(València, 15 abril 1939 – )
Diari matutí. Continuador d'”Avance”, fou fundat per FET y de las JONS i pertangué a la Cadena del Movimiento. Utilitzà la maquinària i les instal·lacions d’“El Mercantil Valenciano”, i aconseguí una notable difusió a tot el País Valencià.
El 1984 fou adquirit per Premsa Valenciana. Majoritàriament publica en castellà, encara que darrerament hi ha algunes pàgines en català.
(València, 1939 – )
(JCF) Organisme. Exerceix la funció rectora i coordinadora en la celebració dels actes relacionats amb les falles. Substituí l’antic Comitè Central Faller, que datava del 1928.
Entre altres activitats, s’encarrega de la proclamació de les falleres majors, la coordinació de les diferents comissions de falles de València, i l’adopció de mesures de sanció per a les anomalies que sorgeixin entre les diferents comissions. A més, custòdia els arxius documentals de les comissions i pot fiscalitzar la seva comptabilitat.
La Junta també s’encarrega de crear i distribuir els sectors fallers, que agrupen territorialment les diferents comissions de falles. Té la seu a l’actual Museu Faller, de València.
Enllaç web: Junta Central Fallera
(València, 9 gener 1937 – 1939)
Institució. Creada pel Consell Provincial -a instàncies de la Conselleria de Cultura i especialment del seu cap, Francesc Bosch i Morata– per tal de crear i potenciar una infraestructura cultural autòctona. En fou president Josep Puche i Álvarez, i secretari general Carles Salvador i Gimeno. Tenia contactes amb l’Institut d’Estudis Catalans.
Hi havia la secció filològica, la històrico-arqueològica, la de ciències i la d’estudis econòmics, i hom hi incorporà el Museu de Prehistòria i el Centre d’Estudis Econòmics Valencians. Disposà la creació d’una Biblioteca del País Valencia.
A causa de les circumstàncies polítiques, desaparegué després de la guerra civil.
(València, gener 1937 – Barcelona, gener 1939)
Revista mensual, de crítica, assaig i poesia. Se’n van editar 23 números.
En foren capdavanters -amb col·laboració d’intel·lectuals catalans- Rafael Alberti, Luis Cernuda, Prados, etc. El secretari de redacció fou Joan Gil-Albert, valencià.
Constituïa l’òrgan dels escriptors que defensaven la legalitat republicana o el procés revolucionari.
(Maó, Menorca, 1939 – )
Ceramista. Alumne de l’Escola Massana de Barcelona. Figurà entre els fundadors del grup “Sa Taula” (1964) i pertangué al Grup Menorca.
Les seves ceràmiques no funcionals han estat presentades en diverses exposicions individuals i col·lectives (Balears, Barcelona, Itàlia, Uruguai, etc), i han estat molt ben acollides per la crítica.
La seva activitat s’estén al camp dels tapissos i de l’escultura.
(Sagunt, Camp de Morvedre, 1939 – )
Economista, periodista i polític. Estudià ciències econòmiques i periodisme. Després d’uns quants anys en què treballà com a economista, es dedicà al periodisme i muntà una editorial de publicacions infantils.
Formà part dels GARS (Grups d’Acció i Reflexió Socialista), grup que posteriorment passà a integrar el Partit Socialista del País Valencià. Amb la integració del partit valencià en el PSOE, fou elegit president de la diputació provincial de València (1979-83).
Posteriorment promogué, dins el PSPV-PSOE, el corrent denominat Democràcia Socialista.
(Énguera, Canal de Navarrés, 20 març 1867 – València, 1939)
Pintor i escultor. Germà de Jaume i nebot de Josep Ramon Garnelo i Gonzálvez. Aprengué escultura al taller de Josep Guzmán i Guallar (fins al 1890).
El 1891 anà a Roma, pensionat, on pintà molts quadres, la majoria de temàtica religiosa (Bacus nen i La mort del gladiador). Fou autor de La profecia de sant Vicent Ferrer relativa a Calixt III, Resurrecció de la filla de Jaire, El cardenal, etc.
Catedràtic de colorit i de composició a l’Acadèmia de Sant Carles, director del centre (1927) i acadèmic de Belles Arts de València. El 1939 fou nomenat director de l’Escola Superior de Pintura, Escultura i Gravat de Madrid.
(Palma de Mallorca, 1894 – 4 agost 1939)
Dirigent socialista. Electricista, membre de les joventuts socialistes, combaté (1919-21) els terceristes i l’escissió comunista i, juntament amb Llorenç Bisbal, s’oposà al verguisme (1922-23).
El 1922 fou vice-president de la Federació de Societats Obreres de Balears i president de l’Agrupació Socialista de Palma. A partir del 1925 figurà en la comissió executiva de la UGT de Balears i reorganitzà les joventuts socialistes (1927-30).
El 14 d’abril de 1931 es féu càrrec, amb Antoni Pol, del govern civil de Balears. Després fou elegit regidor (1931-33); per l’octubre de 1931, partidari de donar per acabada l’aliança amb els republicans, creà, amb Jaume Bauzà, un Partit Socialista Independent.
Tornà al PSOE (1933) i encapçalà aviat l’oposició als caballeristes dins la UGT i la Federació Socialista Balear, que presidí (1935 i 1936) i representà dins el comitè nacional del PSOE (1934-36).
Fou executat pels franquistes al final de la guerra civil.
(Maó, Menorca, 30 juny 1934 – 1939)
Setmanari. Òrgan de l’Ateneu Racionalista de Maó i de les Joventuts Llibertàries de Menorca.
Suspès arran dels fets d’octubre de 1934, reaparegué l’1 de juny de 1935. Continuà publicant-se durant els anys de la guerra civil.
(País Valencià, 1913 – 1939)
Organisme. Aplegà les cooperatives existents al País Valencià. Fou creada per Regina Lamo i Cebrià Gay. Tingué com a òrgan de premsa “La Cooperación” (València).
Reorganitzada el 1928, sota l’impuls de Vicent Genovès, es reféu de nou per a ingressar en la Federació Nacional de Cooperatives Espanyoles (1934).
Dades dels Països Catalans 