Arxiu d'etiquetes: 1921

Manaut i Taberner, Pere

(Llívia, Baixa Cerdanya, 1859 – Barcelona, 1921)

Metge i escriptor. Estudià a Barcelona. Fou metge de la Casa de la Lactància i Casa-Bressol i de l’hospital de la Santa Creu de Barcelona.

Publicà nombrosos treballs a revistes professionals; el 1883 fundà la “Revista de Higiene”, i el 1886, el “Boletín de Medicina y Farmacia”.

Col·laborà a la premsa política del seu temps, com a “La Renaixensa”, “L’Esquella de la Torratxa”, “L’Aureneta” i “Cu-cut!”, sovint amb els pseudònims d’Enric Xarau i Jordi Muntaner, i obtingué premis en certàmens literario-patriòtics.

Publicà obres de tema mèdic, com Banys de mar (1901), Higiene del ciudadano (1881) i Fecundació artificial humana (1882), i de tema històric i literari, com La prostitución (1894), L’abim (1911) i Blanca d’Alemany, teatrals, com Lo trinxeraire (1899) i Misèria! (1912), una novel·la i unes Tradicions de Llívia, publicades a la “Lectura Popular”.

Mainada, La

(Barcelona, 10 juny 1921 – 23 novembre 1923)

Setmanari infantil il·lustrat. Fundat i dirigit per Avel·lí Artís, intentà de renovar les fórmules d’“En Patufet” i donar als infants una revista àgil i pregonament catalana.

Tingué com a col·laboradors molts escriptors i il·lustradors. Publicava un fulletó amb novel·les infantils, i edità dos almanacs.

La dictadura de Primo de Rivera en prohibí la publicació quan havia arribat al número 129.

Macià i Vives, Carles

(Barcelona, 5 setembre 1921 – 16 juliol 2021)

Escriptor. Professor mercantil. Guanyà el premi Joan Santamaria (1962), amb Tant o més que a viure, i el Joaquim Ruyra (1964), amb Un paracaigudes sobre la vall Ferrera. Publicà La nostra terra de cada dia (1964, premi Víctor Català 1963) i col·laborà habitualment a “Cavall Fort”.

També ha publicat el recull de contes Fer córrer el temps (1979), les narracions La raverència i Un home contra el gel (1982), El temple de Xac-Mool (1978), Històries de prop i de lluny (1980) i Els remences Sobremunt (1992).

López i Batllori, Narcís

(Barcelona, 1921 – 1980)

Advocat i escriptor. Fill de Josep Maria López-Picó.

Cap lletrat de la diputació barcelonina, s’especialitzà en temes jurídics, i publicà Consideracions sobre el dret en la doctrina de Jaume Balmes (1954) i El pensament de Torras i Bages sobre algunes qüestions públiques (1961).

Llovet i Verdura, Joaquim

(Mataró, Maresme, 14 novembre 1921 – 27 agost 2017)

Historiador i escriptor. Ha publicat diversos articles d’investigació històrica i ha defensat la data de 1378 com la del primer fogatge o cens realitzat a Catalunya, contra la tesi que defensava la de l’any 1359.

És autor de l’obra, en dos volums, La ciutat de Mataró (1959-61), així com de Mataró 1680-1719: pas de vila a ciutat i a cap de corregiment (1966), Carta a Veracruz (1974) i Tràfic colonial, bloqueig marítim i comerç de neutrals (1986), entre d’altres.

Llorens i Torres, Modest

(Barcelona, 1835 – Madrid, 1921)

Escriptor i advocat. Fou secretari de Francesc Permanyer quan aquest fou nomenat ministre d’ultramar. Ingressà al cos d’advocats de l’estat i ocupà diversos càrrecs al ministeri de finances.

Publicà en castellà diverses col·laboracions a la premsa periòdica, alguns assaigs i tres comèdies.

Lectura Popular

(Barcelona, maig 1913 – maig 1921)

Col·lecció literària d’autors catalans d’aparició setmanal. L’editor i director fou Francesc Matheu a través de l’editorial Ilustració Catalana.

Presentava una breu selecció de cada autor amb una biografia. N’aparegueren 364 títols, aplegats després en 21 volums.

Més que un esperit selectiu, tenien una ambició de totalitat, per bé que alguns noucentistes no hi foren inclosos perquè no admetien l’ortografia vuitcentista de Matheu.

Lasarte i de Janer, Josep Maria

(Barcelona, 19 març 1857 – 20 abril 1921)

Escriptor, periodista i autor teatral. Casat amb l’escriptora Carme Karr, foren els pares de l’enginyer Joan de Lasarte i Karr.

Fou un dels fundadors del Centre Català.

Publicà obres diverses i desiguals: Regional (1888), en poesia; L’as d’oros (1881) i Justícia catalana (1887, en col·laboració), en teatre, i la sarsuela El rei de la broma (1881).

Laforet i Díaz, Carme

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 setembre 1921 – Madrid, 28 febrer 2004)

Novel·lista en castellà. Féu cursos de filosofia i de dret.

Aconseguí molt d’èxit de públic i de crítica amb Nada, llibre que guanyà el premi Nadal 1944.

El seu estil directe, sense els convencionalismes habituals a l’època, fou una saludable reacció contra l’ambient opressiu de la postguerra espanyola.

Entre els llibres posteriors, destaquen La isla y los demonios (1952), La llamada (1954), La mujer nueva (premi Nacional de Literatura 1956), La insolación (1963), Paralelo 35 (1967), La niña y otros relatos (1970) i Mi primer viaje a USA (1981).

Juncadella i Martí, Miquel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1921 – 8 febrer 2017)

Militant catòlic. Fou un dels membres fundacionals de la Joventut Obrera Catòlica a Catalunya i promotor d’Acció Catòlica Obrera a Barcelona.

Fou també un dels creadors d’Editorial Nova Terra i ha publicat Reflexions sobre la cultura (1961) i Espiritualidad de la pobreza (1965).