(Olot, Garrotxa, 19 març 1872 – Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 16 juliol 1923)
Escriptor i pintor. Fill i deixeble de Josep Berga i Boix.
Col·laborà a “Catalunya artística” i a “L’Esquella de la Torratxa”, i fou director de “L’Olotí”.
Escriví obres de teatre: La borda (1902), La festa de Sant Ferriol, etc, i narracions breus.
(Barcelona, 27 abril 1923 – Sant Climent de Llobregat, Baix Llobregat, 5 abril 2010)
Metge. Fill de Lluís Barraquer i Ferré. És llicencià el 1947 a Barcelona.
Director de neurologia de l’hospital de Sant Pau i professor de la Universitat de Barcelona i de la de Navarra.
És autor d’un gran nombre de treballs sobre la seva especialitat: el sistema piramidal (1952), el sistema límbic (1955), el to muscular (1957), la fisiopatologia de l’espasticitat (1972) i de la patologia vascular cerebral (1972) entre molts altres.
(Reus, Baix Camp, 8 setembre 1923 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 30 maig 2000)
Escalador. Vinculat al Club Muntanyenc Barcelonès (1941) i soci del Centre Excursionista de Catalunya (1947), on era membre dels respectius grups d’escalada (GAM i CADE).
El 1944 fundà a Sant Cugat una delegació del Club Muntanyenc Barcelonès, que el 1963 es constituí com a Club Muntanyenc Sant Cugat, entitat que presidí (1969-72).
Difusor de l’excursionisme i l’escalada, durant més de 20 anys publicà diversos llibres fruit de la seva activitat iniciada ja a la dècada del 1940, juntament amb treballs sobre història de l’excursionisme i l’escalada a Catalunya.
Alguns exemples són: Montserrat pam a pam (1977), Sant Llorenç pam a pam (1979), Història d’una pedra: dels cinquanta anys d’escalades al Cavall Bernat (1985), Les nostres muntanyes (1990), Les primeres del GAM en el seu cinquantenari (1991), on coordinà altres autors, i Excursionistes Recordats (1996).
El 1978 fundà el grup Cavall Bernat i creà el museu del mateix nom.
En reconeixement a la seva trajectòria rebé diverses distincions, com la Medalla de Plata de la FEM (1972) i la Medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1991).
(Torelló, Osona, 1847 – Barcelona, 2 maig 1923)
Metge. Completà els estudis professionals a Alemanya, i durant la guerra francoprussiana va servir en els hospitals de campanya alemanys.
Deixeble de Letamendi, propagà el sistema vegetarià i la hidroteràpia, i s’interessà per l’homeopatia.
Professor auxiliar de la Facultat de Medicina, col·laborà en nombroses revistes i escriví les obres Cartas médico-quirúrgicas sobre el terreno durante la última guerra franco-alemana (1872), Tratado de oncología o de los tumores (1874), Tuberculosis militar aguda (1878), La curacion de la sífilis por medio de las inyecciones hipodérmicas (1872), entre d’altres.
Dirigí l’Enciclopedia médico-farmacéutica i presidí l’Acadèmia Mèdico-farmacèutica de Barcelona.
(Barcelona, 28 juliol 1854 – 11 juliol 1923)
Escultor. Autor de l’escultura amb que culmina el monument barceloní a Colom (1886) i del baix relleu del frontó en corba del pòrtic monumental de l’hospital Clínic (1908), al·lusiu a la història de la medicina.
La seva obra té dues etapes, justificades per la seva cronologia, i que comprenen un art sentimental, classicista i adotzenat com La caritat (1901), i un art de línia goticista i modelat fos dins la mentalitat del Modernisme, com és el cas de La llum del món (1905).
(Barcelona, 1923 – 1926)
(ACAEP) Entitat científica. Creada a la Universitat de Barcelona, per tal d’agrupar les activitats del laboratori d’antropologia, l’arxiu d’etnografia i folklore i el seminari de prehistòria.
Publicà un “Butlletí”, amb col·laboracions dels més eminents especialistes, així com notícies d’interès científic i recensions bibliogràfiques.
(Figueres, Alt Empordà, 25 setembre 1841 – Lloret de Mar, Selva, 28 desembre 1923)
Polític i veterinari. Era amic de Josep Rubau i Donadeu, i el 1864 fou elegit secretari del comitè empordanès del partit democràtic; conspirà contra Isabel II de Borbó i fou regidor de l’ajuntament de Figueres en ésser destronada la reina.
El 1871 dirigí el setmanari “El Ampurdanés”, fundat el 1860. El febrer de 1872 fou votat alcalde de Figueres.
És autor d’El republicanismo ampurdanés desde 1868 hasta 1914, que formà part del llibre Historia crítica de los hombres del republicanismo catalán en la última década (1905-14).
Com a veterinari, participà en la creació de la Liga Nacional de Veterinarios Españoles (1883) i fou el primer president del Col·legi de Veterinaris de Girona (1906-23).
Constituí a Figueres un laboratori municipal on estudià la triquina, la tuberculosi i la fil·loxera. Introduí a l’estat espanyol el consum de carn de cavall, amb autorització del 1914.
(Barcelona, 1923 i 1988 – )
(ASCF) Publicació de la Societat Catalana de Filosofia, filial de l’IEC, de la qual aparegué un volum (1923), amb diversos treballs, una crònica de les tasques de la Societat i del moviment filosòfic als Països Catalans i bibliografia.
La seva publicació ha estat represa l’any 1988 (número II), sota la direcció provisional de Jordi Sales. Posteriorment han aparegut els números III (1989) i IV (1990-91).
(Reus, Baix Camp, 7 abril 1923 – 18 juliol 2022)
Escriptor i poeta. Ha estat un dels principals promotors de les activitats culturals a Reus, sobretot al Centre de Lectura.
Poeta realista, reflecteix el món, de vegades ferreny o desolat, de cada dia. Ha publicat diversos llibres de poesia.
En prosa, és autor de L’agulla en un paller (1981), l’assaig No hi ha festa que valgui (1984), els reculls d’articles De Reus estant (1995) i Tomb de ravals (1998), la peça de teatre Història sentimental (1993), la novel·la El camí dels morts (1996) i les narracions Històries de la plaça de Prim (1997) i Història gràfica del Reus contemporani (1987).
De 1986 a 1993 va ser senador.
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 18 març 1923 – Poblet, Conca de Barberà, 20 abril 2004)
Historiador. Ingressà al monestir de Poblet el 1946.
És autor de diversos estudis sobre la història del monestir i de la comarca, entre els quals Les granges de Poblet al segle XV, Premi Jaume Carner i Romeu de l’Institut d’Estudis Catalans, 1969, L’Espluga de Francolí de 1079 a 1200, publicat el 1966 i premi Larratea de l’IEC 1969, i Història de Poblet (1974).
El 1979 fou nomenat membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. L’any 1997 rebé la Creu de Sant Jordi.
Dades dels Països Catalans 