(Maó, Menorca, 30 juny 1934 – 1939)
Setmanari. Òrgan de l’Ateneu Racionalista de Maó i de les Joventuts Llibertàries de Menorca.
Suspès arran dels fets d’octubre de 1934, reaparegué l’1 de juny de 1935. Continuà publicant-se durant els anys de la guerra civil.
(País Valencià, 1913 – 1939)
Organisme. Aplegà les cooperatives existents al País Valencià. Fou creada per Regina Lamo i Cebrià Gay. Tingué com a òrgan de premsa “La Cooperación” (València).
Reorganitzada el 1928, sota l’impuls de Vicent Genovès, es reféu de nou per a ingressar en la Federació Nacional de Cooperatives Espanyoles (1934).
(Palma de Mallorca, 31 maig 1921 – 13 juny 1939)
Diari en castellà. Les seves instal·lacions foren comprades per la Delegación Nacional de Prensa de Falange Española per tal d’editar “Baleares”.
Propietat de Joan March i Ordinas, fou primerament representant d’un moderat liberalisme; després, amb la II República, anà passant a defensar postures de major conservadurisme. El primer director fou Joan Estelrich.
Publicà nombroses col·laboracions en català i significà dintre del periodisme insular un notable intent de renovació. Tingué destacats col·laboradors.
(València, 1883 – 6 març 1939)
Diari. Fou el segon i reeixit intent de Manuel Maria de Santana, propietari de “La Correspondencia de España” (de Madrid), de tenir un periòdic a València. De caire conservador, es destacà per l’afany informatiu, amb quatre edicions diàries.
Comprat pel partit Unió Valencianista (maig 1918), augmentà el to regionalista i dugué a terme campanyes autonomistes. Després entrà en decadència i fou un diari favorable a Primo de Rivera durant la dictadura, i republicà a partir del 1930.
Fou controlat per la UGT a partir de juliol de 1936.
(València, 1 desembre 1919 – 1939)
Organització obrera. Agrupà els sindicats adherits a la CNT del País Valencià, Múrcia i Albacete. Constituïda gràcies a la Federació de Treballadors Agrícoles de Llevant i a la Federació de Societats Obreres del Grau. El seu òrgan de premsa era “Solidaridad Obrera” de València.
Celebrà el seu primer congrés a València els dies del 1 al 3 de desembre de 1919, amb delegats de 142.943 obrers. En un segon congrés (Castelló de la Plana, desembre 1922) els treballadors afiliats foren 42.517. A partir del 1931 fou dominada majoritàriament pels trentistes.
Després del quart congrés (Alcoi, setembre 1932), amb delegats de 70.295 treballadors, els principals sindicats de València s’uniren als Sindicats d’Oposició.
Iniciada la guerra civil demanà el dret d’autodeterminació per a la “regió valenciana” (novembre 1936). El seu acord amb la UGT afavorí el desenvolupament de la col·lectivització agrària al País Valencià.
(Palma de Mallorca, 22 octubre 1922 – 1939)
Organització que agrupà els sindicats obrers de les Illes Balears adherits a la CNT. Celebrà el seu primer congrés a Palma, amb delegats de la ciutat, Manacor, Inca, Andratx i Alaior en nom de 1.113 afiliats.
En fou elegit secretari general Miquel Rigo. El seu òrgan de premsa fou “Cultura Obrera”. Fou reorganitzada el 1931 a Mallorca i, durant la guerra civil, pel febrer de 1938, a Menorca.
(País Valencià, 1932 – 1939)
Nucli escolta. Format durant la Segona República com a grup autònom dins l’organització Exploradores de España.
(Maó, Menorca, 1 març 1873 – 28 febrer 1939)
Diari conservador. El 1904 es decantà cap al maurisme. Durant la Segona República es mantingué dins la línia monàrquica i amb simpaties envers la CEDA.
Per l’agost de 1936 passà a les Agrupacions Socialistes menorquines, es fusionà amb el setmanari socialista “Justicia Social” i desaparegué.
Del 1927 al 1936 publicà “Pàgina menorquina”, bilingüe.
(el Barcarès, Rosselló, abril 1939 – fi 1942)
Camp de concentració. Organitzat a la platja, pel govern francès. Destinat als refugiats civils i militars que arribaren al territori de l’estat francès a la fi de la guerra civil del 1936-39 procedents de la zona republicana. En part hi havien passat dels camps organitzats al començament d’aquell any a Argelers i a Sant Cebrià de Rosselló.
D’una capacitat de 50.000 persones, n’arribà a contenir, el juny d’aquell any, de 70.000 a 80.000. El camp no fou mai considerat de caràcter repressiu, però als internats no els era permès d’abandonar-lo sense una autorització especial.
El setembre de 1939, al començament de la Segona Guerra Mundial, esdevingué camp d’instrucció dels tres regiments de voluntaris, formats amb refugiats d’aquest camp, i posat sota l’autoritat militar. Després de l’armistici del 1940 fou un punt de constitució de companyies de treballadors estrangers destinades a diverses localitats de la zona lliure de l’estat francès.
A la seva dissolució, la resta d’interns fou transferida a d’altres camps.
(Oriola, Baix Segura, 20 novembre 1897 – 24 juny 1939)
Escriptor. Era metge. El 1928 hagué d’abandonar la professió a causa de la tuberculosi que patia. Des d’aleshores visqué generalment retirat a Aigües de Busot (Alacantí).
És autor de les obres següents: Las huellas, novel·la (1929), Oriolanas (Cuadros y costumbres de mi tierra) (1930), Mis crónicas, recull d’articles (1932) i Naranjos y limoneros, novel·la (1934).
Dades dels Països Catalans 