(Barcelona, 6 desembre 1867 – gener 1940)
Comediògraf, poeta i periodista. Fundà i finançà “Catalunya Artística” i dirigí “El Artesano” i “Catalunya Literària”.
El 1886 reuní els seus poemes en Branquillons. Escriví algunes comèdies, la majoria còmiques i d’un sol acte (Els amics porten fatics, 1900; Un home de palla, 1891), i algunes de patriòtiques, com L’últim conseller, Rafael de Casanova (1900).
(Barcelona, 1924 – 1940)
Agrupació professional. Fundada amb la finalitat d’agrupar, sense caràcter sindical, els comptables del Principat.
Desenvolupà les seves activitats mitjançant cursets, conferències, assessorament tècnic i jurídic, biblioteca especialitzada, publicacions, mutualisme, etc. Publicà, del juliol de 1925 a l’octubre de 1938, 151 números de la revista “Organització”.
L’entitat organitzà el VI Congrés Internacional de Comptabilitat, que tingué lloc a Barcelona el novembre de 1929. Organitzà, a més, el 1932, l’Exposició Retrospectiva de Documents Mercantils.
(Llorenç del Penedès, Baix Penedès, 1940 – Barcelona, 30 gener 2017)
Historiador. Llicenciat en filosofia i lletres i en psicologia, especialitzat en l’àmbit de la música coral.
És autor de nombrosos estudis i articles, d’una història del cant coral, El cant coral a Catalunya (1891-1979) (1980) i de la biografia Lluís Millet vist per Lluís Millet (1983).
(Badalona, Barcelonès, 1940 – Barcelona, 6 juny 2024)
Pintor. Estudià a Barcelona, a Llotja (1955-62) i al Conservatori de les Arts del Llibre. Ha mantingut una constant preocupació per les arts gràfiques.
Com a pintor conrea un realisme crític en què apareixen figures difoses, generalment sobre tons foscs.
(Tarragona, 1940 – )
Modista. Conegut pel nom comercial d’Andreu. Inicià la seva carrera realitzant dissenys d’estampats i vestits.
El 1961 entrà a formar part de l’equip de Pedro Rodríguez, el seu mestre, i el 1966 s’establí pel seu compte.
La seva creació és avantguardista i sofisticada, si bé conserva estructures clàssiques.
(Catalunya, 1940 – 1980)
Empresa de circs ambulants. Formada per Francesc Amorós i Oswald Silvestrini, propietaris-directors de quatre circs ambulants que des del 1940 efectuaren llurs tournées pels pobles i ciutats de Catalunya.
A la mort de Francesc es dissolgué l’empresa.
(Barcelona, 1940 – )
Institució. Fou fundada amb la finalitat de promoure la investigació econòmica i premiar la tasca dels economistes més destacats.
L’any 1958 foren aprovats els estatuts actuals i se li concedí el títol de reial.
(Barcelona, 5 gener 1940 – Madrid, 22 maig 2025)
Escriptor i polític. Col·laborador habitual a les seccions culturals de diverses publicacions catalanes i en emissores radiofòniques i preocupat pel món obrer i la immigració.
Ha publicat El Baix Llobregat, quince años de luchas obreras (1976), en col·laboració amb José Botella, Pàries, sindicalistes, demagogs (1986), Crònica apòcrifa dels catalans (1993), Els catalans de Franco (1998), Opressió i resistència: el franquisme (1939-1975) i les novel·les Honorable Mr. R (1981, premi Andròmina 1980), No arrenqueu els geranis (1984), El rellotge del pont d’Esplugues (1984, premi Ramon Llull), Esposa al forn (amb cebes) (1986) i Lletra de batalla (1995).
És també autor de llibres de literatura infantil i juvenil: El pacte de Formentera (1987), Jo voldria ser… (1999) i de gastronomia: Diccionario de cocina de Ignasi Riera (1993).
Fou membre del PSUC, ha estat regidor de l’ajuntament de Cornellà de Llobregat i diputat al Parlament de Catalunya.
(Barcelona, 6 gener 1873 – 27 abril 1940)
Pintor. Inicialment es preparà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, però aviat abandonà tot estudi sistemàtic per deixar-se emportar pel seu temperament plàstic, que va abocar amb passió en el paisatgisme; dins aquesta especialitat es convertí en un dels millors artistes de l’època. A la fi del segle XIX col·laborà amb dibuixos al carbó dins el setmanari “L’Esquella de la Torratxa”.
El 1902 va fer un viatge a Mallorca que determinà el tomb decisiu i de fixació de la seva pintura dins la línia de l’impressionisme, molt personal, que caracteritzà la seva obra futura. Teles com La cala encantada són la manifestació de la poderosa incorporació de la llum descoberta a Mallorca en el paisatge plàstic.
Posteriorment pintà el paisatge del Camp de Tarragona i de la Cerdanya, amb una lluminositat i un colorit més atenuats. Moltes d’aquestes obres atenyen tal cromatisme compositiu que apropa en certa manera l’obra de Mir a l’informalisme posterior. Tanmateix, Mir no prescindí mai de l’anècdota, bé que l’oferí vista sempre a través del seu temperament, impregnat de l’exclusiva visió cromàtica de les coses.
Es diferència dels impressionistes francesos en el fet que construeix amb el color i només la llum desdibuixa la imatge concreta. Va obtenir diferents premis i exposà a l’estat espanyol i a l’estranger. Destaquen els seus quadres L’hort del rector, El goig de la Irene, La nuvolada i Cova de la llegenda.
(la Riba, Alt Camp, 17 agost 1869 – Toledo, Castella, 22 agost 1940)
Eclesiàstic i escriptor. Fou canonge de Tarragona i bisbe de Tarassona (1927). El 1933 fou nomenat arquebisbe de Toledo i creat cardenal el 1935. Reticent amb la República o hostil a ella, en esclatar la guerra civil fou uns quants mesos representant oficiós de la Santa Seu prop del govern de Salamanca. Amb la seva influència personal -cartes privades, pastorals, discursos a congressos internacionals- contribuí decisivament al reconeixement de la causa del Movimiento Nacional, legitimat per la Carta colectiva del episcopado español (1937), escrita per ell mateix.
No aconseguí, malgrat les pressions, la signatura del cardenal Vidal i Barraquer i s’adreçà públicament a José Antonio Aguirre per excusar l’afusellament de capellans bascs pels franquistes. En un acte religiós a Madrid (1939) rebé l’espasa victoriosa de Franco. A la pastoral Lecciones de la guerra y deberes de la paz (1939) revelà una certa actitud crítica davant la nova situació.
Apologeta activíssim, escriví més de tres-centes pastorals i uns setze llibres: María, Madre y Señora (1920), La Biblia y la predicación (1927), El evangelio explicado (1931), en quatre volums; La familia (1931); Por Dios y por España (1940), recull dels escrits de la guerra, etc. Fou membre de l’Academia Española i un gran propagandista de la “Hispanidad” (Discurso de la Raza, 1934).
Dades dels Països Catalans 