 12 desembre 1945)

Polític i advocat. Fill de Trinitari Ruiz i Capdepón. Membre del partit liberal, fou fiscal del Tribunal Suprem.

Diputat a corts (1888), ocupà el ministeri de Gracia i Justícia i de Governació en el govern Canalejas (febrer 1910-novembre 1912) i, una altra vegada, el de Gràcia i Justícia en el de García Prieto (abril-juny de 1917).

Ros i Pardo, Samuel

Deixa un comentari

(València, 9 abril 1904 – Madrid, 6 gener 1945)

Escriptor. Estudià filosofia i lletres. A Madrid col·laborà a “ABC”, “Blanco y Negro” i els setmanaris falangistes “Fe” i “Arriba”. Exiliat a Xile (1937), hi fundà el periòdic “Voz de España”, en defensa de la contrarevolució espanyola. Dirigí (1938-41) la revista “Vértice” i obtingué (1944) el premi nacional de literatura.

Com a narrador passà d’uns intents avantguardistes –El ventrilocuo y la muda (1930) i Los medios abrazos (1933)- a tendències més tradicionals –Los vivos y los muertos (1941) i Con el alma aparte (1945)-. Per al teatre escriví En Europa sobra un hombre, La felicidad empieza mañana i altres obres.

Garrigues i Cotanda, Empar

Deixa un comentari

(València, 1903 – 1945)

Clavecinista. Estudià al Conservatori de València (1918). Amplià els estudis amb Josep Iturbi i Leopold Querol. Durant els anys 1930-35 fou pensionada per l’ajuntament de València i pel govern de la República per ampliar estudis a l’estranger.

En 1929-34 estudià a París a l’escola de la clavecinista Wanda Landowska, amb la qual actuà a la Sala Pleyel el 1932. Donà recitals a moltes ciutats d’Europa, especialment a París i a Ginebra.

El 1942 guanyà una càtedra de piano al Conservatori de València.

Fuster i Romero, Nicolau

Deixa un comentari

(València, 4 setembre 1860 – Madrid, 29 desembre 1945)

Enginyer naval. Estudià a Barcelona.

Projectà i dirigí la construcció del cuirassat Carlos V, que en un temps representà un esforç extraordinari per a la indústria naval espanyola.

Frontera i Pascual, Guillem

2 Respostes

(Ariany, Mallorca, 1945 – Palma de Mallorca, 9 desembre 2024)

Escriptor. Fundà i dirigí a Palma de Mallorca, juntament amb Jaume Pomar, la col·lecció de poesia “La Sínia” (1965), dins la qual publicà A ritme de mitja mort (1965) i El temps feixuc (1966), líric i realista.

Un to semblant domina les seves novel·les Els carnissers (1967), Cada dia que calles (1969), Rere els turons del record (1970), Tirannosaurus (1977), La ruta dels cangurs (1980), Una dolça tardor (1984) i Un cor massa madur (1993).

Ha publicat també llibres de geografia –Imatges del paradís (1987), Mallorca des de l’aire (1986)- i sobre pintura: Vicent Calbet (1989) i Alceu Riveiro (1991).

Fenoll i Follana, Daniel

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, 16 maig 1887 – 17 juliol 1945)

Escriptor. Era advocat i secretari judicial.

Els seus treballs dispersos són aplegats al volum pòstum Prosa y verso (1951).

Fe i Castell, Vicent

Deixa un comentari

(Manuel, Ribera Alta, 15 març 1875 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 27 novembre 1945)

Periodista i autor dramàtic. Fou propietari i redactor en cap d’“El Mercantil Valenciano”.

Escriví sainets en català, musicats, que tingueren un gran èxit (Les criades de la placeta, 1900).

Després de la guerra civil va exiliar-se, primer a França i després a Mèxic.

Brasillach, Robert

Deixa un comentari

(Perpinyà, 31 març 1909 – Fort de Montrouge, França, 9 febrer 1945)

Escriptor i polític. Alumne de l’École Normale Supérieure, en sortir-ne es dedicà al periodisme. El 1932 Charles Maurras l’encarregà del fulletó literari de “L’Action Française”. Brasillach recollí les millors cròniques d’aquesta publicació en el llibre Les quatre jeudis (1934).

A partir del 1934 es posà a fer política activa i es decantà vers el feixisme (a la novel·la Les sept couleurs, 1939, evoca un congrés de Nurenberg; escriví la crònica Le siège de L’Alcazar, 1939, i la parcial Histoire de la guerre d’Espagne).

Esdevingué un dels periodistes més coneguts de la col·laboració amb Alemanya durant la Segona Guerra Mundial. Era redactor en cap del setmanari “Je suis partout” (1937-43).

Fou detingut el 1944, condemnat i afusellat l’any següent.