(Cornellà del Bèrcol, Rosselló, 1 febrer 1920 – 19 juliol 2011)
Genet. Fou campió olímpic a Hèlsinki (1952) i a Tòquio (1964), de França (1954, 1956, 1958, 1959), d’Amèrica del Sud (1959), del món (1966), de la República Federal d’Alemanya (1967), medalla d’or al torneig preolímpic de Mèxic (1967), etc.
Va escriure À cheval sur cinq olympiades (1968).
(Ceret, Vallespir, 17 gener 1920 – 31 desembre 2000)
Escriptor teatral. Començà molt jove com a actor d’Els Artistes Amateurs Ceretans. Fou influït per l’obra d’Un Tal i pel grup perpinyanès Les Trétaux i encoratjat per Gustau Violet i la seva companyia Els Ferriolets.
És autor de nombroses obres de caràcter popular i costumista, moltes de les quals representades per grups d’afeccionats de Ceret i de pobles dels Vallespir.
Ha escrit els sainets Les calces d’en Joan, Les estàtues, L’amo del temps, En Ventura fa el “tiercé”, El revell embruixat i Quim l’americà.
La seva primera comèdia en tres actes, Hem de casar en Baptista, fou estrenada el 1974, ha obtingut un èxit enorme i ha marcat una fita en la història del teatre català al Rosselló.
(València, 1918 – 1920)
Setmanari anarquista. Fundat i dirigit per Eusebi C. Carbó.
Hi col·laboraren, entre altres, Gaston Leval, Felip Alaira i Salvador Quemades.
(Oriola, Baix Segura, 1859 – 1920)
Historiador i escriptor. Fou cronista de la seva ciutat natal.
És autor de les obres Páginas de la historia de Orihuela i El pleito del Obispado (1383-1564).
(Alacant, 10 maig 1833 – Madrid, 1920)
Escriptor. Fou periodista actiu a la premsa de Madrid, on visqué molts anys, i publicà alguns llibres en castellà, com el titulat Cuarenta siglos (1876).
(Illes Balears, 1920 – 1922)
Organització obrera, adscrita a la CNT. Substituí la Federació Regional de Solidaritat Obrera de 1914-17. La seva constitució fou impulsada especialment pel sindicat provincial de paletes.
Tingué societats a Sóller, a Manacor i a Inca, així com a Palma de Mallorca. El secretari general fou Jaume Bauzà.
El 1922 es convertí en la Confederació Regional del Treball de Balears.
Bernat Fàbregues i Sintes (Maó, Menorca, 1838 – 1910) Impressor, director i propietari de diaris. Propietari dels diaris “El Menorquín” (1869-74) i “El Pueblo” (1892-94) i dels setmanaris “La Locomotora” (1871-72) i “El Volcán” (1872). Publicà Lo llibre dels glosats (1867), recull de glosats i goigs populars, i Biblioteca de autores menorquines.
Salvador Fàbregues i Sintes (Maó, Menorca, 1841 – 1913) Gramàtic. Autor d’una gramàtica o diccionari menorquí en castellà (1902).
Pau Fàbregues i Sintes (Maó, Menorca, 1836 – 1920) Actor i autor teatral. Escriví diversos sainets populars de costums: Ses trapasses d’en Pelaio o ses mones de sa cala (1889), Adoración de los Reyes Magos, Entremès de ses flassades, i col·laborà en la segona part de Dony Pere Singlar (1882; segona part, 1884), del seu fill:
(València, 12 març 1842 – Madrid, 22 juliol 1920)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Residí a Roma, Madrid i París. Acadèmic de San Fernando, a Madrid.
Pintor brillant de petits quadres d’ambient històric, retratista esplèndid i dibuixant excepcional, posà de manifest un gran domini del color i la tècnica.
Té obra arreu del món, com L’últim dia de Sagunt, L’expulsió dels moriscs, L’arribada de Colom a Barcelona, Santa Clara (Museu de Belles Arts de València) o La meva mare (Hispanic Society de Nova York).
Fou el pare de Robert Domingo i Fallola (París, França, 1883 – Madrid, 1956) Pintor. Els seus quadres reflecteixen sovint el moviment de ramats i de cavalls. Són notables Ramat i Càrrega, al Museu de València.
(Palma de Mallorca, 1 setembre 1861 – 8 gener 1920)
Diari. Successor del “Diario Balear”.
D’ideologia conservadora i amb gran difusió a Palma.
(Godella, Horta, 1843 – València, 1920)
Compositor. S’establí a València, on es dedicà a l’ensenyament.
És autor de les sarsueles Apuros d’un novençà, El mestre d’escola, El suplicio de un tutor, etc.
Dades dels Països Catalans 