Arxiu d'etiquetes: 1939

Mercantil Valenciano, El

(València, 1 abril 1872 – 28 març 1939)

Diari liberal en castellà. Defensà els ideals republicans. Òrgan del partit demòcrata-progressista en el període 1882-88, esdevingué després seguidor de Salmerón. Va néixer com a continuació del “Diario Mercantil de Valencia” i fou dirigit en els primers temps per Pelegrí Garcia i Vicent Dualde.

Els seus lectors foren de la classe mitjana i assolí una gran popularitat durant la dictadura de Primo de Rivera, de la qual es manifestà contrari. Publicà una pàgina setmanal en català, titulada “País Valencià”, redactada per Eduard Buïl.

En iniciar-se la guerra civil deixà de sortir durant uns quants mesos i reaparegué el novembre de 1936, en arribar el govern de la República a València. Llavors fou òrgan del partit Izquierda Republicana.

Després de la guerra civil foren incautats els seus tallers i s’hi va imprimir “Avance”, “Levante” i “Jornada”.

Melià i Pericàs, Josep

(Artà, Mallorca, 19 març 1939 – Alcúdia, Mallorca, 22 juliol 2000)

Escriptor i polític. Llicenciat en dret, fou procurador en corts per elecció familiar. Periodista notable, s’ha especialitzat en temes polítics.

Després de crear, sense èxit, el Partit Nacionalista de Mallorca (1976), s’incorporà a la UCD i fou delegat de govern a Catalunya (1980-81).

Assagista brillant, ha publicat Cap a una interpretació de la història de Mallorca (1967), Els mallorquins (1967), Primer llibre de notes (1967, articles), La Renaixença a Mallorca (1968), Informe sobre la llengua catalana (1971), Estimem la nostra llengua (1973), Joan Miró, vida i gest (1973), La nació dels mallorquins (1977), Así cayó Adolfo Suárez (1981), Aquella al·lota ajaguda (1984).

Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Martí i Quinto, Rafael

(Mislata, Horta, 1939 – )

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. Fou membre del grup inicial de l’Equip Crònica i d’Estampa Popular de València. El 1974 participà en la mostra col·lectiva El realisme, avui, de la galeria Val i Trenta de València.

Algunes de les seves obres més significatives són Aquel gato de Picasso (1972), La delicada labor de castración (1973), De qué sirve un grito (1974) i L’Espill (1974).

Machado Ruiz, Antonio

(Sevilla, Andalusia, 26 juliol 1875 – Cotlliure, Rosselló, 22 febrer 1939)

Poeta. Hom sol adscriure’l a la Generació del 98, perquè la seva obra constitueix la versió lírica dels temes, de l’actitud espiritual i de la consciència dels homes que la formaren.

Durant la guerra civil es refugià a València i a Barcelona, i pel gener de 1939 s’exilià al Rosselló.

Llorca i Die, Ferran

(València, 3 març 1872 – Nauta Riva, Llenguadoc, 10 setembre 1939)

Periodista i erudit. Doctor en història i llicenciat en dret. Col·laborador d’“El Pueblo”, director d'”El Noticiero Sevillano” i redactor d'”El Liberal”, de Madrid (1902-07).

Gerent de l’editorial Española y Americana i director de l’editorial Prometeo de Blasco Ibáñez, amb la filla del qual, Llibertat, es casà (1991).

Autor de La Escuela Valenciana de Arquitectura (1932), Sublevación del infante don Jaime de Aragón, seguida de la de su hijo del mismo nombre (1462-1477) (1934).

Levante

(València, 15 abril 1939 – )

Diari matutí. Continuador d'”Avance”, fou fundat per FET y de las JONS i pertangué a la Cadena del Movimiento. Utilitzà la maquinària i les instal·lacions d’“El Mercantil Valenciano”, i aconseguí una notable difusió a tot el País Valencià.

El 1984 fou adquirit per Premsa Valenciana. Majoritàriament publica en castellà, encara que darrerament hi ha algunes pàgines en català.

Junta Central Fallera

(València, 1939 – )

(JCF)  Organisme. Exerceix la funció rectora i coordinadora en la celebració dels actes relacionats amb les falles. Substituí l’antic Comitè Central Faller, que datava del 1928.

Entre altres activitats, s’encarrega de la proclamació de les falleres majors, la coordinació de les diferents comissions de falles de València, i l’adopció de mesures de sanció per a les anomalies que sorgeixin entre les diferents comissions. A més, custòdia els arxius documentals de les comissions i pot fiscalitzar la seva comptabilitat.

La Junta també s’encarrega de crear i distribuir els sectors fallers, que agrupen territorialment les diferents comissions de falles. Té la seu a l’actual Museu Faller, de València.

Enllaç web:Junta Central Fallera

Institut d’Estudis Valencians

(València, 9 gener 1937 – 1939)

Institució. Creada pel Consell Provincial -a instàncies de la Conselleria de Cultura i especialment del seu cap, Francesc Bosch i Morata– per tal de crear i potenciar una infraestructura cultural autòctona. En fou president Josep Puche i Álvarez, i secretari general Carles Salvador i Gimeno. Tenia contactes amb l’Institut d’Estudis Catalans.

Hi havia la secció filològica, la històrico-arqueològica, la de ciències i la d’estudis econòmics, i hom hi incorporà el Museu de Prehistòria i el Centre d’Estudis Econòmics Valencians. Disposà la creació d’una Biblioteca del País Valencia.

A causa de les circumstàncies polítiques, desaparegué després de la guerra civil.

Hora de España

(València, gener 1937 – Barcelona, gener 1939)

Revista mensual, de crítica, assaig i poesia. Se’n van editar 23 números.

En foren capdavanters -amb col·laboració d’intel·lectuals catalans- Rafael Alberti, Luis Cernuda, Prados, etc. El secretari de redacció fou Joan Gil-Albert, valencià.

Constituïa l’òrgan dels escriptors que defensaven la legalitat republicana o el procés revolucionari.

Hilarió i Giner, Frederic

(Maó, Menorca, 1939 – )

Ceramista. Alumne de l’Escola Massana de Barcelona. Figurà entre els fundadors del grup “Sa Taula” (1964) i pertangué al Grup Menorca.

Les seves ceràmiques no funcionals han estat presentades en diverses exposicions individuals i col·lectives (Balears, Barcelona, Itàlia, Uruguai, etc), i han estat molt ben acollides per la crítica.

La seva activitat s’estén al camp dels tapissos i de l’escultura.