Arxiu d'etiquetes: 1936

Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat

2 Respostes

(Catalunya, 24 abril 1932–1936 – 17 octubre 1978 – )

Organisme creat per decret de la conselleria de justícia i dret de la Generalitat. Format per un president, vint vocals i tres secretaries, amb la finalitat de preparar el text articulat dels avantprojectes de llei encomanats pel govern de la Generalitat de Catalunya, per a sotmetre’ls a l’aprovació del Parlament català, en les matèries de dret civil o administratiu local.

Preparà, entre altres, el de majoria i habilitació d’edat, el de capacitat jurídica de la dona, el de successió intestada, el de contractes de conreu, el de procuració de Catalunya, el de la llei municipal, el de tutela i curatela.

Funcionà fins que fou suspesa la funció parlamentària.

Un decret de l’any 1978 va restablir aquest òrgan consultiu del govern de la Generalitat.

Comissió d’Indústries de Guerra de la Generalitat

1 Resposta

(Catalunya, 7 agost 1936 – 11 agost 1938)

Òrgan creat per decret de la Generalitat de Catalunya.

Presidit per Josep Tarradellas, amb tres representants de la conselleria de defensa, tres de la d’economia, un de la de finances i un de la de governació (membres que posteriorment s’anaren ampliant), per tal de tendir a centralitzar la fabricació i emmagatzematge de material de guerra, cosa que féu sovint a través de simples intervencions en les empreses, sense expropiar-les ni estatitzar-les.

Després de moltes polèmiques entre el govern de la Generalitat i el de la República, aquest acabà expropiant les indústries de guerra de Catalunya per decret d’11 d’agost de 1938.

Comissariat d’Ordre Públic

1 Resposta

(Catalunya, octubre 1936 – 1939)

Organisme polític dependent de la conselleria de seguretat interior de la Generalitat de Catalunya.

Creat per a l’estudi de la reorganització dels serveis d’ordre públic i per a l’acoblament dins aquests dels d’investigació i les patrulles de control que duia a terme el Comitè Central de Milícies Antifeixistes.

Format pel secretari general d’ordre públic, el comissari general, el cap dels serveis i l’inspector general dels serveis.

Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya

4 Respostes

(Catalunya, 5 octubre 1936 – 1939)

Organisme dependent de la presidència de la Generalitat, dedicat a la propaganda política. Creat per decret, el primer d’aquest tipus en un país de l’Europa occidental.

Actuà a través de la premsa diària (“Comunicat de Premsa”, ciclostilat, en set llengües, inclosos el llatí i l’esperanto), de revistes, de quaderns fotogràfics, d’edicions en quatre llengües, sovint il·lustrades, del cinema, de mascotes, de discs, de cartells, de teatres de titelles, de cors de cantaires, de biblioteques ambulants.

Tingué un personal fix que arribà a 300 persones. El comissari fou Jaume Miravitlles.

Comissariat de l’Estatge

Deixa un comentari

(Catalunya, 18 setembre 1936 – gener 1937)

Institució creada per la Generalitat de Catalunya per a elaborar la política de l’habitatge, administrar -dissoltes les cambres de la propietat urbana- els béns immobles urbans i actuar com a organisme consultiu.

Havia d’ésser format pel conseller de justícia, com a president, i per representants del Front Popular i dels sindicats; aquests darrers, tanmateix, no hi aportaren llur col·laboració.

Fou dissolt pels Decrets de s’Agaró en ésser creada la Comissió per a l’Estudi del Règim Immobiliari.

Comissaria General de Banca, Borsa i Estalvi

Deixa un comentari

(Catalunya, 23 juliol 1936 – 9 gener 1937)

Organisme dependent de la conselleria de finances de la Generalitat de Catalunya, a fi de regular la funció bancària per evitar les sortides innecessàries de fons dels bancs i resoldre el problema del pagament de jornals.

Per decret del 8 d’agost s’articulà en tres comissaries delegades per a cada una de les funcions.

Per decret del 9 de gener de 1937 (formant part dels Decrets de s’Agaró) fou dissolta i substituïda pel Consell Superior del Crèdit i de la Banca, de caràcter consultiu, i pel Consell General de la Banca Catalana i el Consell General de l’Estalvi, de caràcter executiu.

Amb aquests canvis hom reforçà la intervenció de la Generalitat en la gestió del crèdit i de l’estalvi.

Comissaria General d’Assegurances

Deixa un comentari

(Catalunya, 28 juliol 1936 – 9 gener 1937)

Organisme creat per decret de la Generalitat de Catalunya, dependent de la conselleria de finances, a fi d’intervenir en el funcionament de les companyies i mutualitats d’assegurances.

Per decret del 9 de gener de 1937 (formant part dels Decrets de s’Agaró) fou creat el Servei Tècnic d’Assegurances, que havia d’exercir les funcions de la Comissaria General (vida, incendi, transports i diversos) i de la Comissaria d’Assegurances Socials (maternitat, accidents de treball, retir-vellesa).

Pel mateix decret fou creat el Consell General d’Assegurances, amb atribucions consultives i executives.

Col·lecció Cambó

Deixa un comentari

(Catalunya, 1929 – 1936)

Col·lecció d’obres d’art. Reunides pel polític Francesc Cambó entre els anys 1929-36 amb la intenció de completar les col·leccions oficials espanyoles del Museu del Prado i del Museu d’Art de Catalunya. Formada per seixanta obres, comprèn pintura italiana primitiva, del primer Renaixement i de l’època moderna.

Gairebé la meitat de les adquisicions foren aconseguides en la venda a París de la col·lecció de Joseph Spiridon. La resta d’obres foren adquirides en diferents ocasions i llocs, sempre amb l’assessorament d’experts.

A partir del 1937 la col·lecció fou disseminada entre Londres, Abbazzia i Rapallo, i posteriorment es traslladà en diferents parts a Montreux (Suïssa), Buenos Aires, Ginebra i París.

El 1991 s’aconseguí de reunir-la un altre cop i d’exposar-la completa, al Prado i a la sala de Sant Jaume de la Fundació “La Caixa”.

Seguint la voluntat de Cambó, cinquanta de les obres foren donades al Museu d’Art de Catalunya, i la resta fou regalada pel mateix Cambó a institucions i particulars.

Codina i Torner, Joan Maria

4 Respostes

(Miravet, Ribera d’Ebre, 1870 – Barcelona, 1936)

Director cinematogràfic. El 1908 dirigí Maria Rosa, film basat en l’obra d’Àngel Guimerà. El 1911 realitzà Lucha de corazones (rodada en un dia) i Amor que mata.

Dirigí també pel·lícules d’ambient taurí per a la productora Germans Cuesta de València (La lucha por la divisa, 1910; La barrera número trece, 1912). Per a la Condal Films dirigí La Pasionaria, amb Tórtola Valencia com a actriu.

Fou director artístic de la productora Studio, per a la qual realitzà llarg-metratges (La dama duende, 1919; El león, 1920).

Club Català

Deixa un comentari

(Barcelona, 1933 – 1936)

Entitat política nacionalista. Fundada com a escissió de Palestra.

Considerava inseparables l’ideari nacionalista i la causa obrera revolucionària. Els seus militants, obrers i, sobretot, universitaris, organitzats militarment, estudiaren tècniques militars i mètodes d’acció directa.

El 1936 ingressaren a les Milícies Pirinenques i a l’Escola de Guerra de la Generalitat.