(Menorca, març 1918 – març 1930)
(FOM) Organització sindical que reuní la majoria dels obrers de l’illa. Creada sota l’impuls del socialista Lluc Pons i Castell.
El seu quart congrés (es Castell, novembre 1922) decidí per majoria l’ingrés dins la CNT, després de la retirada dels partidaris de la UGT.
Posteriorment, sota la influència de Víctor Rotger, s’adscriví a la UGT de Balears.
(València, 21 juliol 1930 – Medina del Campo, Castella, 19 juliol 1996)
Actor cinematogràfic. De nom artístic Javier Escrivà. S’inicià en el teatre representant clàssics castellans.
Amb Molokai (1959) inaugurà una galeria de personatges espiritualistes, prosseguida en films com Milagro a los cobardes (1961); més tard en donà la contrafigura a El chulo (1973), La espuela (1976), Aquella casa en las afueras (1980), El tesoro (1988) i Tormento (1994).
Va morir en accident de cotxe.
(Perpinyà, 29 gener 1861 – 30 agost 1930)
Periodista satíric i humorista. Director i redactor en cap de “L’Indépendant” a partir del 1893, procurà de mantenir el programa “ni réaction, ni révolution”, defensant la llibertat i la justícia, sense confiar, però, en el moviment socialista.
En la seva crònica diària combaté el diari clerical i de dreta “Le Roussillon”.
Un recull de reportatges seus fou publicat sota el títol de Carnets de route de Jean-Paul (1931).
(València, 1930 – 1933)
(DRV) Partit polític conservador. Favorable a un cert reformisme d’inspiració cristiana. Fou fundada després de la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera, al voltant del “Diario de Valencia” i presidit per Lluís Lúcia. Durant la Segona República esdevingué la segona força del País Valencià.
El 1933 passà a formar part de la CEDA, la fundació de la qual va ésser impulsada pel mateix Lluís Lúcia.
El mateix any 1933 es fundà a València un grup de tendència similar, però obertament valencianista: Acció Nacionalista Valenciana.
(Alacant, 30 juliol 1930 – 23 novembre 2013)
Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.
És autor dels reculls poètics Primaveras de bronce (en col·laboració amb Tirso Marín Sessé), i En la cima (1954), del llibre El mendigo y otros cuentos (1955), i de les narracions Un agujero en la luz (1958), El lugar más lejano (1965) i La primera piedra (1966).
(Palma de Mallorca, maig 1930 – gener 1931)
Entitat política. Formada per un grup d’intel·lectuals de dreta i que ressuscità el periòdic “La Veu de Mallorca”,
S’uní amb el Centre o Partit Regionalista de Mallorca, fundat pel gener de 1931.
(Andorra la Vella, 7 setembre 1930 – )
Centre que acull i preserva la producció bibliogràfica andorrana i la relativa al Principat d’Andorra, independent del lloc de producció. La creació de la biblioteca fou iniciativa de la Societat Andorrana de Residents a Barcelona. La primera Biblioteca Nacional s’inaugurà a la Casa de la Vall.
Els fons bibliogràfics arribaren de diferents entitats i de particulars. El 1974 s’inaugurà la nova biblioteca amb el fons de la de la Casa de la Vall, augmentat per diverses adquisicions, donacions d’editorials i les obres de l’exposició del llibre català. A partir del 1980 també rebé les obres lliurades al Servei de Dipòsit Legal -que té la seu a la mateixa biblioteca- i la biblioteca del medievalista francès Philippe Wolff.
El fons fou destruït parcialment pels aiguats de l’any 1982, i el 1996 els fons andorrans i els serveis propis de la Biblioteca Nacional foren traslladats a la casa Bauró, una casa pairal del barri antic d’Andorra la Vella, mentre que la resta de fons i serveis constituïren la Biblioteca Pública del Govern.
Enllaç web: Biblioteca Nacional d’Andorra
(València, 22 octubre 1860 – Madrid, 28 juny 1930)
Pintor. Germà de Marià i de Josep, i deixeble d’aquest darrer. D’una tècnica precisa, s’especialitzà en temes històrics (Mort d’Alfons XII, 1887, Museu d’Art Modern de Barcelona; Sense absolució, 1893).
Com a retratista gaudí d’un gran prestigi a Madrid (Autoretrat, Museu de Belles Arts de València), on reeixiren els seus elegants retrats femenins.
(Gandia, Safor, 5 octubre 1930 – Madrid, 18 maig 2022)
“El Litri” Matador de toros. El sobrenom ja l’emprà el seu pare, torero andalús.
Prengué l’alternativa a València el 1950. S’ha caracteritzat per un estil d’alta qualitat artística i per un coratge excepcional.
(València, 13 setembre 1930 – octubre 1931)
Setmanari. Dirigit per Adolf Pizcueta. Representatiu de la burgesia esquerrana, lluità en favor de l’autonomia del País Valencià i fou portaveu de l’Agrupació Valencianista Republicana.
Era redactat íntegrament en català. En sortiren 32 números; a la seva darrera etapa alterà la periodicitat i aparegué, per raons tàctiques, com a full gratuït de propaganda.
Dades dels Països Catalans 