Arxiu d'etiquetes: 1918

Bardem i Faust, Conxita

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 març 1918 – 15 abril 2008)

Actriu. Inicià la seva carrera professional després de la guerra civil, principalment a Madrid.

Ha participat en diverses pel·lícules entre les quals es destaquen: Las largas vacaciones del 36 (1976) de Jaume Camino i Bearn (1983) de J. Chavarri.

També ha format part de la companyia de Josep M. Flotats en diversos muntatges, com Per un sí o per un nou o Les tres germanes, el 1985 interpretà La pregunta perduda o el corral del lleó de Joan Brossa i ha actuat a la Televisió de Catalunya en sèries dramàtiques.

Barat i Creus, Joan

2 Respostes

(Barcelona, 31 gener 1918 – 12 gener 1996)

Poeta i narrador. Cofundador del grup Estudi i col·laborador a les revistes “Poesia” i “Ariel”.

Autor dels llibres de poesies: Poemes (1947), Testimoni del silenci (1952) i Seguit del temps (1956), i de les novel·les: La columna trencada (1958) i Diari del captaire (1955), d’ambient parisenc.

Posteriorment, es va especialitzar en llibres infantils: Aixó va passar a Gualba (1980) i Història de la terra de tots temps (1983).

Aragó i Cabañas, Antoni Maria

Deixa un comentari

(Lloret de Mar, Selva, 1918 – Barcelona, 19 febrer 1981)

Historiador. Arxiver de la Corona d’Aragó d’ençà del 1947, el 1964 s’esdevingué vicerector.

Professor d’arxivística a l’Escola de Bibliotecàries i membre de l’Internacional Council of Archivs i del Comitè Internacional de Terminología Arxivística.

Juntament amb Mercè Costa publicà Privilegis reials concedits a la ciutat de Barcelona (1971).

Altisent i Balmas, Antoni

2 Respostes

(Barcelona, 20 juliol 1918 – 19 desembre 1990)

Compositor. Germà de la dibuixant i pintora Aurora. Ha destacat en la producció de música de cambra.

Entre les seves obres sobresurten alguns quartets, el Trio per a piano i dues flautes i un Quintet per a clarinet i corda.

Albó i Martí, Francesc

2 Respostes

(Barcelona, 21 abril 1874 – Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1918)

Polític i advocat. Fill de Ramon Albó i Calvaria, i germà de Ramon. Procedent del carlisme, fou regidor de Barcelona (1901).

Membre de la Lliga Catalana, fou diputat (1903 i 1905) i dirigent de Solidaritat Catalana.

Autor d’obres històriques i jurídiques.

Abril i Virgili, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1869 – 1918)

Comediògraf. De formació autodidacta, fou autor de peces moralitzadores per a centres catòlics.

Va escriure: El bon seny, D’extrem a extrem (1896), Lo roure centenari (1897), Furor pessebrista (1897), Lo castell de Montsoliu (1898), La mort de l’avi (1898), Cadena del captiu (1900), Iselda (1901), Camí del vici (1910), L’home roig (1913) i L’hostal de la Serena.

Abelló i Soler, Montserrat

Deixa un comentari
(Tarragona, 1 febrer 1918 – Barcelona, 9 setembre 2014) Poetessa i traductora.  Llicenciada en filologia anglesa, cal remarcar les seves traduccions d’obres de poetes i escriptors anglosaxons, algunes de les quals ha dramatitzat. També ha traduït a l’anglès textos d’autors catalans. Com a poetessa, ha publicat: Vida diària, Paraules no dites (1981), El blat del temps (1986), Foc a les mans (1990), L’arrel de l’aigua (1995), Són màscares que m’emprovo… (1995) i Dins l’esfera del temps (premi de la Crítica Serra d’Or, 1999). També ha participat en antologies de poesia i llibres col·lectius: Cares a la finestra (20 dones poetes de parla anglesa del segle XX) (1993), Cartografies del desig (Quinze escriptores i el seu món) (1998), Memòria de l’aigua (Onze escriptores i el seu món) (1999) i Paisatge emergent (1999). Rebé la Creu de Sant Jordi (1998) per la seva tasca com a traductora.

Panikkar i Alemany, Raimon

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 novembre 1918 – Tavertet, Osona, 26 agost 2010)

Filòsof i escriptor. Ordenat de sacerdot el 1946. Ha estat professor de cultura índia i de religions comparades a Madrid, a Roma, a Harvard i a Nova York. Des del 1972 fou professor de filosofia comparada de la religió i d’història de les religions a la universitat de Santa Barbara (Califòrnia).

