(Centelles, Osona, agost 1911 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 16 gener 2002)
Editor i polític. Fou remarcable la seva cooperació a moltes iniciatives sorgides entre les comunitats catalanes a Amèrica.
Financia a Mèxic, on fundà una empresa editorial, la publicació d’un nombre important de llibres en català.
(Barcelona, 2 febrer 1844 – Londres, Anglaterra, 1911)
Escultor i pintor. Germà de Ramon. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, treballà en l’ornamentació escultòrica de la Universitat de Barcelona.
Cap al 1868 es traslladà a París i el 1877 s’establí a Londres, on féu pintures per a l’església catòlica de Sant Felip Neri a Brompton Road, per als hotels Continental i Metropole, els teatres Empire i Trocadero i els palaus Rothschild i Somerset.
A Barcelona pintà al fresc la cúpula de la basílica de la Mercè.
Conreà també amb èxit la pintura de cartons per a tapissos (La conversió de Sant Patrici).
(Barcelona, 1911 – 1924)
Órgan d’expressió de la societat cívica la Ciutat Jardí, de publicació irregular.
Té dues èpoques: a la primera (1911-19), en castellà, foren editats 18 números sota la direcció de Cebrià de Montoliu; a la segona època (1920-24), en català, sota la direcció de Nicolau Rubió i Tudurí, foren editats 15 números.
Informà dels projectes i de les construccions inspirats en la ciutat-jardí, publicà articles teòrics d’autors catalans i estrangers.
En la segona època anà desapareixent l’afany teòric i polèmic de la revista.
(Sàsser, Sardenya, 14 setembre 1879 – Barcelona, 1911 ?)
Escriptor en català. De família napolitana, és conegut pel pseudònim de Ramon Clavellet.
Fou un dels fundadors del Centre Catalanista La Palmavera. El 1906 assistí al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, a Barcelona, i de llavors ençà visqué al Principat, on féu amistat amb Josep Aladern, escriví articles i donà conferències sobre el fet alguerès. El 1908 fundà la revista “La Sardenya Catalana”.
Part de la seva obra poètica, patriòtica i romàntica fou publicada a La Conquista de Sardenya (Sàsser 1906). Algunes de les seves poesies, com Serenada i l’Himne alguerès, foren musicades per Joan País i esdevingueren molt populars a l’Alguer.
(Blanes, Selva, 28 juny 1911 – Mataró, Maresme, 27 març 1993)
Escriptor. Fou un dels fundadors de la revista “Combat” (1936). Col·laborà assíduament a “L’Opinió” i “Justícia social”.
Després de la guerra civil, fou un dels promotors dels grups culturals de Mataró.
Novel·lista costumista i realista, va publicar les novel·les L’enterrament (1955), L’insòlita aventura d’Elisenda Camprobí (1956), Diari d’un soldat (1958), Cara i creu (1960), Festival de cendres (1961), el recull de contes Calidoscopi de la ciutat blava (1959), les monografies Cel·luloide ranci (1958), sobre el Mataró pretèrit, El Maresme (1959), Notícies de Catalunya (1974), Notes d’un estiu en sol major (1992) i Sota l’amenaça del forat d’ozó (1993).
(Ciudad Real, Castella, 10 juny 1833 – Madrid, 13 octubre 1911)
Doctor en farmàcia i llicenciat en ciències naturals.
Catedràtic de química orgànica de la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona (1860-96), de la qual fou rector (1876-96).
La seva intervenció fou decisiva per a finalitzar la construcció i de l’edifici de la universitat i per a iniciar la de l’Hospital Clínic i la facultat de medicina.
(Viladrau, Osona, 15 maig 1911 – Nova York, EUA, 10 febrer 2004)
Metge. Llicenciat a Barcelona (1936).
Immediatament passà a la universitat de Cornell (Ithaca, Nova York) i a la fundació Rockefeller. Des del 1965 fou professor d’epidemiologia a la universitat de Yale.
Fou una autoritat mundial en el camp dels virus, especialment els arbovirus. Ha fet notables estudis sobre la febre Lassa i ha identificat molts agents patògens.
(Barcelona, 26 juny 1911 – 20 juliol 1988)
Pianista i pedagoga. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i més tard fou deixebla de Blanca Selva, de la qual va transmetre les noves tècniques pianístiques, dedicant-se a la pedagogia musical -fou professora del Conservatori Municipal de Música de Barcelona-.
Actuà com a solista i en col·laboració amb el seu marit, el violinista Joan Massià, amb el qual fundà l’Associació d’Amics i Deixebles de Joan Massià i Maria Carbonell, que celebrà concerts periòdicament.
(Amposta, Montsià, 1852 – Barcelona, 1911)
Actor còmic.
Antoni Tutau el contractà per a papers còmics (1882), substituí Lleó Fontova al Teatre Romea de Barcelona (1890) com a cap de companyia.
Actuà a l’Argentina (1908), i, de retorn, passà al Teatre Principal de Barcelona el 1911.
Escriví A sants i a minyons (1886) i A mig camí (1886), entre d’altres obres.
(Asunción, Paraguai, 1911 – Barcelona, 29 setembre 1999)
Pianista. Cursà els seus estudis musicals a Barcelona i els amplià a Alemanya.
Membre de l’Agrupació de Música de Cambra de Barcelona.
Destacada concertista, ha donat nombrosos concerts.
Dades dels Països Catalans 