Arxiu d'etiquetes: 1918

Esteva i Fabregat, Claudi

Deixa un comentari

(Marsella, França, 11 novembre 1918 – Barcelona, 4 setembre 2017 )

Antropòleg cultural. Exiliat el 1939 a Mèxic a causa de la guerra civil espanyola, es relacionà entre altres amb P. Bosch i Gimpera i es va llicenciar en etnologia per la Universitat Autònoma de Mèxic, de la qual ha estat professor. Ha fet importants aportacions al coneixement dels pobles de Mèxic, especialment els asteques i tolteques.

A Madrid fundà i dirigí l’Escuela de Estudios Antropológicos i el Centro Iberoamericano de Antropología; guanyà després la càtedra d’antropologia a la Universitat de Barcelona (1972), on, entre altres aportacions, ha dirigit el Centre d’Etnologia Peninsular i la revista “Ethnica” (1971).

Entre les seves nombroses publicacions cal destacar El mestizaje en Iberoamérica. Sobre el método y los problemas de la antropología estructural (1969), Antropología y filosofía (1973), Antropología industrial (1973), Razas humanas y racismo (1975), Cultura, sociedad y personalidad (1978), Estado, etnicidad y biculturalismo (1984) i La corona española y el indio americano (1989).

Membre de diferents societats i corporacions acadèmiques en diferents països. El 1994 rebé el premi Malinowski, considerat con el Nobel d’antropologia.

Rovira i Comas, Teresa

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 desembre 1918 – 23 setembre 2014)

Bibliotecària i escriptora. Filla d’Antoni Rovira i Virgili, en 1936-39 cursà estudis a l’Escola de Bibliotecàries, que hagué d’interrompre en exiliar-se la seva família a França. Graduada a Montpeller, el 1953 tornà a Catalunya, on treballà en diverses biblioteques i fou, durant un temps, cap de les biblioteques de Barcelona.

Especialitzada en literatura infantil i juvenil, és autora de Bibliografía histórica del libro infantil en catalán (1972, amb Carme Ribé), la tesi doctoral Noucentisme i literatura infantil (1973, no publicada) i Organització d’una biblioteca escolar (1981, amb altres).

El 2002 rebé la Creu de Sant Jordi i el 2008 el premi Aurora Díaz Plaja de Literatura Infantil i Juvenil per l’article El llibre per a infants i adolescents. Dels orígens a la desfeta (2008).

D’Ací i d’Allà

24 Respostes

(Barcelona, 10 gener 1918 – juny 1936)

Revista il·lustrada. Va aparèixer primer de forma mensual (1918-31) i en una segona etapa de forma trimestral (1931-36). Editada, en una primera etapa, per l’Editorial Catalana, empresa que comptava amb el mecenatge de Francesc Cambó. El primer director en fou Josep Carner, que fou succeït en el càrrec per Ignasi Folch i Torres (gener 1919).

Estava dedicada a temes literaris, històrics i d’actualitat, i els seus nombrosos col·laboradors, representants de diverses tendències intel·lectuals i polítiques, tingueren com a factor comú el catalanisme.

El 1924, la revista passà a dependre de l’empresa editora Llibreria Catalònia, d’Antoni López i Llausàs i foren introduïdes diverses modificacions (augment del format, major importància de la part gràfica, etc). S’encarregà de la direcció Carles Soldevila.

Va deixar de publicar-se en esclatar la guerra civil.

Capmany i Farnés, Maria Aurèlia

6 Respostes

(Barcelona, 3 agost 1918 – 2 octubre 1991)

Escriptora i política. Filla d’Aureli Capmany i Farrés.

Conreà la novel·la psicològica amb influències de la novel·lística anglesa. Es donà a conèixer amb El cel no és transparent, que guanyà el premi Joanot Martorell (1948); seguiren L’altra ciutat (1955), Betúlia (1956), El gust de la pols (1962), La pluja als vidres (1963), Un lloc entre els morts (1968, premi Sant Jordi), Feliçment, ja sóc una dona (1970), Lo color més blau (1982), entre d’altres novel·les.

Autora també d’obres teatrals: Tu i l’hipòcrita (1960), Vent de garbí i una mica de por (1965), L’ombra de l’escorpì (1971) i Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya (1971), en col·laboració amb Xavier Romeu.

Són deguts també a ella els assaigs sobre feminisme: La dona a Catalunya (1966), El feminisme a Catalunya (1973), El comportamiento amoroso de la mujer (1974), Dona, doneta, donota (1975) i Antifèmina (1978).

Va publicar també llibres d’història i reportatge, amb intenció política: Pedra de toc (1971), Pedra de toc-2 (1974) i Cartes impertinents (1971), i narracions per a adolescents: Quim-Quima (1971) i El malefici de la reina d’Hongria (1982).

Fou presidenta del Pen Club Català del 1979 al 1983, i regidora de cultura de l’ajuntament de Barcelona.

Brocà i de Montagut, Guillem Maria de

4 Respostes

(Reus, Baix Camp, 21 octubre 1850 – Riudecanyes, Baix Camp, 23 octubre 1918)

Jurista i historiador del dret català. Fill de Salvador Maria de Brocà i de Bofarull. Es llicencià en dret (1869) a la Universitat de Barcelona, on exercí com a auxiliar de càtedra. Es doctorà el 1870. Fou secretari del Primer Congrés Català de Jurisconsults (1881). Recollí la seva experiència en qüestions processals en el Manual de formularios ajustados a la ley de enjuiciamiento civil (1875).

Formà part de la secció jurídica de l’Institut d’Estudis Catalans (1907), destinada als treballs de recerca històrica i de reconstrucció de les institucions polítiques i jurídiques catalanes. Presidí l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya (1899-1900; 1900-01), membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1886) i degà del Col·legi d’Advocats (1911-15). Presidí la Comissió de Jurisconsults que preparava l’Apèndix del Codi Civil (1915) per al règim jurídic especial de Catalunya, obra impulsada per la Mancomunitat.

De la seva producció cal destacar Instituciones de derecho civil catalán vigente, comentadas con la doctrina del tribunal supremo y precedidas de una introducción histórica (1880, juntament amb Joan Amell i Llopis), Juristes i jurisconsults catalans del segle XIV fins al XVII (1909), Estudi i ensenyança del dret a Catalunya abans del segle XVIII (1909), Taula de les estampacions de les Constitucions i altres drets de Catalunya (1910), Els usatges de Barcelona (1914), Biografia de Ramon Llàtzer de Dou (1916) i la seva fonamental Historia del derecho de Cataluña, especialmente del civil y… (1918), que constitueix un tractat força complet sobre la història externa del dret català.