Després de jubilar-se (1987), tornà a Catalunya i el 1991 s’instal·là a Tavertet, on continuà la seva obra, que sotmeté a una constant reelaboració i a la divulgació del seu ideari filosòfico-religiós. El 1993 fou nomenat president de la Sociedad Española de las Ciencias de la Religión.

És autor, entre altres, de The Unknown Christ of Hinduism (1964), Kultmysterium in Hinduismus and Christentum (1964), Religión y religiones (1965), The Trinity and the Religious Experience of Man (1973), Culto y secularización. Apuntes para una antropología litúrgica (1979), Paz y desarme mundial (1991, primer premi d’assaig Antonio Machado) i La nova innocència (1991).

Fita i Colomer, Fidel

6 Respostes

(Arenys de Mar, Maresme, 31 desembre 1835 – Madrid, 13 gener 1918)

Historiador i eclesiàstic. Ingressà als jesuïtes (1869) i féu el noviciat a Nivelles (Bèlgica). Passà a Loiola, on cursà retòrica i filosofia i fou professor d’humanitats, gramàtica i idiomes fins el 1860. El 1865 ensenyà exegesi i llengües orientals a Lleó, on es desvetllà la seva vocació d’historiador; fou nomenat corresponent de l’Academia de la Historia.

L’any 1868 l’expulsió dels jesuïtes el porta a Vals-prép-de-Lo-Puèi (Alvèrnia), on estudià els dominis dels templers de Velai. Poc després tornà a Manresa i aviat a Banyoles, on residí a l’antic monestir, aleshores Casa Missió Diocesana, on actuà com a superior i organitzà un hospital de sang per als ferits de la guerra carlina.

Passà a residir a Madrid el 1876, on fou membre numerari (1879) i director (1911) de la Academia de la Historia, càrrec que ocupà fins a la mort. Fou també membre de l’Academia Española i de la de Bellas Artes de San Fernando, de la de Bones Lletres de Barcelona i dels instituts d’arqueologia de Berlín i Coimbra. Col·laborà en un gran nombre de revistes d’història i religioses, així com a “La Renaixença Catalana”.

L’enorme quantitat de les seves publicacions és dedicada especialment a història eclesiàstica, a epigrafia romana, hebrea i celtibèrica i a col·leccions de documents, molts d’ells de tema català, i sobresurten per la seva erudició: La epigrafia romana de la ciudad de León (1868), Els reis d’Aragó i la seu de Girona des de l’any 1462 fins al 1482 (1873), Lápidas hebreas de Gerona (1874), El gerundense y la España primitiva (1879), El Llibre Verd de Manresa (1880), El Principado de Cataluña (1883), Destrucción de Barcelona per Almanzor (1885), Tablettes historiques de la Haute Loire (1870), Fernando II de Aragón en la historia parlamentaria de Cataluña (1888), La reacción metropolitana de Tarragona y el concilio compostelano del año 959 (1901), Barcelona en 1079 (1903), Epigrafía visigótica en Barcelona (1907) i Renallo gramático (1908), a més d’un bon nombre de treballs publicats al “Boletín de la Real Academia de la Historia”.

Prologà el Llibre dels feits d’armes de Catalunya, que edità Marià Aguiló el 1873, col·laborà a l’edició de Las Cortes de Cataluña de l’Academia de la Historia i fou el més destacat col·laborador d’E. Hübner en el Corpus Inscriptionum Latinarum. A l’Academia de la Historia es conserven, sense inventariar, una gran quantitat de manuscrits seus, i és interessant la seva correspondència amb els erudits coetanis.

Estrada i Gamissans, Xavier

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 28 abril 1918 – Montserrat, Bages, 18 març 2015)

(dit Gregori) Compositor, organista i musicòleg. Benedictí. Format a l’escolania de Montserrat, sota la direcció d’Anselm Ferrer (1926-32), ingressà al monestir el 1933, on suplí, com a organista, Ildefons Pinell. Es perfeccionà a París. Estudià composició amb Josep Barberà (1941-46) i amb Cristòfor Taltabull (1946-50).

Ha escrit obres litúrgiques amb text català i la cantata Oh gran misteri!. Fou secretari de la secció musical del II Congrés Litúrgic de Montserrat. Director del cor dels monjos a partir del 1968, ha realitzat gravacions de prestigi internacional. Com a musicòleg ha interpretat els signes de la dansa del Llibre Vermell.