Arxiu d'etiquetes: 1910

Amer i Servera, Miquel

(Manacor, Mallorca, 1847 – 1910)

Metge per la Universitat de València, exercí alguns anys a Manacor, però aviat es dedicà a la política local. Així, el 1870 creà, amb d’altres propietaris rurals, la revista “Unidad Católica” de Manacor, que lluità a favor de la Restauració; participà activament en la fundació de l’Ateneu (1875) i de la Capella de Manacor, etc.

Emparentat amb la família Maura, deixà constància de la seva ideologia integrista a “L’Aurora” i a l’obra Dios y el Cosmos (1889), i de la seva afecció a la música en la Reforma de la música religiosa (1900), conjunt d’articles en defensa del gregorià i de la polifonia clàssica.

Alomar i Esteve, Gabriel

(Palma de Mallorca, 28 octubre 1910 – 25 desembre 1997)

Arquitecte i urbanista. Es graduà a Barcelona el 1934 i al Massachusetts Institute of Technology (EUA) el 1945. Primer premi d’arquitectura a l’exposició nacional de belles arts de Barcelona (1942).

Autor del pla de reforma i d’ordenació de Palma de Mallorca del 1950. S’ha dedicat a l’urbanisme -professor de Sociologia Urbana a l’Instituto de Estudios de Administración Local de Madrid, autor de La reforma de Palma (1950) i d’altres sobre urbanisme- i a l’art -restauració dels sepulcres dels reis de Mallorca a la seu de Palma, comissari general del Patrimonio Artístico Nacional des del 1963, ponent i col·laborador del Consell de Cooperació Cultural per a la protecció del Patrimoni Cultural d’Europa, creador (1966) del museu etnològic de Muro de Mallorca, i autor de Pintores de Italia (1300-1800) (1950) i de Guillermo Sagrera y la arquitectura del siglo XV en Mallorca, Rosellón, Sicilia y Nápoles (1969).

L’any 1986 publicà les seves Memòries d’un urbanista: 1939-1979. Rebé del govern francès l’orde del Mèrit de les Arts i les Lletres, i el 1997 el Consell de Mallorca li atorgà el primer premi d’urbanisme en reconeixement a la seva tasca.

Alginet, marquesat d’

(Ribera Alta, segle XX)

Títol senyorial, concedit el 1910 a Manuel Escrivà de Romaní i de la Quintana, desè comte de Casal, senyor d’Alginet.

La senyoria fou vinculada el 1549 per Jeroni de Cabanyelles, governador de València i ambaixador a França.

Alcacer i Grau, Josep

(València, 1910 – 1977)

Arqueòleg. Era membre del Servei d’Investigacions Prehistòriques de València.

Ha participat en excavacions de jaciments valencians i publicat treballs sobre prehistòria del País Valencià, especialment sobre l’edat del bronze, com el Catálogo de la colección Federico de Motos en el Museo de Prehistoria de Valencia (1972).

Forns i Sabater, Francesc

(Barcelona, 1824 – 1910)

Músic. Mestre de capella de la catedral de Barcelona.

Escriví música religiosa; es destaca una missa sobre el Tantum ergo.

Fernández i Bremon, Josep

(Girona, 1839 – Madrid, 1910)

Escriptor. Practicà molt el periodisme.

Estrenà algunes obres teatrals i publicà narracions.

Cortès, Pasqual -eclesiàstic-

(Illes Balears, 1842 – 1910)

Eclesiàstic. Fou vicari capitular al costat del bisbe Morgades i del cardenal Casañas.

Posteriorment fou nomenat bisbe auxiliar de Barcelona.

Casas i Gamell, Ramon

(Sabadell, Vallès Occidental, 1910 – ? )

Escriptor. Ha estrenat i publicat les comèdies Flors i bombons (1959) i El preu de la fama (1960, en col·laboració amb Joan Tarafa).

Ha escrit bon nombre de peces escèniques per a infants, moltes d’elles premiades.

Cabanes i Alibau, Francesc

(Barcelona, 1910 – segle XX)

Pintor i escriptor. Residí alguns anys a Madrid.

Ha editat l’obra teatral La masia negra (1964).

Bernades i Pont, Jaume

(Bellpuig, Urgell, 1910 – Barcelona, 1973)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia Baixas de Barcelona.

Ha efectuat nombroses exposicions individuals.