(Palma de Mallorca, 1 maig 1853 – 24 febrer 1923)
Dirigent republicà i militar. Fou regidor de Palma de Mallorca en tres períodes (1891-95, 1899-1901 i 1903-05).
Adherit al republicanisme progressista, fou redactor de “La República” (1892-94) i de “La Unión Republicana” (1896-1904) i, també, membre dels directoris de la coalició d’Unió Republicana el 1893 i del Partit d’Unió Republicana el 1896.
Participà, posteriorment, en la conjunció republicano-socialista a Mallorca (1910-11).
(Palma de Mallorca, 1914 – 1923)
Setmanari bilingüe i humorístic.
(Palma de Mallorca, 1846 – València, 1923)
Assagista, periodista i poeta. Fou bibliotecari a la Biblioteca Provincial de València i redactor del diari “Las Provincias”.
Publicà diversos llibres d’assaig en castellà. El titulat Floriloquio modernista por el Doctor Tiquis Miquis (1907) reflecteix el seu conservadorisme literari romàntic.
Escriví en català alguns poemes de caire romàntic floralesc dins un estil sobri i un to intimista.
(País Valencià, 1923 – 1936)
Organisme. Reuní els grups comunistes del País Valencià i Múrcia, creat com a organització regional del PCE. Julià Gorkin i Hilari Arlandis en foren inicialment els dirigents més importants.
Durant la guerra civil tingué “Frente Rojo” com a òrgan de premsa.
(Artà, Mallorca, 12 febrer 1856 – Palma de Mallorca, 10 agost 1923)
Escriptor i traductor. Estudià dret a Barcelona i Madrid. Catedràtic de literatura, traduí al castellà Heine (Cuadernos de viaje, 1892), Schiller (Poesías líricas, 1909), una antologia de poetes lírics italians (1889) i edità els estudis Fundaciones españolas en Roma (1911) i Influència de la lengua y la literatura italiana en el castellano (1913).
Escriví Páginas mallorquinas (1912), visió contrària al moviment de la Renaixença. Poeta en llengua castellana, les seves obres Primicias (1884), Saludos (1887), Poesías (1900) foren traduïdes a diversos idiomes. Fou membre de l’Academia Española i de la de San Fernando, entre d’altres.
(València, 24 febrer 1868 – 18 octubre 1923)
Periodista i comediògraf. Redactor del diari “Las Provincias”. Hi féu sobretot crítica taurina (amb el pseudònim Latiguillo) i articles sobre qüestions cinegètiques (amb el de Juan Palomo).
Escriví, per al teatre, Ojo por ojo, El buque nacional, Huelga de cocheros, Rojo y verde, Temple aragonés i altres obres còmiques. És autor, també, d’una novel·la curta, de costums populars: Bous de poble (1914).
Fou president de l’Associació de la Premsa Valenciana, el 1922.
(València, 1838 – Madrid, 6 juny 1923)
Periodista i polític conservador. Fundà i dirgí “El Eco del Turia”, que esdevingué diari amb el títol “El Eco de Valencia”, i dirigí (1863) “El Valenciano”.
Fou governador civil de Pontevedra, Burgos, Biscaia, les Illes Balears, Alacant, Granada i la Corunya.
Publicà una Guía de Valencia.
(València, 15 febrer 1922 – 15 agost 1923)
Publicació mensual política. Fundada i dirigida per Vicent Tomàs i Martí. Arribà fins al número disset.
D’orientació estrictament nacionalista, era adreçada al públic de les comarques agrícoles.
(Perpinyà, 1923 – )
Entitat literària creada per la Colla del Rosselló, al capdavant de la qual hi havia Horaci Chauvet.
Des del 1924 ha organitzat anualment, els darrers dies de maig, els Jocs Florals de la Ginesta d’Or al Teatre Municipal de Perpinyà o a la sala Aragó de la casa de la ciutat, en els quals és admesa la participació en llengua catalana i francesa. Consta de 22 mantenidors.
La primera celebració, que tingué lloc el 1924, coincidint amb el sisè centenari dels Jocs Florals de Tolosa de Llenguadoc, adquirí un relleu extraordinari, ateses les circumstàncies per què passava la cultura catalana durant la dictadura de Primo de Rivera.
Aquests Jocs Florals han facilitat algunes revelacions importants, com la del poeta Jordi Pere Cerdà.
(Cameles, Rosselló, 1923 – Tuïr, Rosselló, 18 desembre 2021)
Escriptora en francès. Ha exercit de mestra a la Catalunya Nord i des del 1978 s’ha dedicat especialment a l’estudi i a la divulgació de qüestions frontereres, la condició femenina a la Catalunya Nord i l’ecologia, en particular a la seva regió natal, els Aspres.
Ha participat en una històrica emissió de televisió, intitulada Quatre femmes dans le Roussillon (1972) i, arran del catastròfic incendi dels Aspres del 1976, ha escrit Quand on avait tant de racines (1977), llibre testimoni de gran difusió.
Ha col·laborat a “L’Indépendant” i a “Truc”.
Dades dels Països Catalans 