(Xixona, Alacantí, 14 octubre 1919 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1995)
Escriptor. Anà a viure a Mèxic.
És autor dels llibres de poemes Poesías (1946), Alma en flor (1948), Gozo y cantar (1953), 33 poemas (1954) i Poema para cuatro voces, i dels poemes dramàtics Ángel Francisco (1960) i Cabora (1962).
(Palma de Mallorca, 20 desembre 1919 – 1996)
Pintor. Autodidacte, és el fundador del Grup d’Aquarel·listes de les Balears. Pintà fonamentalment paisatges dins una tendència neoimpressionista, amb una tècnica personal i colors càlids.
Començà amb una factura acadèmica, afinant molt el dibuix, i evolucionà cap a una forma subjectiva, emmotllada a les exigències de l’època.
(Alacant, 1919 – Madrid, 19 novembre 1976)
Escriptor i humorista. Col·laborà amb Tono en la comèdia La viuda es sueño, i estrenà altres comèdies d’èxit i l’antologia apòcrifa Las mil peores poesías de la lengua castellana.
Fou durant anys un dels col·laboradors més característics de “La Codorniz”, sovint amb el pseudònim d’El Marqués de Santi-Llopis.
Actuà com a actor en diversos films, entre els quals El espontáneo (1963), de Jordi Grau.
(Oriola, Baix Segura, 4 juliol 1919 – Madrid, 18 març 2011)
Escriptor. Doctor en filosofia i lletres. De molt jove publicà Ensayo sobre G.A. Bécquer (1936), Brigadas Internacionales en España (1940) i el recull poètic Diapasón de la muerte (1941).
Poc després estudià la figura de Gabriel Miró i Ferrer als treballs Léxico y estilo de Gabriel Miró (1942) i Gabriel Miró y los de su tiempo (1944). Tingué bon èxit amb el volum Cuentos de la mala uva (1944), sàtira de la vida literària, i la novel·la Saulo, el leproso (1947).
Posteriorment va publicar Historia de una sonrisa (1950), Isla da Madeira, orquídea del Atlántico (Lisboa, 1958) i Disco rojo (1960, poesies).
(Elx, Baix Vinalopó, 30 abril 1883 – Califòrnia, EUA, 26 març 1919)
Escriptor. Es doctorà en dret i en lletres. Des del 1915 ensenyà llengua i literatura castellanes a l’acadèmia militar de West Point, de la qual passà a la universitat de Califòrnia.
És autor de traduccions, contes, les novel·les L’Almanguenà i La oración del huerto (1908) i d’altres escrits menors.
(Sueca, Ribera Baixa, 8 abril 1848 – 9 gener 1919)
Escriptor. Publicà unes Memorias sobre los hechos más notables de Sueca hasta 1400 (1905-07) i un Homenatge literari en honor de Josep Bernat i Baldoví (1881).
En català escriví poesies i algunes obres per al teatre, com Un dia en el Perelló, Tres hèroes de Camalet i Una fulla de llorer (1886).
(la Vila Joiosa, Marina Baixa, 16 octubre 1848 – València, 15 febrer 1919)
Marí i matemàtic. Fou professor de l’Escola de Nàutica de València.
Entre els seus treballs sobresurten Compendio de navegación astronómica (1883) i una Resolución breve, clara y exacta de los problemas más usuales en la práctica de la navegación.
(Vinaròs, Baix Maestrat, 23 setembre 1919 – 8 febrer 2005)
Bioquímic i farmacòleg. Llicenciat en ciències químiques a València (1944) i en farmàcia a Madrid (1946), es doctorà en farmàcia a Barcelona (1954).
Traslladat a Nova York, començà a investigar sobre la quimioteràpia experimental anticancerosa a l’institut Sloan-Kettering. Es doctorà en bioquímica per la universitat Cornell de Nova York, i passà dos anys a la universitat de Cambridge, Anglaterra (1960).
Posteriorment tornà a l’institut Sloan-Kettering, com a especialista en síntesi i assaig de quimioteràpics antineoplàstics, i com a cap del laboratori de recerca. Ha estudiat també l’evolució pre-biològica i la gènesi de la vida.
És coautor de Quimioteràpia antineoplàstica (1976), i en el camp de la poesia ha publicat Dol duen les flames i Al·legòriques (1973).
Ha participat també en la Universitat Catalana d’Estiu de Prada (Conflent) i en els Congressos de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana.
(Illes Balears, 1860 – 1919)
Enginyer d’obres del port. És autor del traçat del ferrocarril de Palma de Mallorca a Sóller.
Féu un projecte de reforma del port de Palma i un altre de l’eixample amb un pla topogràfic, projecte que no fou dut a terme pel fet que prevalgué el de Bernat Calvet i Girona.
(València, 27 març 1919 – 17 octubre 1980)
Poeta i crític en llengua castellana. Germà d’Alexandre i de Lola. Professor de literatura castellana en universitats nord-americanes.
La seva poesia és una reflexió sobre l’existència: Arcángel de mi noche (1944), Sobre la tierra (1945), Luz desde el sueño (1947), Profecía del recuerdo (1956), Un montón de sombra (1972), Poesías completas (1974).
Realitzà també estudis crítics i traduccions: La poética de Campoamor (1955), Poesía y técnica (1955), Temas y problemas de literatura española (1959), Claves de la literatura española (1971). També ha traduït diverses obres.
El 1981 rebé el premi Nacional de Poesía per Última Thule, llibre pòstum.
Dades dels Països Catalans 