Arxiu d'etiquetes: 1939

Aragall i Garriga, Jaume

(Barcelona, 6 juny 1939 – )

Tenor. Cantant d’òpera de fama internacional. De veu càlida i potent, triomfà a Itàlia i, des del 1965, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Ha cantat també en tots els grans teatres d’òpera del món i ha enregistrat diversos discs.

Especialista en òpera romàntica italiana i francesa. El 1998 va rebre la medalla d’or de la Generalitat de Catalunya i el premi Giuseppe Verdi a Busset.

Andrés i Llobet, Vicenç

(Barcelona, 26 juliol 1870 – 1939)

Comediògraf, poeta i periodista humorístic. Tipògraf d’ofici, col·laborà en diversos periòdics satírics i assolí una gran anomenada popular.

Dels seus llibres sobresurten les Humorístiques -vers i prosa- i les comèdies L’última pallissa i Quina dona tinc!.

Ampurias

(Barcelona, 1939 – 1983)

Revista de prehistòria i arqueologia. Publicada en llengua castellana, editada anualment pel Museu d’Arqueologia de Barcelona.

Fundada per Martín Almagro (que del 1939 al 1954 dirigí el Museu d’Arqueologia i les excavacions d’Empúries); hi publicaren importants historiadors.

A partir del 1983 es digué Empúries.

América Sánchez

(Buenos Aires, Argentina, 29 maig 1939 – )

(Juan Carlos Pérez Sánchez)  Fotògraf, il·lustrador i dissenyador gràfic. Fou professor a l’Escola Eina, de Barcelona, des del 1967.

La seva creació artística és preferentment constituïda per fotomuntatges de caràcter irònic a partir dels quals ha definit allò que anomena Foto-grafic Art.

Alòs-Moner i de Dou, Ramon d’

(Barcelona, 13 juny 1885 – 9 febrer 1939)

Bibliotecari i erudit. Va estudiar Ramon Llull, sobre el qual escriví treballs de bibliografia, com els Catàlegs (1918), i edità una selecció de poesies (1925) i una antologia de textos (1932).

Són importants les seves edicions de cronistes catalans (1932 i 1936), les publicacions sobre Arnau de Vilanova, i els estudis sobre Turmeda, els bestiaris i l’humanisme català. Mereix relleu el seu estudi sobre la influència de Dante en l’antiga literatura catalana.

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres i secretari de l’Institut d’Estudis Catalans.

Aldrich i de Pagès, Trinitat

(Vulpellac, Baix Empordà, 4 novembre 1863 – la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 13 gener 1939)

Poetessa. Nascuda en una família de la petita noblesa rural i de formació autodidàctica, conreà una poesia, tant en castellà com en català, de temes religiosos i patriòtics de gust renaixentista.

La seva obra ha estat recollida a Trinidad Aldrich. Su obra y su mundo (1969).

Ajut Infantil a Reraguarda

(Catalunya, 1937 – 1939)

(AIR)  Institució creada per la Generalitat, per tal de minorar les calamitats que la Guerra Civil causava als nens. Organitzada per la mestra Estel·la Cortics, la primera colònia s’instal·là a l’Estartit i després, el 1938, a Canet de Mar.

Acollia nens abandonats o orfes, principalment del nord de l’estat espanyol, de Madrid i d’Aragó, i els retornava als parents que legalment poguessin fer-se’n càrrec.

Pel gener del 1939 l’AIR quedà incomunicada de Barcelona i nombrosos nens foren portats a l’URSS, bé que alguns tornaren a Barcelona pocs dies després.

Agrupació Escola de Bibliotecàries

(Barcelona, 1930 – gener 1939)

(AEB)  Associació professional. Agrupava les alumnes sortides de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona, fundada el 1930.

L’any 1936 se’n separaren les bibliotecàries en exercici amb el nom d’Agrupació Professional de Bibliotecàries de Catalunya, que estava adherida a la FIAB.

Les dues agrupacions publicaren conjuntament el butlletí “AEB”.

Adserà i Riba, Enric

(Cabra del Camp, Alt Camp, 1 octubre 1939 – )

Pintor i pedagog. Es formà a Barcelona, a Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc, a més del contacte que tingué amb diversos artistes (Pla i Narbona). Treballà com a grafista i il·lustrador.

L’any 1960 s’establí als Països Baixos, on exercí la docència i assolí l’estil pictòric de la seva maduresa que es basa en un cert objectualisme de caire evocatiu.

Acadèmia de Farmàcia de Catalunya

(Barcelona, 1931 – gener 1939)

Institució fundada amb la finalitat d’impulsar l’aspecte científic de la professió. Fou acollida i sostinguda pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.

Entre el 1937 i el 1938 realitzà diverses activitats de caràcter científic i rebé protecció oficial.

Durant el curt període de la seva existència foren elaborats uns projectes molt ambiciosos, en forma de ponència, que romanen inèdits.