(Barcelona, 1921 – 15 desembre 1972)
Pintor. Ha destacat com a paisatgista i pintor de monuments.
Conreà també el dibuix i l’aquarel·la.
Fàbregas i Ballús, Emili
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1921
Dato Iradier, Eduardo
(A Corunya, Galícia, 1856 – Madrid, 8 març 1921)
Polític. El 1889 fou nomenat ministre de governació del govern de Silvela-Polavieja. Nomenà d’alcaldes coneguts catalanistes (doctor Robert, Font de Rubinat, Yxart), però reprimí amb força el Tancament de Caixes.
La seva actitud i la política immobilista del govern foren la causa que el Centre Nacional Català organitzés la xiulada de què fou objecte el 4 de maig de 1900 durant la seva visita a Barcelona.
El 1913 formà govern i el 18 de desembre de 1913 féu aprovar el decret llei de la creació de mancomunitats de diputacions, que donava satisfacció a una gran part de les exigències de la Lliga Regionalista.
L’any 1920 fou nomenat cap del govern en una situació de crisi social a Catalunya. Féu costat totalment als mètodes del general Martínez Anido a Barcelona per reprimir el moviment obrer (llei de fugues).
Morí víctima d’un atemptat dut a terme per sindicalistes catalans.
Blajot i Pena, Jordi
(Barcelona, 1921 – 8 novembre 1992)
Escriptor i jesuïta. Residí molts anys a Madrid. És autor d’alguns llibres de poesia en castellà.
Birba i Perramon, Llorenç
(Camprodon, Ripollès, 26 juliol 1921 – 21 setembre 2016)
Escriptor, historiador i industrial. És autor del llibre de divulgació La Vall de Camprodon, aparegut el 1962, així com de diversos articles sobre la comarca.
Durant molts anys va regentar el negoci familiar de galetes Birba.
Bauzà i Navarro, Teresa
(Barcelona, 1921 – ? )
Pintora i gravadora. Ha obtingut diversos premis.
Ha destacat pintant temes florals i natures mortes.
Barcelona, Conferència de -1921-
(Barcelona, 1921)
Conferència internacional en la qual hom signà una convenció per a la regulació del trànsit a les vies marítimes i ferroviàries.
Baratta i Oliver, Faust
(Barcelona, 1881 – 1939)
Escultor. Fill de Faust Baratta i Rossi. Deixeble de l’Escola de Llotja, estudià amb una beca a París, i quan tornà continuà la professió i el taller del pare.
Treballà en marbre, bronze, vori i també conreà la joieria. És autor d’una font del parc de Montjuïc.
Fou el pare de Faust Baratta i Ruiz (Barcelona, 1921 – 1960) Dramaturg. Autodidacte, escriví primer en castellà i, més tard, féu conèixer en català La presó sense reixes (1954), Camí d’esperança (1957) i A reveure, papà (1958).
Palau i Ferré, Maties
(Montblanc, Conca de Barberà, 24 agost 1921 – 1 gener 2000)
Pintor. Participà en algunes edicions del Saló d’Octubre de Barcelona (1955-57). Després d’exposar a Madrid i a Londres rep diverses beques del govern francès per ampliar la seva formació a París (1957-61)
Conrea un figurativisme expressionista i constructiu, progressivament abocat al decorativisme. Ha obtingut notables èxits entre el públic nord-americà.
Arran d’un plet que tingué amb un marxant, del 1974 al 1985 va cremar tot allò que pintava en senyal de protesta, i fins el 1989 no permeté que es fes cap exposició amb la seva obra.
A partir del 1989 deixà de pintar amb oli i va començar a utilitzar la tinta xinesa, i va començar a exposar en galeries no comercials i en museus, així com una gira americana.
Ha estat sempre vinculat amb la defensa de la pau i la llibertat, i el seu compromís amb la humanitat féu que donés molts dels seus quadres per a projectes socials i culturals.
L’any 2001 s’obrí a Montblanc el Museu d’Art Palau Ferré.
Montaner i Vila, Ramon de
(Canet de Mar, Maresme, 1832 – Barcelona, 16 juny 1921)
Editor. El 1868 fundà a Barcelona, amb Francesc Simon i Font, l’editorial Montaner i Simon, que s’especialitzà en diccionaris, enciclopèdies i obres il·lustrades, i obtingué premis en diversos certàmens i exposicions.
Li atorgaren el títol de comte de la Vall de Canet (1909).
Heretà del seu pare el castell de Santa Florentina, que féu restaurar per Lluís Domènech i Montaner.
Monsalvatje i Iglésias, Francesc-Xavier
(Olot, Garrotxa, 19 gener 1881 – 26 febrer 1921)
Escriptor i pintor. Era fill de l’historiador Francesc Monsalvatje i Fossas.
Col·laborà a “Joventut”, “Lo Geronès”, etc.
Féu política catalanista a Girona, d’on fou regidor per la Lliga Regionalista.
Publicà Ombres (1906), Terra de gestes i beutat: Girona (1917), L’anell triangular de la Deessa, Guía de Gerona y su provincia (1917) i les riques Proses del viure a Solius (1922).
Fou, alhora, pintor i artesà d’objectes de fusta.
Dades dels Països Catalans 