(Xella, Canal de Navarrés, 7 abril 1938 – Màlaga, Andalusia, 11 febrer 2017)
Historiador. Professor de la universitat de Màlaga i catedràtic d’institut.
Ha publicat el llibre Crisi i revolució al País Valencià (1917) (1968).
(Felanitx, Mallorca, 30 juny 1938 – 22 agost 2024)
Escriptor i filòleg. Estudià dret a la Universitat de Barcelona i es llicencià a la de Madrid (1960). És donà a conèixer amb la novel·la d’humor Història d’una dama i un lloro (1965).
El 1975 es llicencià en Filologia Romànica Hispànica i el 2002 esdevé catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears.
Ha escrit diversos llibres sobre rondallística i llengua catalana, i ha col·laborat en diverses revistes, en ràdio i en televisió. Ha obtingut diversos premis i distincions.
(Illes Balears, abril 1934 – 1938)
Grup polític. Fundat per la fusió dels partits Republicà Radical i Socialista Independent i de l’Acció Republicana de Mallorca; posteriorment s’hi afegiren les seccions d’Izquierda Comunista de Menorca i Eivissa.
Els dirigents principals foren Bernat Jofre, Francesc Carreras, Manuel Cirer (president honorari) i Emili Darder.
Adoptà un fort caràcter regionalista i defensà l’autonomia de les Illes i va publicar el setmanari “República”, el diari “Antorxa” i el butlletí “Mallorca Nova”, editat a Barcelona durant la guerra civil (1937-38).
(Benetússer, Horta, 18 maig 1938 – Berlin, Alemanya, 14 gener 1999)
Violinista. Ha estat deixeble de Joan Massià, a Barcelona, ciutat on oferí la seva primera actuació pública en 1952. Poc després actuà a Saragossa, València, Copenhague i d’altres ciutats.
Actuà novament a Barcelona en 1954. abans d’emprendre una àmplia sèrie de recitals a Dinamarca. El 1958 oferí un programa amb totes les sonates i partitures de Bach a Barcelona, València, Saragossa i Madrid.
S’establí a Alemanya, on fou primer violí en una orquestra de Colònia.
(Perpinyà, 1938 – )
Botànica i cariòloga. Estudiosa de la sistemàtica i de la cariologia de les umbel·líferes, principalment de les pirinenques.
Dirigí, d’ençà del 1978, el laboratori de botànica de la Universitat de Perpinyà.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 20 octubre 1938 – Fukuoka, Japó, 25 abril 1994 )
Pintor. Realitzà la seva formació a l’illa natal, València i alguns països europeus.
Obtingué el primer premi a la Biennal d’Art Universitari d’Eivissa.
Exposà a Barcelona en 1961. Ha presentat les seves obres a Alemanya.
(València, 1934 – 1938)
(APEV) Entitat privada. Creada amb les mateixes finalitats que l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.
Organitzà cursets de llenguatge i cursos per a infants. Publicà un butlletí per als mestres.
El 1936 realitzà una activa campanya a favor del decret de bilingüisme al País Valencià.
(València, 24 juliol 1938 – Alacant, 15 desembre 2018)
Poeta i assagista. Doctor en lletres, fou professor universitari als EUA. Es donà a conèixer a l’antologia de Poetes universitaris valencians (1962), i l’any següent assolí el premi Salvat-Papasseit amb El magre menjar (1963).
A més de les seves obres de poesia, és autor de Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis (1968), entre d’altres treballs de filologia. En els darrers anys ha defugit el realisme i s’ha situat en una via d’experiència individualista.
Com a crític i assagista també ha publicat diversos llibres.
(Sarrià, Barcelona, 1872 – Barcelona, 1938)
Pseudònim de l’actor i prestidigitador Francesc Augé i Vidal. S’inicià amb la Companyia de Maria Tubau.
Interpretà Pitarra, Guimerà, Vilanova, etc. Féu també teatre castellà, màgia i transformisme.
(Barcelona, 1856 – 1938)
Periodista i advocat. Ingressà a la carrera judicial.
Fou redactor i col·laborador de diverses publicacions periòdiques.
Dades dels Països Catalans 