Arxiu d'etiquetes: 1919

Lizon i Gadea, Adolf

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura, 4 juliol 1919 – Madrid, 18 març 2011)

Escriptor. Doctor en filosofia i lletres. De molt jove publicà Ensayo sobre G.A. Bécquer (1936), Brigadas Internacionales en España (1940) i el recull poètic Diapasón de la muerte (1941).

Poc després estudià la figura de Gabriel Miró i Ferrer als treballs Léxico y estilo de Gabriel Miró (1942) i Gabriel Miró y los de su tiempo (1944). Tingué bon èxit amb el volum Cuentos de la mala uva (1944), sàtira de la vida literària, i la novel·la Saulo, el leproso (1947).

Posteriorment va publicar Historia de una sonrisa (1950), Isla da Madeira, orquídea del Atlántico (Lisboa, 1958) i Disco rojo (1960, poesies).

Jaén i Fuentes, Ramon

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, 30 abril 1883 – Califòrnia, EUA, 26 març 1919)

Escriptor. Es doctorà en dret i en lletres. Des del 1915 ensenyà llengua i literatura castellanes a l’acadèmia militar de West Point, de la qual passà a la universitat de Califòrnia.

És autor de traduccions, contes, les novel·les L’Almanguenà i La oración del huerto (1908) i d’altres escrits menors.

Granell i Lledó, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Sueca, Ribera Baixa, 8 abril 1848 – 9 gener 1919)

Escriptor. Publicà unes Memorias sobre los hechos más notables de Sueca hasta 1400 (1905-07) i un Homenatge literari en honor de Josep Bernat i Baldoví (1881).

En català escriví poesies i algunes obres per al teatre, com Un dia en el Perelló, Tres hèroes de Camalet i Una fulla de llorer (1886).

González i Aveño, Miquel

Deixa un comentari

(la Vila Joiosa, Marina Baixa, 16 octubre 1848 – València, 15 febrer 1919)

Marí i matemàtic. Fou professor de l’Escola de Nàutica de València.

Entre els seus treballs sobresurten Compendio de navegación astronómica (1883) i una Resolución breve, clara y exacta de los problemas más usuales en la práctica de la navegación.

Giner i Sorolla, Alfred

Deixa un comentari

(Vinaròs, Baix Maestrat, 23 setembre 1919 – 8 febrer 2005)

Bioquímic i farmacòleg. Llicenciat en ciències químiques a València (1944) i en farmàcia a Madrid (1946), es doctorà en farmàcia a Barcelona (1954).

Traslladat a Nova York, començà a investigar sobre la quimioteràpia experimental anticancerosa a l’institut Sloan-Kettering. Es doctorà en bioquímica per la universitat Cornell de Nova York, i passà dos anys a la universitat de Cambridge, Anglaterra (1960).

Posteriorment tornà a l’institut Sloan-Kettering, com a especialista en síntesi i assaig de quimioteràpics antineoplàstics, i com a cap del laboratori de recerca. Ha estudiat també l’evolució pre-biològica i la gènesi de la vida.

És coautor de Quimioteràpia antineoplàstica (1976), i en el camp de la poesia ha publicat Dol duen les flames i Al·legòriques (1973).

Ha participat també en la Universitat Catalana d’Estiu de Prada (Conflent) i en els Congressos de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana.

Garau i Canyelles, Pere

Deixa un comentari

(Illes Balears, 1860 – 1919)

Enginyer d’obres del port. És autor del traçat del ferrocarril de Palma de Mallorca a Sóller.

Féu un projecte de reforma del port de Palma i un altre de l’eixample amb un pla topogràfic, projecte que no fou dut a terme pel fet que prevalgué el de Bernat Calvet i Girona.

Gaos i González-Pola, Vicent

2 Respostes

(València, 27 març 1919 – 17 octubre 1980)

Poeta i crític en llengua castellana. Germà d’Alexandre i de Lola. Professor de literatura castellana en universitats nord-americanes.

La seva poesia és una reflexió sobre l’existència: Arcángel de mi noche (1944), Sobre la tierra (1945), Luz desde el sueño (1947), Profecía del recuerdo (1956), Un montón de sombra (1972), Poesías completas (1974).

Realitzà també estudis crítics i traduccions: La poética de Campoamor (1955), Poesía y técnica (1955), Temas y problemas de literatura española (1959), Claves de la literatura española (1971). També ha traduït diverses obres.

El 1981 rebé el premi Nacional de Poesía per Última Thule, llibre pòstum.

Fundació Gaietà Huguet

4 Respostes

(Castelló de la Plana, 1919 – )

Institució fundada per Gaietà Huguet i Breva. Atorgava premis anuals a les activitats culturals i polítiques valencianistes.

Per disposició testamentària de Gaietà Huguet i Segarra, fill de l’anterior, el 1962 es va crear una nova fundació. Promociona el català al País Valencià i fomenta les activitats literàries, l’excursionisme, etc.

Del 1967 ençà concedeix un premi anual a un estudi lingüístic sobre el català.

Farinós i Tortosa, Carmel

Deixa un comentari

(València, 1844 – 1919)

Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles.

Conreà amb remarcable encert el gènere religiós, per bé que s’inspirà en temes molt diversos.

Delcor, Maties

1 Resposta

(Palau de Cerdanya, Alta Cerdanya, 20 març 1919 – Montpeller, Occitània, 20 agost 1992)

Orientalista. Prevere, estudià a la Sorbona, a l’Ecole des Hautes Etudes, a Heidelberg i fou pensionat a l’escola d’arqueologia de Jerusalem.

D’ençà del 1958 fou catedràtic d’hebreu i de llengües semítiques a la universitat catòlica de Tolosa.

És autor de Le livre de Daniel (que ha traduït al català), Le Deutero-Zacharie, Les hymnes de Qumran, Les petits prophètes, en col·laboració amb A. Peissler.

Participà en el moviment Nostra Terra i és autor d’un assaig sobre Les verges