Arxiu d'etiquetes: 1931

Rabaza Fuster, Julián

Deixa un comentari

(Cantavieja, Teruel, 8 març 1868 – València, 31 juliol 1931)

Religiós escolapi. Ocupà alts càrrecs de l’orde a la província valenciana, i en fou provincial el 1906. Fundà els col·legis d’Algemesí i del Grau de València.

Va escriure Escarceos literarios (1902), Poesías (1907), Memorias de un cronista de las fiestas de Urgel (1911), Historia de las Escuelas Pías (4 volums, 1917-18) i Heroísmo y santidad de la venerable madre María Ráfols (1926).

Fundà i dirigí la revista “Piedad y Letras”, i fou redactor de la “Revista Calasancia”.

Garcia i Romero, Anna Maria

1 Resposta

(Paterna, Horta, 16 febrer 1931 – )

Cantant. Usà el nom artístic d’Anna Maria Olària.

Ha obtingut èxits importants. El Cercle de Belles Arts de Madrid li concedí medalla d’or el 1962.

Ha actuat també en el cinema.

Ferrocarril d’Onda al Grau de Castelló

Deixa un comentari

(Barcelona, 1888 – 1931)

Companyia. Creada a Barcelona per tal de construir i explotar la línia del Grau de Castelló a Onda i la seva branca de Vila-real al Grau de Borriana. Fou inaugurada entre el 1888 i el 1907.

A partir de l’any 1931 l’estat se’n féu càrrec. Fou clausurada definitivament el 1963.

Excelsior

Deixa un comentari

(Eivissa, 1931 – 1936)

Periòdic en castellà. Aparegut com a setmanari catòlic de la Congregació Mariana, i després com a periòdic catòlic bisetmanal. Es decantà, en política, cap a la dreta.

Entre els orientadors, hi hagué els sacerdots Miquel Bonet (director), Amadeu Colom i Narcís Tibau, i tingué un bon nombre de col·laboradors joves.

Éveil Catalan, L’

4 Respostes

(Perpinyà, 1922 – 1931)

Periòdic bimensual. Successor de la “Renaissance Catalane”, com a “‘organe de défense des intérêts industriels et commerciaux'”, dirigit per Albert Janicot.

A partir del número 9, Just Calveyrach passà a director i el diari esdevingué més francament regionalista, defensor de “‘les traditions, la langue, les costumes, l’art et la littérature de notre patrie catalane'”.

Publicà regularment articles i poemes en català i obrí les seves columnes als texts i a les preocupacions dels catalans del sud de l’Albera. Tingué polèmiques, per això, amb “L’Indépendant”.

Jordi Artús, director des del 1924, en conservà la mateixa orientació.

Estatut d’Autonomia del País Valencià -1931-

5 Respostes

(País Valencià, juliol 1931 – 1936)

Projecte de llei, amb iniciativa fonamentalment blasquista. La negativa de nuclis republicans a secundar-lo originà un enfrontament entre l’anomenat Conjunció de Partits, per una banda, i la Dreta Nacional i el PURA, per l’altra, mentre creixia les aspiracions estatuàries de la població.

L’arribada del Bienni Negre (novembre 1933) paralitzà les campanyes. A partir del febrer de 1936 es reanimà amb més força que mai la campanya pro Estatut, aquesta vegada sostinguda tant pels fronts populars com pels ajuntaments i les diputacions que quedà esmorteïda per l’inici de la guerra civil, tot i que hom en coneix, almenys, tres avantprojectes que no prosperaren.

Estatut d’Autonomia de Mallorca i Eivissa -1931-

6 Respostes

(Illes Balears, juliol 1931)

Projecte de llei de règim autonòmic. sorgit de l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, el qual fou presentat per l’Associació per la Cultura de Mallorca, amb l’assentiment de les cambres de comerç i agrícola de Mallorca, en una assemblea de municipis i entitats insulars reunida al Teatre Principal de Palma de Mallorca del 20 al 23 de juliol de 1931.

Una organització apressada, una insuficient propaganda prèvia i, sobretot, la inassistència dels representants de Menorca i de l’ala esquerrana dels partits polítics (amb l’única excepció del Partit Republicà Federal) restaren molta transcendència a aquesta reunió, però no impediren que l’avantprojecte fos aprovat, amb poques esmenes, pels representants de les dues illes assistents.

Tanmateix, totes aquestes causes i la migrada audiència popular de que gaudí el projecte de l’estatut impediren que reeixís.

Cultura Valenciana

1 Resposta

(València, 1926 – 1931)

Revista trimestral. L’editava l’Acadèmia Valencianista del Centre Escolar i Mercantil, institució dependent dels jesuïtes.

Inseria treballs d’erudició i tenia l’annex d’uns almanacs de caràcter més aviat literari. Era bilingüe, però amb un notable predomini del català.

En els seus fascicles s’intercalaven els Annales de l’Amicorum J. L. Vives Associatio de València.

Cortade, Eugeni

1 Resposta

(Cotlliure, Rosselló, 1931 – Arles, Vallespir, 2001)

Escriptor i prevere. Mantenidor dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or i del Felibritge, i membre fundador del GREC i de l’IREC.

Autor de diverses monografies en francès i en català, entre les quals Cotlliure marítim (1967), Catalunya i la Gran Guerra (1969), La restauration de l’abbaye de Sanint-Martin-du-Canigou par Mgr de Carsalade du Pont (1972), Retables baroques du Roussillon (1973), Pézila-la-Rivière (1975) i L’Église de Collioure (1979).

Ciutat, La -diari Barcelona, 1931-

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 gener 1931 – juliol 1931)

Diari del migdia, després setmanari, de coalició d’esquerres.

Fundat per Marià Rubió i Tudurí i dirigit per Josep Maria Massip i Izabal.