Arxiu d'etiquetes: 1923

Bru i Llop, Roser

(Barcelona, 15 febrer 1923 – Santiago de Xile, Xile, 26 maig 2021)

Artista, pintora i gravadora. El 1939 va anar a viure a Xile. Des del 1958 féu estades periòdiques a Barcelona. S’inicià en el gravat al taller “99”.

Ha il·lustrat importants llibres de poesia. Diez odas para diex grabados de Roser Bru, de Pablo Neruda.

Té obres als museus d’art contemporani de Santiago de Xile, Río de Janeiro, Concepción i al Metropolitan de Nova York. Fou professora a la universitat catòlica de Santiago de Xile.

Bosch i Alsina, Ròmul

(Calella, Maresme, 8 agost 1846 – Barcelona, 14 febrer 1923)

Polític, comerciant i navilier. Armador a Cuba, de tornada a Catalunya fou un dels fundadors de la companyia naviliera Pinillos (1884) i de Crèdit & Docks i creà diverses fàbriques i empreses, fou vice-president de la junta d’obres del port de Barcelona (1900) i en dirigí les obres d’ampliació i modernització.

Diputat per Barcelona (1899), senador (1901) i alcalde d’aquesta ciutat (1905).

Reuní una important col·lecció numismàtica.

Borinot, El

(Barcelona, 29 novembre 1923 – 2 juny 1927)

Setmanari humorístic. Fundat per Lluís Bertran i Pijoan i Josep Aragay. Creat amb intenció política, iniciada la Dictadura de Primo de Rivera, és un precedent d’“El Be Negre”.

A més dels articles, en llur majoria anònims, de to literari i polític, reproduïa texts i facsímils de publicacions vuitcentintes com a contrast amb l’actualitat política: hi col·laboraren dibuixants com Apa, D’Ivori i Quelus.

Després de 184 números, no pogué sobreviure a la censura.

Bo i Singla, Ignasi

(el Vendrell, Baix Penedès, 1872 – Barcelona, 1923)

Periodista. Treballà de tipògraf i col·laborà a “Idea Nova” i “El Igualadino”.

Afiliat al partit republicà federal, fou processat i empresonat (1896), considerat autor de fulls subversius.

Dirigí més tard “La Autonomía”, de Reus, i “El Campesino”, òrgan de la federació de rabassaires. Col·laborà a “El Poble Català” (1916) i després a “La Veu de Catalunya” amb el pseudònim de Roc Guinart.

Entre les seves obres figuren Montjuich: notas y recuerdos históricos (1917) i Marina catalana medieval (1922).

Bisbe i Latorre, Aureli

(Barcelona, 1923 – 2 setembre 2005)

Argenter. Format a l’obrador del seu pare i a l’Escola Massana.

Fou un dels fundadors de l’equip La Cantonada (1960), que el 1963 es féu càrrec d’“Ars Sacra”. El 1972 creà l’estudi de disseny A. Bisbe. Obrí botiga a Barcelona, a l’edifici de la Pedrera.

Ha exposat a Segòvia, Madrid, Nova York i, periòdicament, a Munic.

Entre les seves obres sobresurten les ensenyes de l’abat Aureli M. Escarré i les realitzacions per a l’Ajuntament de Barcelona.

Biblioteca Balmes

(Barcelona, 1923 – )

Biblioteca pública de ciències eclesiàstiques. Fundada per Ignasi Casanovas.

Administrada per la fundació Balmesiana i especialitzada en religió i filosofia, conté més de 35.000 volums. Entre les obres del seu fons cal fer esment de la biblioteca particular de Jaume Balmes.

Publica l’“Analecta Sacra Tarraconensia” i la “Bibliografia hispánica de ciencias histórico-eclesiásticas”.

Enllaç web:  Biblioteca Balmes

Berga i Boada, Josep

(Olot, Garrotxa, 19 març 1872 – Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 16 juliol 1923)

Escriptor i pintor. Fill i deixeble de Josep Berga i Boix.

Col·laborà a “Catalunya artística” i a “L’Esquella de la Torratxa”, i fou director de “L’Olotí”.

Escriví obres de teatre: La borda (1902), La festa de Sant Ferriol, etc, i narracions breus.

Barraquer i Bordas, Lluís

(Barcelona, 27 abril 1923 – Sant Climent de Llobregat, Baix Llobregat, 5 abril 2010)

Metge. Fill de Lluís Barraquer i Ferré. És llicencià el 1947 a Barcelona.

Director de neurologia de l’hospital de Sant Pau i professor de la Universitat de Barcelona i de la de Navarra.

És autor d’un gran nombre de treballs sobre la seva especialitat: el sistema piramidal (1952), el sistema límbic (1955), el to muscular (1957), la fisiopatologia de l’espasticitat (1972) i de la patologia vascular cerebral (1972) entre molts altres.

Barberà i Suqué, Josep

(Reus, Baix Camp, 8 setembre 1923 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 30 maig 2000)

Escalador. Vinculat al Club Muntanyenc Barcelonès (1941) i soci del Centre Excursionista de Catalunya (1947), on era membre dels respectius grups d’escalada (GAM i CADE).

El 1944 fundà a Sant Cugat una delegació del Club Muntanyenc Barcelonès, que el 1963 es constituí com a Club Muntanyenc Sant Cugat, entitat que presidí (1969-72).

Difusor de l’excursionisme i l’escalada, durant més de 20 anys publicà diversos llibres fruit de la seva activitat iniciada ja a la dècada del 1940, juntament amb treballs sobre història de l’excursionisme i l’escalada a Catalunya.

Alguns exemples són: Montserrat pam a pam (1977), Sant Llorenç pam a pam (1979), Història d’una pedra: dels cinquanta anys d’escalades al Cavall Bernat (1985), Les nostres muntanyes (1990), Les primeres del GAM en el seu cinquantenari (1991), on coordinà altres autors, i Excursionistes Recordats (1996).

El 1978 fundà el grup Cavall Bernat i creà el museu del mateix nom.

En reconeixement a la seva trajectòria rebé diverses distincions, com la Medalla de Plata de la FEM (1972) i la Medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1991).

Badia i Andreu, Salvador

(Torelló, Osona, 1847 – Barcelona, 2 maig 1923)

Metge. Completà els estudis professionals a Alemanya, i durant la guerra francoprussiana va servir en els hospitals de campanya alemanys.

Deixeble de Letamendi, propagà el sistema vegetarià i la hidroteràpia, i s’interessà per l’homeopatia.

Professor auxiliar de la Facultat de Medicina, col·laborà en nombroses revistes i escriví les obres Cartas médico-quirúrgicas sobre el terreno durante la última guerra franco-alemana (1872), Tratado de oncología o de los tumores (1874), Tuberculosis militar aguda (1878), La curacion de la sífilis por medio de las inyecciones hipodérmicas (1872), entre d’altres.

Dirigí l’Enciclopedia médico-farmacéutica i presidí l’Acadèmia Mèdico-farmacèutica de Barcelona.