(Meliana, Horta, 5 novembre 1893 – 24 juny 1919)
Escultor. La seva vida, encara que breu, resultà fecunda en obres notables.
Té dedicat un monument a Meliana.
(Meliana, Horta, 5 novembre 1893 – 24 juny 1919)
Escultor. La seva vida, encara que breu, resultà fecunda en obres notables.
Té dedicat un monument a Meliana.
(València, 12 març 1919 – 21 desembre 1995)
Escriptor. Intervingué activament en la direcció de les revistes bilingües “Sicània” (1958-59) i “València Cultural” (1960-64) i en l’organització de les assemblees de cronistes del Regne de València.
Ha publicat entre altres obres un Compendio de geografía del Reino de Valencia (1955) i un Programa de redreçament cultural (1960).
(Oriola, Baix Segura, 24 desembre 1836 – València, 8 gener 1919)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València i a Roma. Amic i seguidor de Marià Fortuny. Cultivà les composicions de tema històric, retrats i el quadre de costums.
És representat als museus d’Art Modern de Barcelona i de Madrid i al Museu de Belles Arts de València.
Quadres: Les dues amigues, A la fira, Nu.
(Barcelona, 1843 – 31 octubre 1919)
Músic. Deixeble de B. Calvó i Puig i de Pere Tintorer, es dedicà a l’ensenyament musical.
De la seva producció destaquen la cantata Catalunya (1877) i l’obra coral La Primavera (1888).
(Barcelona, 1880 – 1919)
Pintor. Sobresortí com a paisatgista i especialment en la pintura de jardins.
(Catalunya, segle XX)
Títol, atorgat el 1919 a Eulogi Despujol i de Reinoso, nét del general Eulogi Despujol i Dusay, la família del qual havia posseït la senyoria de Burjassénia (Baix Ebre).
(Tarragona, 1874 – Amèrica, 1919)
Escultor. Morí al cap de poc temps d’haver emigrat.
És notable el seu Noi nu al Museu d’Art Modern de Barcelona.
(Catalunya, segle XIX – oceà Atlàntic, 1919)
Actor. Formà part de la companyia de Concepció Llorente.
Morí en el naufragi del vaixell Valbanera, quan anava a Amèrica.
(Barcelona, 1919 – 1923)
Col·lecció d’obres de creació literària. Especialitzada en autors catalans, editada per l’Editorial Catalana.
L’any 1923 fou fusionada amb la Biblioteca Literària.
(Sabadell, Vallès Occidental, 21 setembre 1919 – Banyuls de la Marenda, Rosselló, 15 abril 2015)
(Teresa Soler i Pi) Autora i intèrpret de cançons.
Militant del POUM, el 1939 s’exilià, lluità en la resistència francesa i després fou secretària de redacció d’una revista literària, alhora que es dedicava a la dansa, la cançó (duet Seurs Soler) i l’animació cultural.
El 1968 s’incorporà al moviment de la Nova Cançó.
Té enregistrats diversos discs, com Mestier d’amour (1978) i Camí de l’argilada (1986).